Metges i infermers de l’Hospital Clínic de Barcelona i de Sant Joan de Déu prestaran assistència sanitària en cinc camps de refugiats a Grècia en el marc d’una actuació acreditada pel consolat grec i coberta per un conveni de col·laboració entre els dos centres i la ONG Woman and Health Alliance (WAHA), entitat que ja treballa al territori. L’actuació directa als camps començarà a principis d’agost i es mantindrà durant sis mesos, temps durant el qual 44 cooperants, 32 del Clínic i 12 de Sant Joan de Déu, prestaran assistència sanitària a més de 12.000 persones en torns consecutius de 4 setmanes.
Viatjaran a Grècia metges i infermeres d’urgències, cardiòlegs, anestesistes, llevadores, pediatres i ginecòlegs per atendre les necessitats sanitàries d’adults i infants. S’atendran nens amb patologies cròniques, o amb malalties pròpies de la infància, com la varicel·la o el xarampió, i es duran a terme accions en l’àmbit vacunal i de la salut buco-dental. Pel que fa a les dones, se’ls oferirà atenció durant l’embaràs i se les ajudarà amb mesures anticonceptives i tractar les infeccioses genitourinàries. També s’atendrà a les persones que pateixin malalties cròniques i s’oferirà atenció psicològica.
L’estat de salut de les persones refugiades és especialment vulnerable a causa de diversos factors. D’una banda, les pèssimes condicions higièniques i sanitàries dels camps propicien el desenvolupament i el contagi de tot tipus de malalties, que poden anar des d’infeccions cutànies o buco-dentals fins a d’altres com la tuberculosi o el còlera. D’altra banda, la falta de coordinació entre els diferents camps fa que les persones desplaçades no puguin rebre un seguiment adequat al seu diagnòstic. En aquest sentit, dues de les cooperants, Vicky Fumadó i Meritxell Cascan, han destacat la importància de dur a terme accions com ara un pla de vacunació o un registre d’infants.
La franja d’edat que més preocupa els professionals sanitaris són els infants, que representen entre un 40% i un 50% de les persones que seran ateses. A més, molts d’ells són menors no acompanyats. Fumadó ha expressat la preocupació dels professionals sanitaris no només per l’estat nutricional dels nens i nenes, sinó també pel seu desenvolupament psicomotriu. I és que la salut mental dels afectats és un dels punts clau en una situació de crisi humanitària com l’actual. El trauma psicològic que suposa la vivència de la guerra, sumat a la desesperació dels pares i la falta pèrdua de molts familiars i amics, és per a aquestes persones una situació que es pot esdevenir crònica en forma de depressió o d’altres malalties mentals.
La situació d’emergència social i sanitària de la població refugiada s’entén, per part dels dos centres sanitaris participants, com una situació d’excepcionalitat que demana que la direcció dels centres hospitalaris doni resposta l'”interès i el compromís dels professionals del centre”, en paraules del director de l’Hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo. En la mateixa línia, el director de l’Hospital Clínic, Josep M. Campistol, ha destacat que aquest hospital públic “sempre ha estat del cantó dels necessitats” i ha manifestat el seu “compromís absolut” per prestar una ajuda que “sorgeix de les bases de l’Hospital”. De fet, segons Campistol, més de 100 professionals al seu centre han manifestat interès pel projecte.
Aquest programa de cooperació internacional rep el suport del govern català, ja que hi col·laboren el Departament de Salut i el Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, a través de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament. El conseller de salut, Antoni Comín, ha denunciat que Europa “no ha estat a l’altura per impotència” i “no per maldat” de la realitat, situació a la qual sí ha respost el poble grec. En la mateixa línia, el director general de cooperació al desenvolupament, Manel Vila, ha destacat la “capacitat solidària de la societat catalana”. Mentre que el consol de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, ha volgut fer una crida a “triar entre la indiferència o la protesta en forma de solidaritat” davant la situació de crisi humanitària a la qual, segons Turró, més de 5 milions de grecs han respost amb solidaritat.
