Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) celebra avui, dia 19 de maig, el Dia Mundial de la metgessa i metge de família. En aquesta ocasió la CAMFiC ha elaborat una enquesta adreçada als directius dels Centres d’Atenció Primària (CAP) per saber com s’ha viscut els primers mesos de la pandèmia per la COVID19.
Tot partint de la base que la medicina de família ha demostrat ser una super especialitat: els professionals han atès en el CAP, en el domicili, en urgències d’hospitals, en hotels de campanya i en residències geriàtriques, demostrant la seva polivalència. I també que el futur de l’Atenció Primària passa per la flexibilització horària, l’atenció proactiva, autonomia en la gestió dels centres i la telemedicina.
L’enquesta online s’ha fet entre el 30 d’abril i l’11 de maig i han participat 95 CAP de tot Catalunya. La mitjana d’edat ha estat de 49 anys, 60% són metgesses i un 40% metges. Per tant, no només la medicina de família és femenina, les gerències són majoritàriament femenines.
Els resultats mostren d’una banda que l’Atenció Primària ha fet i està fent una tasca de seguiment i detecció de pacients COVID19 molt important, com ho mostra que un 97.9% dels enquestats digui que ha atès a un pacient confirmat o sospitós de COVID19 a domicili, i d’altra que la pandèmia per COVID-19 ha provocat canvis espontanis en l’organització dels Centres i Equips d’Atenció Primària que han hagut d’assumir nous models i escenaris i on s’ha demostrat que el lideratge, la ciència, la cooperació i la solidaritat són claus per a l’abordatge de la crisi sanitària.
De fet, 94.7% dels participants creu que l’era post COVID és una oportunitat per transformar l’atenció primària, confiant que serveixi per normalitzar la telemedicina i la relació virtual (un 98% dels enquestats creuen que s’ha d’implementar), acabar amb la burocratització (un 46% està en contra de la gestió de les IT), o per incorporar nous professionals com psicòlegs clínics i fisioterapeutes.
Resultats
L’enquesta ha preguntat sobre temes organitzatius, de recursos i de coordinació entre serveis assistencials.
Una de les principals conclusions és que tots els professionals dels CAP han hagut d’assumir nous rols davant aquesta crisi. Així, un 67% dels metges i metgesses han fet més visita telefònica, més teleconsulta i e-consulta, o cobertura de dispositius fora del CAP (per exemple estar en Hospitals de Campanya o Hotels Hospitals) i més acompanyament als pacients. També les Unitats d’Atenció al Client, els treballadors socials i els auxiliars han incorporat noves tasques.
Els horaris també s’han modificat, incorporant nous models de treball. Així el 79% dels enquestats diuen que han aplicat un protocol específic d’atenció telefònica, i un 80% ha fet atenció remota en forma de telemedicina, una pràctica que té molt bona acceptació entre els professionals (el 75% ho valora com a satisfactòria i molt satisfactòria).
I un 96% dels centres enquestats han hagut de redistribuir o reconvertir els seus espais físics per respondre a les necessitats dels pacients.
L’atenció a les residències també s’ha vist afectada. De fet, un 88.4% tenen residències de gent gran assignades a l’Àrea Bàsica de Salut, i arran del COVID un 81% ha organitzat un pla especial per atendre residències de gent gran. Sobre aquest debat, cal dir que la medicina de família vol assumir l’atenció a les residències, però que cal fer-ho segons un model propi i disposant de recursos.
En els casos que l’ABS ha disposat de dispositius com Hospital de Campanya o Hospital Hotel, un 83% dels professionals d’AP han atès en aquests dispositius a malalts de COVID19.
L’enquesta també posa de manifest que els metges i metgesses d’atenció primària s’han coordinat amb altres recursos sanitaris per tal de donar una millor resposta a l’emergència sanitària. De fet, un 52% qualifica la coordinació amb el SEM com a notable excel·lent, tot i que veuen possibles punts de millora com prioritzar l’atenció quan és activada per AP. I un 54% valora com a notable o excel·lent la coordinació amb el seu Hospital de Referència. Per contra, l’assignatura pendent és la coordinació amb els serveis de Salut Pública, molt millorable en termes de resposta, comunicació amb atenció primària i traçabilitat de contactes.
En relació als tests sobre seroprevalença, un 21% dels enquestats assegura que no ha disposat de cap Test per a fer a les residències geriàtriques i un 31% dels Centres no han tingut Test per a fer als professionals. Tampoc s’ha disposat de PCR per als professionals, només un 35% dels Centres n’han tingut, en canvi les PCR per a residència han estat una mica superiors, un 47%.
