Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest divendres, a la sortida d’escola, les famílies del moviment Revolta Escolar tornaran a tallar els carrers més pròxims al seu centre educatiu per protestar contra la contaminació atmosfèrica i acústica que han de suportar els seus fills i filles. Serà el dotzè i darrer tall del curs. Seran un total de 117 talls, dels quals 53 a Barcelona, i com a fi de festa les AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona s’han organitzat per sortir de cadascuna de les escoles a les 16.30h per fer una rua reivindicativa i trobar-se totes davant l’escola Llorers a les 17h.
El creixement d’aquest moviment al llarg del curs ha estat exponencial i en certa manera insòlit, tenint en compte la seva base voluntària, des del primer tall solitari que va tenir lloc el 27 de novembre al costat de l’Escola Auró (Esquerra de l’Eixample). A partir d’aquí s’hi van anar sumant més i més AFA, de dins i fora de Barcelona, fins a arribar a la fotografia actual, amb gairebé 200 AFA adherides a la Revolta Escolar, que compta també amb el suport de l’Affac. A Barcelona en són una setantena, però també tallen carrers associacions de famílies de diversos centres de Badalona, Girona, Sabadell, Olot, Cardedeu, Mollet i Sant Cugat, i fora de Catalunya el moviment s’ha anat estenent fins a arribar a Madrid (on ja són prop de 50 AFA), València, Bilbao, Saragossa, Lugo, Guadalajara, Getafe i Melilla.
Parlem amb Guille López, veí de l’Eixample, pare de dos nens de 5 i 8 anys que van a l’escola Auró, enginyer informàtic, portaveu de Revolta Escolar i un dels artífex d’aquest fenomen.
Quin balanç feu del curs?
Doncs estem molt contents d’haver-ho impulsat i de com ha arrelat, i com hem fet pinya entre totes les AFA. Hem crescut molt i ara el repte és veure com ens reinventem per donar-li continuïtat. El curs vinent la reivindicació no desapareix, però sí que creiem que ens cal seguir innovant amb els formats i que es continuï visualitzant que aquí tenim un problema.
Com heu aconseguit créixer tant i tant ràpidament?
Crec que la clau és que a la plataforma veïnal Eixample Respira ja portàvem dos anys funcionant, vam començar a fer xerrades a escoles i d’aquí va sorgir la Revolta Escolar. I també el fet que després del primer tall vam fer com una guia explicant tot el que s’havia de fer per organitzar-ne un, que no és gaire complex (com el formulari per notificar-lo a Interior), però al final les famílies anem súper saturades i necessitem aquestes empentes. Això va permetre que comencessin els talls coordinats, i donar-li seriositat i credibilitat a la protesta. I això al final ens ha servit per fer difusió, i que gent d’altres ciutats i pobles hagi vist que això existeix i que és una cosa seriosa. I quan vam veure que creixíem molt també ens vam decidir a fer la web de revoltaescolar.cat, perquè veiem que havíem trobat una fórmula que connectava bé amb les AFA i permetia que les famílies conscienciades de cada AFA poguessin arrossegar a la resta.
Estem parlant d’un problema enquistat, que es remunta a diverses dècades. Us heu preguntat per què això no ha esclatat abans i per què tants anys de conformisme?
És un procés que tota la societat estem fent, i al final nosaltres tampoc hem estat els primers. A Barcelona i a altres ciutats ja van sortir fa temps les iniciatives dels camins amics, per exemple, per fomentar una mobilitat segura a l’escola. A banda, els mitjans de comunicació potser ajuden més ara en la difusió de l’afectació, perquè al final nosaltres no ho tractem tant com un tema d’ecologisme sinó de salut i potser això també fa que es despertin moltes consciències. Comences a llegir informes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona o de l’Institut de Salut Global i com a famílies ens diem que no ens podem quedar amb els braços plegats.
Quines són les dades que més ajuden a conscienciar la gent?
