Opinió

El Sistema Públic de Salut que volem. Missatge als nous polítics

El Sistema sanitari estava ja en crisi profunda i la pandèmia ho ha fet més evident per molta gent. Cal passar a una nova hegemonia: la Salut és el que importa. Per això, quin model de Sistema de Salut cal reconstruir?

Causes de la crisi sanitària

• Un sistema centrat quasi exclusivament en la malaltia ja instaurada, en la medicalització de la vida, en fàrmacs, hospitals, alta tecnologia, amb poca autonomia ni participació de la ciutadania ni dels professionals.
• Un sistema poc eficient en salut, dispers en múltiples entitats, on la mesura principal és en l’activitat, no en els resultats en salut, amb presència de iatrogènia, mesurat en l’esperança de vida, no en vida de qualitat, sense dependències.
• Un sistema insostenible econòmicament, amb gran despesa en fàrmacs i altes tecnologies.
• Amb un finançament insuficient: més retallades, més model publicoprivat parasitari, més corrupció, més privatització amb lucre.
• Amb manca de governança i transparència: decisions en mans de proveïdors, demanda induïda, concerts no avaluats, manca d’inversions necessàries, etc.
• Amb professionals que abandonen el sistema públic per males condicions laborals, pels interinatges, per la manca de conciliació familiar, per manca d’autonomia i de valoració (especialment a l’atenció primària), pels baixos salaris, etc.
• Amb uns ciutadans amb una percepció de mala qualitat del sistema (llistes espera, urgències, mala qualitat en el tracte humà, etc.). Els que poden, abandonen el sistema públic per anar-se’n a les mútues.

El pressupost del Departament de Salut el 2020 va ser d’un total de 9.800 milions d’euros (1.293 euros per càpita), distribuïts en:

• Atenció Primària: 1.568 milions d’euros (16%)
• Hospitals: 4.305 milions d’euros (44%)
• Salut Pública: 142 milions d’euros (1,4%)
• Receptes: 1.119 milions d’euros (11,4%)
• Medicació HDA: 746 milions d’euros (7,6%). Total dels fàrmacs: 19%
• Altres: 1.904 milions d’euros

La salut és el que importa en la millora del Sistema

Primer cal definir la salut: La definició de l’OMS de la postguerra mundial, tenia bona voluntat, però ens ha portat a un error: “no és possible el complet estat de benestar físic, psíquic i social”.

La salut és un concepte dinàmic, es pot estar molt o menys sa en cada moment de la vida i es pot estar malalt i tenir molta salut encara.

La salut té molts determinats positius i negatius. No només la malaltia instaurada perjudica la salut. Sabem de totes les causes determinants negatives de pèrdua de salut: econòmiques (la pobresa) l’habitatge, l’alimentació, el treball, la qualitat del medi, el gènere, l’educació, la sanitat pública, les relacions socials, la democràcia real, etc.

Per tot això, va sortir una definició de salut positiva en el Xe Congrés de metges de Perpinyà (1976) en plena primavera democràtica. Diu així: “La salut és aquella manera de viure (dinàmica) que és suficientment autònoma (no limitada pels determinants negatius) per poder portar a terme el nostre projecte de vida, solidària (que volem el mateix pels altres i la natura) i joiosa (amb alegria)”. Per això podem estar malalts i tenir molta salut (autonomia) encara.

La definició que agafem farà que el sistema de salut que organitzem sigui d’una manera o d’una altra. Per això diem que la salut és el que importa. La malaltia, fins ara hegemònica en el sistema sanitari, és secundària.

Un sistema sanitari de caràcter privat es dedica a la malaltia instaurada i els professionals i les empreses cobren per acta realitzada (visita, prova diagnòstica, tractaments, rehabilitació, etc.). Si no tenim en compte l’ètica, a aquest sistema el que l’interessa, per guanyar-se la vida, és que hi hagi molts malalts, crònics si pot ser, però que no es morin encara. És un sistema molt car, amb molta despesa i molt patiment. En un sistema públic de salut, pagat amb impostos progressius, eficient i no corrupte, els professionals, que són els que generen les principals despeses (amb la seva prescripció), estan pagats per sous, no hi ha negoci ni beneficis empresarials. A més d’atendre les malalties, aquests professionals es poden dedicar a la salut (és millor prevenir que curar). Ho hem vist molt cruament en l’actual pandèmia.

Quin model de Servei públic de salut volem

Per treballar tenint com a primera prioritat la salut de la ciutadania, més que molts hospitals i molta tecnologia i fàrmacs, el que necessitem és més i millor Atenció Primària i Comunitària i més Salut Pública (informació per planificar, polítiques públiques contra les desigualtats i els determinants negatius per la salut, epidemiologia, vigilància, promoció de salut, prevenció). I aquestes prioritats volen dir molts més recursos per fer-hi front.

Caldrà una nova Llei de Sistema de Salut, que es caracteritzi per ser un sistema: Públic (no negoci privat amb diners públics) universal, integral, integrat (no dispers entre múltiples proveïdors), transparent, democràtic (amb participació social), avaluable en salut i eficiència i amb bona governança. Perquè, com hem vist, a més de gastar els nostres diners, ens hi va la vida i la seva qualitat.