En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, celebrat el 10 d’octubre, Salut Mental Catalunya (SMC) va organitzar ahir una taula rodona per abordar la situació actual dels serveis de salut mental i per demanar als responsables de Salut i Afers Socials quins plans d’actuació hi ha previstos per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia en la ciutadania.
L’esdeveniment, celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya i conduït per la periodista especialitzada en salut, Marta Espar, va comptar amb la participació de la consellera de Salut, Alba Vergés, el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i Magda Casamitjana, directora del programa d’abordatge intensiu i integral de casos de salut mental d’alta complexitat del Departament de Salut, a més d’Israel Molinero, Xavier Trabado, Mercè Torrentallé i Vicenç Mateo, com a representants de la Federació Salut Mental Catalunya i el teixit associatiu.
Amb el lema “Salut mental per a tothom: Major inversió, major accés. Per a qualsevol persona, en qualsevol lloc”, les reclamacions es va emmarcar en les advertències de l’ONU que recomana accions urgents per afrontar la pandèmia: un enfocament de la salut mental des d’una vessant comunitària i la creació de més recursos, tan per atendre les urgències com les demandes de llarg recorregut. Segons l’OMS, una de cada quatre persones ha tingut, té o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. A més, l’organització alerta que al 2030, els problemes de salut mental seran la primera causa de discapacitat.
Xavier Trabado, membre de la junta de la Federació Salut Mental Catalunya i de la Taula del Tercer Sector, va iniciar l’acte recordant com la pandèmia de la Covid-19, així com altres crisis, posen de relleu la fragilitat de l’atenció a la salut mental, un sector “molt poc reconegut i que requereix un abordatge immediat i des de tots els departaments”. Així mateix, Trabado es va referir al pla europeu Next Generation EU, que posa a disposició de l’Estat espanyol 140.000 milions d’euros del fons de recuperació, i va demanar al Departament de Salut i a la Secretaria d’Afers Socials i Famílies que treballin conjuntament amb les entitats de salut mental per aprofitar aquests recursos europeus i generar un projecte de millora de l’atenció a les persones.
En la seva intervenció, Alba Vergés, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, va agraïr el compromís i esforç del teixit associatiu de la salut mental que s’ha readaptat per seguir atenent les persones durant la pandèmia. A més, es va comprometre a engegar, al mes de novembre, un pla de reconversió de les 2.400 places de la mitja i llarga estada psiquiàtrica, per adaptar-les al model comunitari, tal com fa anys que reclama el moviment associatiu de salut mental.
Després de la intervenció de la Consellera, Mercè Torrentallé, presidenta de l’Associació Salut Mental La Noguera, va llegir un manifest conjunt que demanava “una aposta global, ferma i decidida que situï la salut mental i les persones al centre de les polítiques públiques i permeti atendre de forma adient a la ciutadania”. Afegia també la necessitat d’inversió per el desenvolupament de programes i accions concretes.
Israel Molinero, membre de la junta de la Federació Salut Mental Catalunya, va definir com a “molt greu” la situació d’invisibilitat del sector de la salut mental i va insistir en la manca de recursos i apostes decidides per afrontar les conseqüències en la salut mental de la població. Molinero va recordar que ”les associacions han sigut una xarxa que ens ha salvat d’una caiguda més forta, i ara toca donar-los el suport i reconeixement que es mereixen”, i apostar per un model de salut mental comunitària amb el finançament adequat per millorar la prevenció i actuar amb rapidesa. També va aprofitar per recordar que la pandèmia de la Covid-19 ha empitjorat encara més la situació dels infants i joves amb necessitats educatives especials i ha evidenciat que “cal posar-se les piles per treballar per l’educació inclusiva”.
En representació de les associacions, Vicenç Mateo, president de l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord, activista i testimoni familiar d’una persona amb problemàtica de salut mental, va explicar que des de les associacions s’ha comprovat que moltes persones i famílies s’han sentit soles i aïllades, i han patit angoixa. “On no ha arribat el sistema sociosanitari ho hem hagut de fer nosaltres, oferint suport i acompanyament. Quan més necessitàvem el suport de la xarxa de salut, és quan ha estat més difícil tenir-lo”, va destacar.
Per altra banda, Ángel Urbina, president de l’Associació La Muralla Salut Mental de Tarragona, activista i testimoni amb experiència pròpia de salut mental, va remarcar que la bretxa digital que existeix en el col·lectiu de salut mental ha deixat fora de l’atenció un gran nombre de persones aïllades que, a més de no tenir les habilitats o les eines tecnològiques adients, es trobaven soles a casa o a les residències.
Magda Casamitjana, directora del programa d’abordatge intensiu i integral de casos de salut mental d’alta complexitat del Departament de Salut, va reclamar una política de salut mental integrada, és a dir, crear un pla que pugui “coordinar-se amb tots els àmbits de la vida d’una persona, amb polítiques públiques que no vagin per separat, sinó que abordin tots els aspectes de la vida de les persones”. També va demanar “la creació d’una Agència Catalana de Salut Mental amb un pressupost propi que permeti una millor coordinació entre tothom”.
Per la seva banda, Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, va apostar també per reforçar el suport a projectes de salut mental de les entitats i introduir-ne de nous. També va explicar la necessitat de treballar per la salut mental des dels serveis socials i de reforçar l’atenció primària des d’aquesta mirada.