Cadascú té el seu moment en què deixa de normalitzar aquesta situació. També t’he de dir que quan organitzàvem xerrades a escoles hi havia mares i pares que se’ns apropaven i ens deien: “Aquest tema em preocupa, però no hi aniré perquè ja tinc prou problemes a la meva vida com per haver-ne d’afegir un altre”. Hi ha una dada que jo crec que a molts ens ha impactat, que és l’estudi que va fer Jordi Sunyer, investigador de l’Institut de Salut Global, sobre l’impacte pel que fa a l’aprenentatge, memòria i desenvolupament cognitiu d’infants que estaven en escoles més o menys exposades al trànsit, perquè aquella recerca que es fa en 20 o 30 escoles de Barcelona demostra que realment hi ha un impacte, i que la capacitat d’atenció i memòria es veu afectada. I són amb aquests estudis que arriba un punt que veus que la salut dels teus fills es veu afectada i et fa qüestionar la teva responsabilitat com a pare, de si has triat el lloc adequat per criar-los.
Hi ha escoles o AFA que no s’hagin volgut sumar al vostre moviment?
Hi ha escoles on el debat és més complex. La majoria de les escoles mobilitzades són centres de proximitat, on la majoria de famílies portem els nostres fills caminant o com a molt en transport públic. Però hi ha centres on hi ha un gruix important de famílies que fan servir el vehicle privat per arribar-hi, i en aquests no hi ha un consens per afegir-se a una protesta d’aquesta mena, més que res perquè posa en risc la pau social del mateix centre.
Hi ha escoles on l’AFA s’hagi adherit a la revolta però la direcció del centre no ho vegi bé?
Alguna n’hi ha, ara mateix penso en una escola concertada en la qual les famílies ho veien bé i la direcció no. Però també perquè hi havia el tema covid, que ho complicava tot una mica. Però en la majoria de casos la direcció es queda al marge de les protestes, perquè es fan a l’espai públic, fora de l’horari lectiu, i perquè al final les direccions ja van fins amunt d’històries de portes endins.
Les AFA dels centres concertats són més reticents, doncs?
No va tant de si l’escola és concertada o no, sinó d’on està ubicada. Per exemple, hi ha concertades com l’Escola Pia de Balmes o els Escolapis de Casp que estan participant a la protesta. I, en canvi, hi ha escoles públiques situades més a la muntanya on les famílies estan més dividides i per això no hi participen, perquè les famílies conscienciades no volen enfrontar-se a altres famílies del mateix centre.
Us ha costat més arribar a les AFA de secundària? Ho pregunto perquè normalment estan menys mobilitzades, potser perquè els nanos són més grans i autònoms.
Així és. La protesta pràcticament no ha tingut incidència als instituts. Principalment perquè a aquestes edats la implicació de les famílies a les AFA no és tan intensa, i també perquè ha coincidit amb un període que molts feien classe de forma telemàtica.
L’Ajuntament va presentar el Pla Protegim Les Escoles fa un any i mig, vosaltres heu dit reiteradament que era poc ambiciós, i fa unes setmanes l’Ajuntament va anunciar que el modificava per intensificar-lo. Com el veieu ara?
La nostra protesta sorgeix a posteriori de la presentació d’aquest pla. De fet, abans de començar-la ja ens havíem reunit amb l’Ajuntament, amb el Xavi Matilla, l’arquitecte en cap que l’està coordinant, i nosaltres des del principi vam celebrar aquesta actuació, com no pot ser d’altra manera, però ja vam veure els problemes que tindríem. Quan vam veure la primera actuació a l’Escola Grèvol, on malauradament havia mort un nen de 5 anys atropellat, vam tenir clar que allò estava molt bé, però també que no s’actuaria amb la mateixa contundència amb els carrers amb més trànsit, com així ha passat. Però, clar, el fet que l’Ajuntament hagi començat a actuar també ens ha obert els ulls: des del moment que demostres que pots fer-ho et fas qüestionar per què no ho fas amb més urgència, perquè realment estem en entorns molt hostils i realment es pot canviar aquesta situació.
