Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Segons la classificació d’intervencions d’infermeria (NIC) la gestió de la vacunació es defineix com el coneixement de l’estat d’immunització de la persona, l’accés i el subministrament de vacunes per evitar malalties contagioses. Som conscients del que implica aquesta tasca?
Malauradament, sembla que les autoritats sanitàries del Catsalut no n’estan prou informades. Fa pocs dies, les persones majors de 60 anys han rebut un SMS a través de La Meva Salut que diu textualment: “Les persones a partir de 60 anys ja es poden vacunar contra la grip i la COVID-19. Pots demanar cita a La Meva Salut o anar al CAP sense cita de 9:30-12:30h i de 16:30-19:30h”.
Aquesta aparent facilitat d’accés, lluny de ser una millora, amaga una manca de planificació i desconeixement del funcionament real dels centres d’atenció primària (CAP).
Any rere any, les campanyes de vacunació de la grip proven noves estratègies sense consultar les professionals que coneixen de primera mà com accedeix la població a la que atenen a la vacunació. Mai abans s’havia animat la ciutadania a acudir al CAP sense cita prèvia, i ara, a més, també s’informa que la població podrà vacunar-se de la grip als CUAP. Hauríem d’ aturar-nos a pensar què implica això?
La vacunació no és una simple tècnica a fer. Requereix d’una sèrie d’accions importants: identificar la persona, fer una anamnesi per detectar possibles contraindicacions, verificar l’estat vacunal previ, preparar la vacuna assegurant la cadena de fred i l’adequació d’aquesta al pacient, registrar-la correctament, administrar-la amb tècniques que minimitzin el dolor i l’estrès, informar dels possibles efectes secundaris i reaccions adverses, i recomanar una estona d’espera per detectar possibles complicacions. Tot això no es pot improvisar; precisa d’organització i programació prèvia.
El missatge que “tant se val qui et posi la vacuna i el dispositiu que ho faci” desvaloritza la feina de les infermeres d’Atenció Primària (AP) i fomenta l’ús inadequat dels serveis d’urgències per a una activitat preventiva que correspon a l’AP. Crear expectatives irreals només generarà desconfiança envers les professionals i evidencia el desconeixement per part de les autoritats del funcionament dels CAP.
Constitueix també una oportunitat perduda per establir un diàleg sobre les vacunes i la vacunació amb les persones que atenem. Un espai on es podria aportar informació sobre l’eficàcia de la vacuna, sobre els efectes secundaris, etc. i que promouria en el pacient la reflexió sobre aquest fet i per tant, la seva autonomia quant a prendre la decisió de vacunar-se o no. D’altra manera, és com si vacunéssim bens, no persones. Un darrera l’altre. Que potser també és el què interessa a l’administració, mantenir un perfil de pacient desinformat i desposseït d’autonomia i de criteri. Així no reclama res, doncs se’l manté en desconeixement del què podria ser una bona atenció i al professional, en aquest cas, a les infermeres, se les robotitza.
És cert que, durant l’activitat programada, es poden atendre casos espontanis: persones grans amb dificultats de mobilitat que venen al CAP per un altre motiu i volen vacunar-se o acompanyants que compleixen els requisits per ser vacunats i no han demanat cita, són casos que ens trobem durant les campanyes de vacunació i que encabim en l’activitat de manera natural. Però obrir l’accés sense programació pot sobrecarregar les professionals sense una justificació clara ni una necessitat expressa.
Després de molts anys realitzant campanyes de la grip, veiem que les estratègies per augmentar la vacunació, especialment entre els més vulnerables, no donen els fruits esperats. La taxa de vacunació de la grip l’any passat a Catalunya va ser inferior al 60% en majors de 65 anys. I, sense entrar en l’efectivitat de la vacuna (baixa) ni en els interessos econòmics de les farmacèutiques (que hi són), l’accés sense cita pot derivar, un cop més, en la llei de cures inverses: dedicar menys temps a qui més ho necessita. Amb el missatge de vacunar a la població sense cita prèvia dedicarem una part molt important de la jornada laboral a la vacunació.
Per sort, la majoria de les persones coneixen com treballen les seves professionals de referència, valoren l’atenció que se’ls dona i volen seguir sent atesos amb qualitat. Però la qualitat requereix temps, i el temps, en una jornada finita, s’ha de programar.
Article publicat orginalment a la pàgina del FoCAP
