“El finançament governamental és necessari perquè els productes per a la pandèmia són inversions d’altíssim risc; el finançament públic minimitzaria els riscos per a les companyies farmacèutiques i faria que s’hi posessin a fons”. Aquestes declaracions de Bill Gates en la prestigiosa revista mèdica New England Journal of Medicine, es completen amb la indicació que els governs han d’atorgar facilitats per a la producció de les vacunes i comprar-les per a distribuir-les en la població que les necessita. Com veiem, tot un programa per a garantir els guanys de la indústria farmacèutica multinacional en relació amb la producció d’una vacuna per a enfrontar la pandèmia.
Subsidiar a les multinacionals en lloc d’invertir en vacunes
La demanda del multimilionari Gates va ser escoltada menys de dos mesos després. L’abril passat, el govern dels Estats Units va anunciar el programa Warp Speed, que dedica 10.000 milions de dòlars per a finançar la recerca i producció de bovines anticoronavirus a través d’associacions publicoprivades. Les principals multinacionals van rebre importants subsidis; per exemple, la nord-americana Pfizer va obtenir 2.000 milions, i Sanofi GSK, la mateixa suma. Per la seva part AstraZeneca, gràcies a la unió amb una empresa estatunidenca, va obtenir 1.200 milions de dòlars.
Qui és AstraZeneca?
La setmana passada el president peronista Alberto Fernández va anunciar que es fabricaria la vacuna a l’Argentina i va donar a conèixer l’acord del Grup Insud amb AstraZeneca. Aquesta companyia és la unió d’una empresa farmacèutica britànica amb una altra sueca que, al seu torn, es van associar amb la Universitat d’Oxford per a la producció de la vacuna. Sense haver entrat en la Fase III de prova en poblacions, la multinacional ja ha signat acords de producció a tot el món amb societats mixtes públic-privades, que li permetrien una venda global als governs de 3.000 milions de dosis. Per exemple, el contracte recentment signat amb la Comissió Europea assegura la venda de 400 milions de dosis a Alemanya, França, Itàlia i Holanda. Part d’aquesta política comercial de la multinacional és l’acord signat amb el Grup Insud, del milionari argentí Hugo Sigman.
Qui és Hugo Sigman?
La revista Forbes li adjudica una fortuna de 2.000 milions de dòlars a aquest multimilionari que proclama la seva adhesió al peronisme kirchnerista. El seu entusiasme amb el matrimoni Kirchner està justificat. En 2009, en ple brot pandèmic del virus H1N1, d’origen porcí, conegut com a “grip A”, el mateix Sigman va segellar un acord amb el govern peronista de Cristina Kirchner i el seu ministre de Salut de llavors, Juan Manzur. L’Estat va finançar una planta industrial en Garín perquè la societat entre la multinacional Novartis i el Grup Insud produïssin la bovina antigripal A. L’Estat també es va comprometre a comprar-li fins a l’actualitat 10 milions de dosis per any de la vacuna, inclosa des d’aleshores en el calendari oficial. L’acord establia que, passats tres anys, Sinergium Biotech, una altra empresa d’Insud, es quedaria amb la planta, la tecnologia i el mercat.
En el cas del negoci de la nova vacuna Covid-19, es compartirà amb el també multimilionari mexicà Carlos Slim, qui va fer el tracte inicial amb AstraZeneca i se suposa que finançarà bona part del desenvolupament de la vacuna a la regió. El laboratori mexicà Liomont, en el seu moment especialitzat en la vacuna contra la grip, és l’encarregat de completar el procés de fraccionament i distribució del principi actiu que processarà Sigman a l’Argentina.
L’anarquia i el balafiament de recursos
Si bé es calcula que hi ha entre cinquanta i seixanta laboratoris en el món dedicats a la recerca de la vacuna per a la Covid-19, només són tretze els que estan en un estadi més avançat. Una competència feroç entre les multinacionals, i fins i tot entre els governs, s’ha desfermat. Qui aconsegueixi elaborar una vacuna eficaç i obtingui la patent s’assegura el monopoli de la producció i guanys per diverses dècades.
Les multinacionals i els seus socis locals, que en el cas d’Amèrica llatina són el multimilionari mexicà Slim i l’argentí Sigman, practiquen el secret comercial i frenen artificialment tot el procés. Encara que públicament anunciïn com a molt pròxima la disponibilitat de les vacunes, la realitat és que totes estan en etapes encara llunyanes d’una instància d’aprovació i, òbviament, de la producció massiva.
En el cas d’AstraZeneca, la científica britànica Sarah Gilbert, qui lidera un equip de tres-cents investigadors de la Universitat d’Oxford que treballen per a la vacuna, va declarar: “L’objectiu de cap d’any per al llançament de la vacuna és una possibilitat, però no hi ha absolutament cap certesa sobre aquest tema”.
A causa de la disputa pel monopoli de la vacuna es produeix una superposició d’esforços i balafiament de recursos que han estat criticats encara per personalitats tan oposades al socialisme com el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz. Que diferent seria el panorama si hi hagués una recerca col·laborativa entre les universitats i instituts dels diferents països, sobretot els més desenvolupats, que permeti la producció estatal d’una vacuna per al coronavirus! Els recursos de l’Estat haurien d’anar per a aquesta producció i no, com ara, per a acumular guanys de les multinacionals i els seus socis locals.
És així com el capitalisme frena el desenvolupament, en aquest cas, d’una vacuna que podria salvar tantes vides. En el moment d’escriure aquestes línies hi ha 22 milions de contagiats i 800.000 morts per a la Covid-19 i hem de preguntar-nos fins a quina tenebrosa quantitat haurem d’esperar per a disposar d’una vacuna? Aquesta és la raó per la qual el nostre programa planteja la necessitat d’abolir les patents dels medicaments en el camí d’aconseguir la nacionalització de la indústria farmacèutica sota control dels treballadors.
Aquest és un article publicat originalment a Izquierda Socialista