Per això preguntava. L’heu estat qüestionant i de resultes d’això el Pla s’ha ampliat, oi?
L’han accelerat una mica. El pla que van presentar va ser actuar en una de cada tres escoles durant aquesta legislatura i sí que és veritat que les actuacions planificades pel 2021 s’han ampliat respecte al que s’havia dit, amb la qual cosa segurament acabarem una mica per sobre d’una de cada tres escoles. Però al final, si estem d’acord que això és un problema de salut, i que aquests entorns tenen un risc per la seguretat dels infants, no entenem com no s’actua amb més contundència, quan per altra banda veiem actuacions d’urgència com l’ampliació de terrasses per bars i restaurants que es van executar en qüestió de mesos. Estem parlant d’actuar a 500 escoles, i en canvi durant el postconfinament en tres mesos van actuar en més de 3.000 ampliacions de terrasses. Lògicament no són actuacions semblants, però el que ens demostra és que no és tant un tema tècnic sinó de prioritat política.
Aquesta comparació amb les terrasses ja us l’he sentit altres cops i suposo que l’heu exposat directament a ells. Què us han contestat?
Curiosament, tots els partits estan d’acord a fer aquestes actuacions, però tots també estan d’acord que s’han de fer a poc a poc. Consideren que la ciutat ja està molt tensionada – aquesta és l’expressió que fan servir– pel que fa a la mobilitat, i que no es pot anar més ràpid del que s’està anant. Aquest és el seu argument, però nosaltres insistim en les prioritats: què poses per davant?
El vostre moviment l’impulsen les escoles que més pateixen la contaminació, situades sobretot a l’Eixample. S’estan prioritzant aquestes escoles?
S’està actuant en alguna d’aquestes escoles, però el criteri de la contaminació no és l’únic. També s’està tenint en compte el criteri de sinistralitat en base a informes aportats per Guàrdia Urbana i els districtes, i s’estan fent actuacions a tots els districtes de forma equitativa, però no prioritzant els que estan en una situació més vulnerable. Al final veiem que s’està actuant allà on l’actuació és més fàcil, en carrers que ja estaven molt pacificats i s’estan pacificats del tot. Són actuacions correctes i que nosaltres també aplaudim, però en tot cas no s’han prioritzat les actuacions més complicades i necessàries, les de les escoles que estem al que s’anomena la xarxa viària bàsica.
També us vau reunir amb l’alcaldessa. Què us va dir?
El mateix. Crec que ella és la primera convençuda que s’ha d’actuar, però també que s’ha d’anar fent a poc a poc, però no ens va donar cap motiu concret. I el que també ens sap greu és que els partits que són a l’oposició i podrien agafar aquest tema tampoc se l’estan fent seu, amb la qual cosa afavoreixen que els Comuns capitalitzin el poc que s’està fent. Al final tenim clar que els partits polítics no es mouran fins que no hi hagi una massa crítica molt clara a favor d’aquests canvis, perquè molts van amb peus de plom ja que no saben on s’ubica la ciutadania. I la ciutadania estem transicionant des d’un model en el qual la contaminació estava molt normalitzada cap a un altre model amb una nova mobilitat i distribució de l’espai públic, i el que intentem és que es visualitzi que cada cop som més.
Tota la protesta es focalitza molt en l’àmbit municipal. Amb la Generalitat no heu tingut cap contacte?
No, no hem fet cap contacte. Al tractar-se d’una protesta de transformació de l’entorn escolar, qui té les competències son els Ajuntaments. Això no treu que sí que seria interessant parlar amb la Generalitat, ja que la mobilitat al país i la xarxa d’infraestructures sí que és competència seva.
