La Marea Blanca catalana es va constituir formalment el 28 de febrer de 2014 (fa 4 anys), varen adherir-se al seu Decàleg més de 70 entitats: plataformes territorials de defensa de la sanitat, associacions sanitàries i veïnals, vuit sindicats, sis partits polítics i diversos ajuntaments. De fet la seva història venia des del 2011 (3 anys abans) en la Plataforma pel Dret a la Salut on ciutadania i professionals es van ajuntar en les lluites contra les retallades sanitàries dels governs de drets neoliberals d’Espanya i Catalunya.
El Decàleg (Declaració de principis i valors) on es passa de la indignació i la protesta a la proposta, diu:
Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari.
Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya.
- Per conquerir la sobirania en salut i sanitat cal actuar sobre els veritables determinants de la salut. Sobre les condicions socials, econòmiques, culturals, ambientals, polítiques i de gènere. Caldrà doncs posar el valor salut en totes les polítiques.
- Caldrà iniciar un procés de reversió de l’actual tendència medicalitzadora motivada per una visió biologista de la salut i per la cultura del consum, la intolerància al malestar o a les expectatives sobre dimensionades de la capacitat del sistema sanitari.
- Cal garantir el Dret a la salut i a un model d’atenció sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat per impostos progressius suficients per cobrir les necessitats de la població.
- Posar en marxa un Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Regenerar el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics. Amb el criteri que tots els serveis assistencials que es paguen amb diners públics han de ser públics, caldrà la definició i declaració, per part del SNSC, dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC.
- Assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió, avaluació independent. Amb un codi ètic comú de tots els serveis, un conveni comú, amb més autonomia dels territoris, centres i treballadors de la sanitat. I amb una avaluació independent i amb control democràtic.
- Fomentar la participació real del personal de la sanitat, ciutadans i ciutadanes en els òrgans de govern del Sistema, territorials i de centres sanitaris.
- Fomentar l’ús adequat dels medicaments, de les tecnologies i eines terapèutiques. Volem un sistema de salut sense l’omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el qual es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos i s’hi seleccionin els que de veritat són necessaris.
- Millora del sistema assistencial potenciant una Atenció Primària forta i fer un pla de reforma de l’atenció hospitalària adequant-la a les necessitats de salut actuals. Fer de l’Atenció Primària i Comunitària, l’instrument bàsic per a una atenció global i integrada, propera a les persones, amb dotació pressupostària pròpia i suficient.
- Derogació de coREpagaments sanitaris i compromís de no imposició de noves taxes.
- Garantir els drets de les persones. Dret a respectar l’autonomia i la llibertat individual en les decisions sanitàries. Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, lluita contra la violència masclista. Dret a l’atenció al patiment i tractament del dolor, al no aferrissament terapèutic i a una mort digna. Dret a la preservació de les dades personals i no cessió a entitats privades. Dret a l’eliminació de les desigualtats de gènere en salut.
Llegint aquests deu punts cada un podem pensar si encara són vigents i els podem fer servir en la lluita per guanyar en drets socials i unes noves constitucions a fer a Espanya i Catalunya, jo penso que és un bon programa per començar i confluir de tots els camins i lluites sectorials de les persones que volem defensar els autèntics drets a la Salut. Ens cal una nova LOSC a Catalunya.
El punt 4, que ha estat controvertit entre algunes persones de la Marea. Jo, un dels redactors del Decàleg a partir de seminaris de reflexió i discussió organitzats, durant aquests anys de retallades, pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), l’he considerat sota el principi que “tot el pagat amb diners públic” no pot anar a entitats privades que volen fer negoci amb la salut. Han d’anar a entitats amb valors públics (del bé comú) solidaris i socials, amb l’absoluta transparència, control democràtic i garantia de qualitat i eficiència. I això no vol dir que tot el Sistema Públic de Salut hagi de ser ICS, que és una empresa més en el Sistema, no hauríem de caure en defensar apriorismes ni dogmatismes del segle passat en aquest tema.
3 comentaris
No sé quantes modalitats d’aquest Decàleg existeixen, però el que jo vaig “signar” en representació de CATAC-CTS/IAC és aquest http://catacctsiac.cat/docs_observatori/model/decidir_salut_programa_snsc.pdf on, en el certament polèmic punt 4, s’atorga al Servei Nacional de Salut de Catalunya la gestió dels serveis de salut públics. Com explico a la pàg. 17 de http://catacctsiac.cat/docs_observatori/escrits/catalunya_en_proces_de_desprivatitzacio.pdf la declaració dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC podria ser un pas intermig, però en cap cas un objectiu final. Altrament no calia dir que l’ICS és una empresa més del sistema, perquè no ho és i perquè jo, primer destinatari d’aquest teu escrit, Pep, dic clarament que l’ICS també desapareixeria. I molt menys parlar d’apriorismes i dogmatismes del segle passat, perquè aquests vicis són més aviat propis de qui se sent cofoi amb el model públic-privat (les empreses públiques i els consorcis ho són) que voleu mantenir, tu, pel que dius en el teu anterior article, i els teus amics d’ICV, CCOO i UGT.
No sé quantes modalitats d’aquest Decàleg existeixen, però el que jo vaig “signar” en representació de CATAC-CTS/IAC és aquest http://catacctsiac.cat/docs_observatori/model/decidir_salut_programa_snsc.pdf on, en el certament polèmic punt 4, s’atorga al Servei Nacional de Salut de Catalunya la gestió dels serveis de salut públics. Com explico a la pàg. 17 de http://catacctsiac.cat/docs_observatori/escrits/catalunya_en_proces_de_desprivatitzacio.pdf la declaració dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC podria ser un pas intermig, però en cap cas un objectiu final. Altrament no calia dir que l’ICS és una empresa més del sistema, perquè no ho és i perquè jo, primer destinatari d’aquest teu escrit, Pep, dic clarament que l’ICS també desapareixeria. I molt menys parlar d’apriorismes i dogmatismes del segle passat, perquè aquests vicis són més aviat propis de qui se sent cofoi amb el model públic-privat (les empreses públiques i els consorcis ho són) que voleu mantenir, tu, pel que dius en el teu anterior article, i els teus amics d’ICV, CCOO i UGT.
Ramon
Sobre l’ICS (a la Web del Departament de Salut) diu:
“Amb la voluntat d’adaptar el marc normatiu i la naturalesa jurídica de l’ICS al model sanitari català, el Parlament de Catalunya va aprovar amb el consens de tots els grups parlamentaris la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut. Aquesta Llei transformava l’ICS en empresa pública i donava als seus centres i als serveis més autonomia en la gestió econòmica i dels recursos. El Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual s’aprovaven els Estatuts de l’ICS, regula la seva organització i el seu règim de funcionament”
Sobre els amics:
Benvolgut Ramón, jo tinc molts amics en molts partits polítics, sindicats i plataformes, també tinc persones amb les que discrepem en alguns temes, però això es riquesa i no hem d’oblidar mai qui es l’enemic, l’enemic no es el que tenim al costat en la lluita per un nou model de societat i de salut, es el que tenim al davant i que de moment encara es molt fort i hegemònic