Les aules hospitalàries són espais educatius dirigits als infants i joves que, a causa d’una malaltia, temporalment no poden seguir estudiant al centre educatiu ordinari. D’aquesta manera, s’ofereix la possibilitat d’aprendre, comunicar-se, compartir i conviure dins de centres sanitaris. L’educació i la normalitat són bàsiques perquè els nens i joves se sentin integrats, inclús davant la seva diferent adversitat.
Els docents d’espais educatius hospitalaris donen suport i afavoreixen la continuïtat del procés d’aprenentatge de l’alumnat d’entre tres i disset anys. La Toñy Castillo és una de les setze docents d’aula hospitalària de Catalunya. És mestra des de fa vint anys a l’aula de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i defensa la importància de fer front a aquesta necessitat educativa en un context en què l’equitat i la normalitat han d’estar presents. “Quan un nen està en una situació d’adversitat en salut, necessita seguir sent nen, i aquesta normalitat la porta la seva escola, els seus amics, de manera que cal portar això a on estigui el nen”, remarca la Toñy. No es tracta, per tant, d’un treball solidari, sinó d’un treball equitatiu.
Per la seva banda, l’Aurora Fernàndez, mestra de l’aula hospitalària del Parc Taulí de Sabadell, destaca la importància d’aconseguir un context normalitzador on l’infant, tot i anar amb pijama i estar ingressat en un hospital, no deixi de ser un nen amb ganes d’aprendre. “Nosaltres no hem de veure la malaltia, sinó el nen, l’alumne que vol seguir fent activitats que els hi són properes i familiars”, explica la docent. A més, en la situació actual per la pandèmia, els alumnes encara viuen amb més alegria les classes, perquè les professores són de les poques persones amb qui poden estar en contacte i que no estan directament relacionades amb la seva patologia.
Atenció integral i adaptada
La Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats, aprovada el 1986 pel Parlament Europeu, recull els drets de les persones menors d’edat que es troben en aquesta situació. Un dels drets destacats és el de qualsevol infant a continuar estudiant durant l’estada a l’hospital. Tanmateix, “l’estudi no ha de perjudicar el benestar del nen o de la nena ni obstaculitzar el seu tractament mèdic”, per la qual cosa cal una coordinació multidisciplinària entre el personal docent i el mèdic. L’Aurora Fernàndez explica que la coordinació amb el personal mèdic és la prioritària, ja que l’atenció educativa dependrà de l’estat de salut dels infants i joves, la seva mobilitat o proves programades.
L’ensenyament ha de ser adaptat i flexible a cada alumne. En una aula hospitalària, la paraula “diversitat” té més sentit que mai, perquè hi ha nens i nenes d’edats, cultures i procedències diverses, al mateix temps que la malaltia i el dolor sempre es viu de forma diferent i única. En aquest sentit, la Toñy remarca la importància que sigui el docent qui s’adapti a la situació dels nens: “Estem parlant d’atenció a la diversitat real”.
D’aquesta manera, el concepte d’aula hospitalària fa referència a un espai educatiu hospitalari, atès que el lloc on s’atengui l’alumne, ja sigui l’habitació, la cambra d’aïllament o l’espai aula, dependrà de les seves necessitats. No obstant això, la situació actual per la Covid-19 ha obligat a tancar els diferents espais aula com espai conjunt educatiu, i tots els nens són atesos a les habitacions.
L’impacte de la Covid-19
També ha canviat la dinàmica educativa en aquelles aules on hi ha més d’un docent. Abans de la pandèmia, les dues docents de l’aula hospitalària del Parc Taulí de Sabadell, la Maite i l’Aurora, s’asseguraven que tots els infants i joves les coneguessin a les dues; actualment, però, s’intenta reduir al màxim el contacte i només estableixen vincles amb els alumnes a qui faran classe. D’altra banda, el nombre de nens que tenen la possibilitat de rebre aquesta atenció educativa s’ha reduït a causa de la reducció de llits disponibles. A l’Hospital Parc Taulí, en aquest moment, es disposa de 27 llits pediàtrics, però una part de la planta està ocupada per adults que haurien d’estar en altres àrees ara destinades a pacients de Covid-19 i, per tant, hi ha menys ingressos a pediatria.
