Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) juntament amb La Capçalera, organització de professionals sanitaris en defensa del dret a la salut, van organitzar dissabte una jornada crítica amb l’objectiu de fer una anàlisi de la situació en què es troben les incapacitats temporals, l’estat de salut de les persones treballadores i el model d’atenció a la salut laboral. La gestió de la incapacitat temporal (IT), coneguda popularment com a baixa laboral, es troba davant d’un repte clau a Catalunya: defensar el criteri clínic, garantir el dret a la salut de les persones treballadores i evitar la deriva cap a models economicistes que són perjudicials per a la pràctica assistencial.
La jornada va estar moderada per Jordina Samper, metgessa familiar i comunitària i membre de La Capçalera, qui es va encarregar de presentar els i les ponents i d’introduïr els diferents temes de debat. Segons Samper, des de fa un any s’està imposant un relat que qüestiona la feina que fan els metges i les metgesses de família d’Atenció Primària. En fins a tres ocasions han aconseguit retirar campanyes que buscaven atemptar directament contra el dret a baixa. De fet, la jornada es va organitzar amb l’objectiu d’analitzar aquesta problemàtica amb una mirada integral, per aprofundir en les causes, esbrinar què està passant amb les incapacitats temporals a Catalunya i amb la voluntat ferma de fer propostes i buscar solucions.
La primera intervenció va anar a càrrec de Miguel Arenas, advocat laboralista, exintegrant del Col·lectiu Ronda i professor de Dret del Treball i Seguretat Social a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “La situació no és sostenible. Es ven un relat en el qual es parla de frau, però als mitjans no surten els judicis que es guanyen per part de treballadors i treballadores que veuen la seva intimitat envaïda”, explica Arenas, posant només un exemple de les coses que fan les empreses per pressionar als seus treballadors que es troben de baixa laboral.
Des de fa anys, es parla que les baixes han augmentat, però no es té en compte que la població activa amb feines no temporals ha crescut exponencialment. S’ha de tenir en compte que, en un sistema col·lapsat, les mútues treballen sota criteris econòmics i, tot i tenir potestat per fer proves diagnòstiques, no les fan. Això provoca que des de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) es pressioni als metges per tal que acurtin les baixes al màxim i donin altes, amenaçant constantment de vincular els seus incentius, una part del seu sou, amb els processos d’incapacitat temporal.
“L’ICAM té com a objectiu reduir la durada i la freqüència de les baixes. No els importa la recuperació de les persones, sinó els diners. Les mútues fan propostes d’alta constantment, pressionant als treballadors”, assenyala Arenas en relació amb el funcionament d’aquest organisme. L’ICAM, a més, és qui té la potestat per donar pensions d’incapacitat permanent, mentre que l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), segueix tots els dictàmens que venen del primer organisme. “Hi ha un llistat de malalties com la fibromiàlgia o la síndrome de sensibilitat química a les quals l’ICAM considera que no hi ha proves objectives per concedir una incapacitat permanent, deixant a centenars de pacients amb una qualitat de vida pèssima”, afegeix.
La segona intervenció va anar a càrrec d’Eva Segura, metgessa familiar i comunitària i membre del FoCAP, qui va tractar l’alarmant tema en què les mútues cada cop guanyen més poder de decisió respecte a les altes mèdiques. Segura defensa una altra manera d’entendre la gestió de les baixes laborals, advertint que “les mútues cada cop tenen més poder de decisió”, i alerta també d’una progressiva privatització encoberta del sistema. L’any 1986, la Llei General de Sanitat va situar la medicina de família com a responsable de les baixes, el seguiment i la prescripció, però aquest model es veu actualment tensionat per l’augment de la burocràcia i pel control administratiu i empresarial sobre les incapacitats temporals.
Segura va destacar quatre pilars de l’atenció primària que cal reivindicar: formació especialitzada, accessibilitat, longitudinalitat i equitat. “Les metgesses de família no tenim cap mena de conflicte d’interès amb les baixes laborals, la nostra única prioritat és la salut del pacient”, va destacar, afegint que la incapacitat temporal no és absentisme, sinó una prescripció mèdica i un dret fonamental que garanteix que una persona pugui recuperar-se abans de reincorporar-se a la feina.
Durant la seva intervenció, també va vincular l’augment de baixes amb factors socials i laborals: un 15% de treballadors es troba sota el llindar de la pobresa; el problema amb l’habitatge, l’augment dels problemes de salut mental i unes condicions de treball marcades per la sobrecàrrega i la precarietat cròniques. Una altra denúncia que ha fet és que l’ICAM tingui accés a les històries clíniques, i ha criticat els convenis entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes per al període 2025-2028, que busquen reforçar el control sobre les baixes i incentivar les altes mèdiques.
La metgessa va explicar el funcionament de les propostes d’alta motivada, impulsades per les mútues i tramitades a través de l’ICAM, que obliguen els professionals de l’atenció primària a respondre amb caràcter urgent, ja que d’aquesta resposta, dins del seu horari de treball amb pacients que saturen la seva agenda, depenen una part del seus incentius. També va denunciar les dificultats generades per les anomenades baixes vinculades; quan un pacient rep l’alta forçada, com a mínim durant sis mesos veuen pràcticament impossible obtenir una nova baixa, encara que el problema persisteixi o, fins i tot, que es busqui l’incapacitat temporal per un altre motiu.
