Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020 permet conèixer les condicions de vida, els hàbits i els valors dels joves barcelonins amb edats compreses entre els 15 i els 34 anys. Enguany ha coincidit amb una situació excepcional generada per la Covid-19, el que ha permès recollir el seu impacte en la població més jove.
Per primera vegada s’han inclòs a la mostra joves no empadronats a Barcelona però que hi resideixen des de fa, com a mínim, 6 mesos. Aquests suposen el 13,4% i, per tant, es pot estimar una població de joves residents a la ciutat d’aproximadament 445.000. Aquest canvi implica doncs que l’enquesta s’apropa més a la realitat social de la ciutat. El 58% dels joves no ha nascut a Barcelona, d’aquests, el 33,2% ha vingut per motius laborals, el 27,3% per estudis i el 21,6% amb la família. Dels joves no nascuts a Barcelona, el 64,4% són de nacionalitat espanyola, el 7,5% de països de la Unió Europea i el 28,1% de fora d’Europa.
Les formes de convivència dels joves de Barcelona varia en funció del grup d’edat; dels 18 al 24 anys, el 64,5% hi viuen amb el pare i/o la mare; entre els 25 i 34 anys, el 76% hi viuen emancipats/es, convivint principalment amb la parella (un 41%) o compartint pis amb amics (22%).
La pandèmia va sorprendre els i les joves estudiants a la meitat del curs acadèmic. Pel que fa als joves de 15 a 29 anys, més del 80% assegura que la Covid-19 els va afectar en la seva formació educativa. El 37% indiquen que va baixar el seu rendiment i un 4% ha hagut de deixar els estudis. A la seva vegada un 14,5% afirmen que han millorat en els estudis.
Respecte a l’impacte psicològic de la pandèmia, més de la meitat dels joves entrevistats (52%) declaren que la situació derivada de la Covid-19 i el confinament els ha afectat psicològicament; en especial a les dones joves (57% vers el 47% dels homes). Molts d’ells i elles han trobat en els hàbits saludables una manera de contrarestar aquesta afectació; més del 80% ha mantingut els mateixos hàbit o els han millorat, només una cinquena part els ha empitjorat.
Pel que fa a l’impacte en l’àmbit laboral, la taxa d’atur entre els i les joves s’ha intensificat i, tot i que no hi ha diferències significatives per gènere, sí que s’han amplificat les desigualtats de la població jove segons el país de naixement, amb un 17,4% d’atur en nascuts a l’estranger i un 9,6% en els nascuts a l’Estat Espanyol. On es detecten més desigualtats és els joves de barris amb rendes més baixes, on la seva taxa d’atur triplica a la dels barris amb rendes més altes, essent de 19,5% i 6,3% respectivament.
El 49% dels joves indiquen que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat durant els primers mesos de la crisi, en contraposició a un 5,4% que assegura que ha millorat. Aquesta afectació s’ha vist agreujada en els barris amb rendes més baixes i en el 52% dels joves emancipats. A més, el 24% de la població jove indica que ha tingut més dificultats per pagar les despeses relacions amb la llar, i gairebé un 6% no ha pogut fer front a algun pagament del pis.
A pesar de les conseqüències emocionals del confinament, la percepció majoritària de la població jove ha estat que la relació amb la seva família s’ha mantingut igual (66,8%) o fins i tot ha millorat (27,3%). Tot i això, la proporció dels i les joves no emancipades que ha empitjorat la relació amb la família duplica la dels emancipats (un 8,7% i 3,9% respectivament).
Respecte les relacions amb la parella, un de cada quatre joves (26%) indica que ha millorat arran de l’arribada de la Covid-19, i gairebé un 13% diu que la relació ha empitjorat. Tot i això, conviure amb la parella ha estat clau en aquesta millora, ja que entre els i les joves que viuen amb la seva parella, només el 6,1% indiquen que ha empitjorat, enfront del 21% del que no hi conviuen.
Si parlem de relacions d’amistat, més del doble de joves (19,6%) perceben que ha millorat i només un 8,6% assenyala que ha empitjorat arran de la Covid-19, especialment entre els joves de 15 a 24 anys.
Per últim, gairebé el 60% dels joves consultats creuen que la crisi generada per la Covid-19 els afectarà de forma negativa o molt negativa en el seu futur.
La joventut avança, els serveis de joventut no poden aturar-se
La situació sanitària generada per la Covid-19. asseguren des de l’Ajuntament de Barcelona, no va aturar els serveis ni les polítiques de joventut del Govern municipal, sinó que es van adaptar, impulsar i habilitar nous canals telemàtics amb l’objectiu de mantenir i prioritzar l’atenció informativa, l’acompanyament i el suport emocional i psicològic en uns moments especialment difícils i de gran incertesa també per a aquestes franges d’edat.