Les restriccions per la pandèmia han comportat que no es puguin realitzar agrupaments, per la qual cosa els tallers i les activitats com la màgia i la música estan en reserva. El voluntariat és un altre camp pendent de recuperar en quant els protocols de salut ho permetin.
A fi d’assegurar la continuïtat del procés d’aprenentatge, també és important la coordinació dels docents de l’aula hospitalària amb els de l’escola d’origen. En aquest sentit, la Covid-19 ha permès que el contacte sigui més àgil, ja que els centres educatius estan preparats per si es confina una classe i disposen de fórmules d’ensenyament a distància. Això, per tant, ha beneficiat els alumnes que a causa d’una malaltia no poden acudir a la seva escola habitual. “Estem contentes perquè anys endarrere marxaven els nens i els centres encara no havien respòs”, comenta l’Aurora. Aquest contacte és extensible a la família de l’infant, per la qual cosa les docents han de tenir en compte tant la malaltia com les característiques familiars de l’alumne.
ACPEAH: defensar els drets dels alumnes i dels docents
El Departament d’Educació és l’òrgan que promou els serveis i programes de suport per a l’atenció educativa als infants i joves que pateixen malalties que els impedeixen l’assistència al centre escolar. El Departament, per tant, gestiona les aules hospitalàries de Catalunya i estableix convenis amb els hospitals per regular-ne les actuacions. Al mateix temps, s’encarrega de la provisió dels llocs vacants i de la formació dels docents.
Tanmateix, el paper de les associacions també és fonamental per aconseguir canvis ràpids i profunds en el camp sanitari i educatiu. Així, el 1997 neix l’Associació Catalana de Professionals de l’Educació en l’Àmbit Hospitalari (ACPEAH) que representa el conjunt de professionals que treballen a les aules hospitalàries. “Es veia la necessitat de donar sortida al dret de la infància i l’adolescència a l’educació i les mestres que en aquell moment hi havia van veure les necessitats generades pels nous suports educatius”, explica la directora de l’ACPEAH, Aurora Fernández.
D’aquesta manera, des de l’associació es treballa per millorar la qualitat de vida dels infants i joves malalts, al mateix temps que es vetlla per l’aplicació de la Carta Europea dels drets del nen hospitalitzat. Més enllà dels objectius que fan referència a l’alumnat, la majoria ja assolits, l’ACPEAH també se centra a defensar els drets dels mateixos docents i en oferir-los una formació específica. “Estem reclamant més contacte amb el Departament d’Educació: anys enrere vam aconseguir una reunió per trimestre i una formació específica, però això s’ha anat deteriorant i ho estem intentant recuperar”, argumenta l’Aurora.
La importància de la pedagogia hospitalària
Les aules hospitalàries tenen el seu origen el 1953 en la labor pedagògica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Progressivament, s’ha anat incorporant aquest servei d’atenció educativa per als infants i joves als diversos hospitals amb llits pediàtrics. Actualment, hi ha nou hospitals catalans que compten amb aules hospitalàries: set a la província de Barcelona, un a la del Lleida i un a la de Girona.
La pedagogia hospitalària dona resposta a la continuïtat de l’aprenentatge de l’infant o jove hospitalitzat, al mateix temps que busca una atenció afectiva que afavoreixi la normalització de les vivències pròpies de l’alumne enfront de la malaltia. En aquest sentit, la Toñy Castillo valora la possibilitat que l’educació sigui un dret i que “tots els nens i nenes, independentment de la seva condició social, econòmica, cultural o de malaltia, estiguin garantits d’aquest dret, un dret que per ser nen se’ls atorga”.
