El director dels Instituts Nacionals de Salut (NIH, per les seves sigles en anglès) va decidir suspendre un macroestudi de 100 milions de dòlars que pretenia demostrar que el consum moderat d’alcohol és beneficiós per a la salut. La decisió es va produir després d’una recerca interna que va detectar excessives connexions entre els investigadors i cinc multinacionals de la indústria de l’alcohol. A més, els responsables de l’agència consideren que l’estudi s’havia dissenyat per obviar els possibles perjudicis de l’alcohol.
Els resultats de la recerca interna del NIH, feta pública el passat 15 de juny, van mostrar tot un seguit d'”irregularitats significatives en el procés de finançament”, alguna cosa que “va soscavar la integritat de l’estudi”, segons es pot llegir en l’informe de la primera de les dues recerques anunciades el passat mes de maig pel director de l’agència nord-americana, Francis Collins.
L’anunci de Collins es va fer després de la publicació d’una informació en el New York Times el passat mes de març, en la qual s’assegurava que l’investigador principal de l’estudi, el professor del Beth Israel Deaconess Medical Center, Kenneth Mukamal, i els seus col·laboradors havien demanat fons directament a diversos grups de la indústria de l’alcohol entre 2013 i 2014.
Un projecte de gairebé 100 milions de dòlars
Dels gairebé 100 milions que ha rebut el projecte, 67,7 milions provenen de donacions de cinc companyies d’alcohol: la multinacional holandesa Anheuser-Busch InBev (propietària de Budweiser o Stella Artois), la britànica Diageo (que produeix Smirnoff, Johnnie Walker o Baileys), la francesa Pernod Ricard (propietària de Chivas Regal, Beefeater o Havana Club), la danesa Grup Carlsberg i la neerlandesa Heineken (que també és propietària d’Amstel o Cruzcampo).
L’anàlisi dels correus electrònics realitzat per l’Oficina d’Avaluació Administrativa del NIH, demostra que, tal com assegurava el rotatiu nord-americà, els responsables del projecte van estar en contacte directe amb les cinc companyies i que, a més, aquests van eludir conscientment informar d’això al NIH, tal com exigeix la normativa sobre conflicte d’interessos de la institució.
La resta del finançament havia estat aportada per un dels centres del NIH, l’Institut Nacional d’Abús d’Alcohol i Alcoholisme (NIAAA, per les seves sigles en anglès), que havia assegurat una inversió de 20 milions de dòlars. Diversos membres d’aquest centre també s’han vist embolicats en la polèmica en aconsellar a Mukamal i els seus col·laboradors sobre la forma de maniobrar per saltar-se les normes del NIH.
Un estudi dissenyat a mesura de la indústria
Les irregularitats assenyalades en l’informe no solament han afectat al finançament del projecte, sinó també el disseny de l’estudi, alguna cosa que ja havia estat advertit per diversos membres del NIH que van revisar el projecte en 2016 i que van concloure que l’estudi era massa petit per extreure conclusions significatives i que les seves troballes podrien ser parcials.
L’anàlisi dels correus mostra que els responsables del projecte van reconèixer que l’estudi estava centrat en els beneficis i l’informe conclou que els assajos es van dissenyar de tal forma que no es podrien detectar els possibles danys, com un augment en diferents tipus de càncer o la insuficiència cardíaca, alguna cosa que, segons els responsables del NIH, “llança dubtes sobre la seva credibilitat”.
Segons va declarar el director del NIH el dia que anunciava la suspensió d’aquest estudi, “dóna la sensació que aquest assaig s’havia creat per maximitzar les possibilitats de mostrar un efecte positiu de l’alcohol”, per la qual cosa “s’entén que a la indústria de begudes alcohòliques li agradés aquesta opció”.
Una hipòtesi controvertida i contrària a l’OMS
L’estudi pretenia provar la hipòtesi que el consum d’una beguda alcohòlica al dia (aproximadament uns 15 grams d’alcohol al dia) no solament no és perjudicial, sinó que té efectes preventius per a la salut cardiovascular, alguna cosa que ja havien suggerit alguns estudis epidemiològics anteriors però que no s’ha demostrat.
“Dir que el consum de certes quantitats d’alcohol, per petites que siguin, és bo per a la salut, és mentida”, afirma amb rotunditat el president de la Societat Científica Espanyola d’Estudis sobre l’Alcohol, l’Alcoholisme i altres Toxicomanies, Francisco Pascual. “La indústria alcoholera segueix tractant de defensar aquesta hipòtesi, però la realitat és que segueix sense haver-se demostrat que l’alcohol tingui cap efecte cardioprotector en quantitats baixes”.
En aquest sentit, un estudi acabat de publicar a la revista mèdica The Lancet, va mostrar que la ingesta de poques quantitats d’alcohol pot tenir cert efecte protector contra els infarts de miocardi, però no contra la resta de malalties cardíaques. “Al final, el risc associat al consum d’alcohol és moltíssim major que els possibles beneficis”, assegura Pascual.
A més, aquest estudi també va disminuir la frontera del que es considera consum de baix risc fins als 100 grams d’alcohol a la setmana. Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut va establir en el seu informe de 2014 que no existeix cap nivell de consum d’alcohol segur, atès que fins i tot a quantitats baixes augmenta la probabilitat d’aparició de certs tipus de càncer.
Pascual s’ha mostrat molt crític amb la participació d’empreses de begudes alcohòliques en estudis científics i assegura que “no es poden presentar estudis que estiguin finançats per marques de begudes alcohòliques, perquè el conflicte d’interès és tan gran que l’estudi manca del rigor necessari per poder ser considerat seriosament”.
