La pandèmia ha capgirat per complet les dinàmiques habituals dels centres d’atenció primària. Alguns CAPs van haver de tancar per aglutinar l’atenció primària en centres més espaiosos, les visites han passat a ser pràcticament totes telemàtiques i els professionals també s’han hagut de fer càrrec de l’assistència a les residències i de practicar els tests PCR a la població. Tot això, més enllà de la pressió assistencial, ha suposat també un important trasbals en la feina diària dels professionals. Ha introduït, així mateix, la necessitat d’establir espais de debat per tal de revisar l’atenció primària i introduir-hi millores que puguin beneficiar al conjunt de la societat.
Per això, el passat 1 de juliol el Fòrum Català d’Atenció Primària i el col·lectiu de professionals sanitaris La Capçalera van organitzar un acte a la Capella de la Misericòrdia per debatre sobre l’atenció primària, el seu paper en la comunitat i les complicacions que ha causat la COVID-19 per fer una bona atenció sanitària. L’acte va reunir professionals sanitaris de diversos centres d’atenció primària, usuaris dels CAPs i moviments socials, com Raval Rebel o Vecines en Red, aplegant a una setantena de persones.
En el decurs de l’acte es van revisar els pilars fonamentals de l’atenció primària. Aquests pilars són, en primer lloc, l’accessibilitat, és a dir, que els centres estiguin oberts i siguin propers a la ciutadania. En segon lloc, la integralitat, que és la visió de la persona en el seu conjunt, englobant també la seva situació socioeconòmica i tot el seu entorn. En tercer lloc, la longitudinalitat, que representa el vincle i la relació continuada entre professionals i pacients. En quart lloc, la coordinació, que és la interacció que es produeix amb tot el sistema. Finalment, la permeabilitat, que representa l’adaptació a la població i al voltant del centre. Els assistents a l’acte es van agrupar en grups de treball per analitzar i proposar mesures de millora per a cada un d’aquests pilars fonamentals, acabant amb una posada en comú de les diverses propostes.
«Ja fa temps que els centres no s’organitzen d’acord amb aquests pilars fonamentals, i el coronavirus només ha fet que intensificar a pitjor aquesta problemàtica situació», va assenyalar Meritxell Sánchez Amat, presidenta de la FoCAP, qui va destacar que aquests pilars són els que aporten valor a l’atenció primària. «Sabem que els sistemes sanitaris que tenen una atenció primària forta són més eficients i més sostenibles», va afegir. Segons Jasmine Mcghie, metge de família del CAP Raval Sud i membre de La Capçalera, la pandèmia ha suposat treballar sota una lògica a la primària que trenca amb aquests pilars fonamentals de la primària.
Més comunitat, presencialitat i atenció als més vulnerables
Un dels elements que es va considerar com essencial és que l’equip d’atenció primària estigui integrat en el barri i conegui la situació socioeconòmica de les persones que hi viuen i que atenen als respectius centres. En aquest sentit, es va remarcar que la ruptura de la longitudinalitat afecta les poblacions més vulnerables i accentua l’anomenada ‘llei de cures inverses’, que significa cuidar menys a les persones que més ho necessiten, ja que són les que tenen més difícil l’accés al sistema. Es proposava, per tant, intensificar l’atenció a aquelles persones que més ho necessiten, reforçant el treball amb les entitats socials dels barris. «Els professionals de l’atenció primària tenen la responsabilitat i el deure de conèixer quines entitats i xarxes hi ha als barris on treballen i tenir un compromís amb els pacients que va més enllà de la malaltia», va remarcar Antònia Raya, infermera del CAP Raval Nord, durant l’espai de debat.
També es va proposar la recuperació, en la mesura del possible, de la presencialitat, ja que en l’atenció telefònica es perd gran part de la informació sobre el pacient i la seva situació personal. Es va assenyalar al respecte que, durant la crisi del coronavirus, l’atenció primària s’ha hagut de centrar molt en la situació mèdica i epidemiològica i s’han descuidat altres aspectes socials dels pacients. Aspectes que, a més, per telèfon, o bé no es poden o són molt difícils d’abordar. Un dels temes que va sortir, per exemple, va ser el de la soledat que pateixen les persones grans, que encara s’ha fet més evident amb la pandèmia. També es va considerar primordial que en situacions de crisi com la que hem viscut, els centres d’atenció primària es mantinguin oberts. «No es pot deixar a la població sense els referents que els han cuidat sempre», es va comentar.
Des d’una altra perspectiva, els participants van expressar que a l’atenció primària se l’ha situat «com a subordinada en el sistema sanitari i que no se li ha atorgat un paper coordinador, fet que acaba produint una situació de desigualtat en relació amb altres institucions». Respecte d’això, es va proposar dotar de professionals d’atenció primària totes les estructures sanitàries, de manera que s’estengui una visió primarista a totes les institucions. «El sistema no pot deixar perdre el nostre coneixement sobre els pacients, sinó que ha de pensar en com l’atenció primària pot participar en el conjunt del sistema i liderar determinats aspectes», es va dir durant el debat.
Una altra mesura proposada va ser la resignificació d’altres actors que formen part dels centres d’atenció primària, com la figura d’infermeria, d’administració i de treball social, evitant que l’atenció primària sigui ‘metgecentrista‘. També es va fer referència a la necessitat de potenciar l’autogestió des dels centres d’atenció primària i enfortir la seva capacitat organitzativa, coneixent l’entorn dels pacients i treballant amb la comunitat per arribar a tothom. «És important fer un diagnòstic de barri, per veure les necessitats que hi ha», es va remarcar. Els presents van insistir en la necessitat que la gent dels barris formi part de les decisions preses en l’àmbit comunitari i que els centres d’atenció primària generin aquests espais de participació per a tothom. En aquest sentit, es va destacar com a limitació l’actual precarietat laboral que existeix en molts centres d’atenció primària, que fa difícil mantenir les relacions amb el barri, a causa de la gran rotació de personal.