Durant l’estat d’alarma es van produir més de 30.000 interaccions entre els joves i els serveis de Joventut, realitzant atencions telemàtiques, materials informatius d’autoconsulta i sessions online. Des del moment que es va autoritzar l’obertura d’equipaments públics, es van activar de nou els serveis d’atenció i assessorament individualitzats presencialment, de la mateixa manera que es van continuar oferint virtualment.
El Servei per a Adolescents i Famílies (SAIF) es va posicionar com un servei clau per donar resposta als malestars emocionals derivats de la Covid-19 entre els adolescents. Per aquest motiu, en els propers mesos l’Ajuntament ha decidit reforçar el servei amb l’obertura d’un 10è punt “Aquí t’escoltem” i un increment d’hores d’atenció psicològica individual, que passaran de 72 a 160 hores setmanals.
Per la seva banda, les assessories acadèmica i laboral van ser les dues més demandades per la joventut al servei infoJOVE, amb un increment de peticions del 78% en relació amb el mateix període de l’any 2019. En resposta, es van habilitar dues línies de telèfon de contacte directe que avui en dia encara continuen operatives i s’ha posat en marxa el programa Pla B, creat per donar resposta als joves que, davant la crisi actual, necessiten orientació laboral i educativa per reconduir el seu present i futur.
Per últim, la Regidoria de Joventut va apostar per l’activitat d’estiu per a adolescents amb la intenció de recuperar els espais grupals de relació que s’havien perdut durant el confinament i que fomenten i ajuden al benestar emocional. Més de 1.500 joves, de 12 a 18 anys, van poder gaudir de més de 150 activitats gratuïtes, en format presencial i virtual.
Accions per acompanyar els processos de transició dels i les joves en context Covid-19
Avançant-se a les conseqüències que la pandèmia podia derivar en els joves de Barcelona, des de la Regidoria de Joventut es va posar en funcionament un grup amb la voluntat d’identificar les necessitats i problemàtiques que podien tenir un efecte més directe sobre el col·lectiu. Per donar-hi resposta, s’ha plantejat una proposta d’accions que busca adaptar els serveis i polítiques de joventut a la nova situació i posar en valor el seu paper en el marc d’aquesta crisi.
L’àmbit principal d’actuació ha estat i serà el de benestar i salut. Un dels aspectes a treballar és el dol i les noves pors aparegudes arran de la Covid-19; per tant, es pretén fomentar el benestar emocional i psicològic de la població jove a través de càpsules informatives i de formació. A més, cal sumar l’ampliació dels serveis d’escolta activa, el reforç del seu equip professional i la proposta de preservar els espais grupals als serveis d’escolta emocional; una ampliació prevista per l’any 2021 en relació al Servei per Adolescents i Famílies (SAIF), que incorpora els punts “Aquí t’escoltem” i el Centre per a famílies amb fills i filles adolescents.
D’altra banda, un dels aspectes que més ha preocupat durant el confinament ha estat l’addicció a les pantalles. Davant aquesta situació, es portaran a terme tallers informatius sobre els riscs de l’ús de les TIC, amb l’objectiu de prevenir les juguesques en línia, el cyberbullying, el ciberassetjament i les addiccions a les TIC.
La situació actual de pandèmia evidència la necessitat d’incrementar l’acompanyament als joves en les transicions educatives. Es proposa replicar el programa “Decideix”, d’acompanyament a la presa de decisions acadèmiques, als 10 districtes de la ciutat durant aquest curs, i elaborar una guia sobre la presa de decisions constructives i respectuoses, dirigida a l’alumnat d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
El context actual també planteja un escenari complicat per l’educació en el lleure i les entitats juvenils, per aquesta raó l’Ajuntament assegura mantenir el compromís de seguir treballant plegats i es planteja una taula permanent per donar resposta a les necessitats de les entitats en matèria d’ús d’espais públics quan les restriccions sanitàries ho permetin. Per tant, es proposa avançar en el projecte “Tractor”, el qual permet l’ús d’espais públics per part de caus i esplais, i oferir formacions adaptades a l’equip educatiu.
Per últim, tot i la situació actual, l’emancipació de les persones joves no s’atura i, per tant, s’ha facilitat el procés oferint informació accessible i actualitzada sobre els processos i recursos existents en el nou context. També es vetlla perquè el criteri del manteniment de la reserva del 30% s’apliqui a tots els tipus de polítiques d’habitatge, i per potenciar programes de convivència intergeneracional i d’acolliment temporal de persones joves afectades per la crisi