Segura va posar exemples arquetípics de diversos casos clínics que ha atès a la seva consulta. Un és el de l’Antonia, cuidadora d’una persona gran amb un trencament de tendó a l’espatlla que la mútua atribuïa a una patologia degenerativa derivada de l’edat i no a un accident de treball; el cas del Matthew, qui derivat de la seva feina com a controlador de continguts en línia presenta una crisi d’angoixa, ha d’agafar una baixa i quinze després la mútua li proposa una alta; o el de la Damaris, amb depressió major i una hèrnia lumbar, que va acabar rebent una alta forçada malgrat l’oposició mèdica i que, posteriorment, va ser acomiadada per no superar un reconeixement mèdic laboral.
Les propostes que Segura reclama són més autonomia per gestionar les baixes de llarga durada (després de 365 dies, no poden donar altes i s’encarrega l’ICAM), una desburocratització immediata amb baixes curtes autogestionades per a processos lleus, limitar el pes de les mútues i reforçar el criteri clínic de l’atenció primària. També defensa que l’ICAM actuï com una inspecció mèdica real i no punitiva, i que només pugui accedir a les històries clíniques amb el consentiment dels pacients. Per a Segura, “cuidar el vincle metge-pacient és la millor eina tan per protegir la salut com per garantir una gestió justa de les baixes laborals”.
La tercera intervenció de la jornada la va protagonitzar l’Imma Cortès, cap del Servei de Salut i Treball de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Cortès va alertar que “el treball també emmalalteix” i va reivindicar una mirada més àmplia sobre les baixes laborals, insistint que les dades actuals no expliquen tota la realitat. Segons el seu criteri, les baixes no responen només a decisions individuals, sinó que estan condicionades per múltiples factors socials, econòmic i laborals que impacten directament sobre la salut de les persones treballadores.
Cortès va remarcar que les condicions de treball són determinants de salut i que aquestes venen marcades per factors estructurals en el mercat laboral, les polítiques públiques o les desigualtats socials. En aquest sentit, va subratllar que les persones de classes socials més baixes acostumen a tenir pitjors condicions laborals i, per tant, pateixen un impacte major sobre la seva salut.
“Els sistemes d’informació no són suficients. Presenten importants biaixos, especialment de gènere. Per exemple, tot i que les dades mostren una incidència més alta d’accidents entre homes, molts problemes de salut laboral que afecten les dones continuen invisibilitzats o infraregistrats”, va explicar sobre l’actual sistema de registre de malalties professionals i accidents laborals.
Un altre fenomen sobre el qual es va posar el focus en la jornada sobre «Salut, Drets i Treball«és el del presentisme, és a dir, el fet que les persones continuï treballant tot i estar malaltes. Segons algunes estimacions, prop del 40% de les persones treballadores han assistit a la feina estant malaltes i aproximadament un terç de persones treballadores a Europa es troba en aquesta situació. Cortès ha insistit que tampoc en aquest cas es tracta d’una decisió purament individual, sinó condicionada per factors laborals, econòmics i socials.
Una última advertència va ser que el presentisme acaba per generar més problemes de salut a llarg termini: les persones que continuen treballant malaltes acostumen a patir posteriorment baixes més recurrents o de més durada perquè les patologies es cronifiquen. Finalment, va criticar que moltes empreses recullin informació a través de revisions mèdiques laborals, però que aquestes dades pràcticament no es facin servir, i va lamentar la manca de seguiment de salut dels treballadors després de baixes de llarga durada.
L’encarregat de tancar la jornada va ser Iñaki Moreno, especialista en Medicina del Treball i ex cap de Servei de l’Institut de Salut Pública i Laboral de Navarra. Moreno va qüestionar el paper de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social i el relat sobre l’absentisme laboral, advertint que aquestes entitats acumulen cada vegada més poder dins del sistema sanitari i de gestió de les baixes. Tot i que sovint es presenten com a entitats públiques, eficaces i útils per reduir llistes d’espera, Moreno va defensar que en realitat són estructures privades amb interessos propis i una creixent influència sobre les polítiques de salut laboral.
Durant la seva intervenció va repassar l’origen històric de les mútues, vinculades inicialment a les caixes obreres de socors mutu impulsades pels sindicats durant la industrialització europea. Segons va explicar, la patronal va reaccionar creant les seves pròpies mútues, fet que ja aleshores va generar nombrosos conflictes i litigis. També va recordar diverses reformes legislatives que han anat ampliant progressivament les competències d’aquestes entitats, especialment a partir de l’any 1995.
Moreno va alertar que, entre 2022 i 2024, les mútues han impulsat propostes per consolidar un doble sistema sanitari: un destinat a la població activa i un altre per a la resta de la ciutadania dins del sistema públic de salut. Actualment, segons les dades exposades, les mútues atenen més de 20 milions de persones treballadores i gestionen milers de milions d’euros provinents de les cotitzacions socials, tot i disposar d’una plantilla molt inferior a la del sistema públic de salut.
Finalment, Moreno va qüestionar el discurs segons el qual les mútues contribueixen a la reducció de les llistes d’espera. Segons les dades exposades, la seva activitat diagnòstica i assistencial representa una part molt petita respecte al conjunt del sistema públic de salut. També va denunciar que les inversions en activitats preventives són mínimes malgrat les possibilitats pressupostàries existents.
En conjunt, la jornada ha posat sobre la taula una realitat cada vegada més evident: la incapacitat temporal no és un problema de fraus al sistema ni de xifres descontextualitzades, sinó un indicador directe de com el treball, les condicions de vida i les polítiques públiques impacten sobre la salut de les persones treballadores.Davant d’un sistema tensionat per la burocràcia, la pressió de les mútues i la creixent interferència d’organismes de control -cada cop més punitius-, els i les professionals de l’Atenció Primària reclamen recuperar el criteri clínic, la confiança i el dret a la salut. El sistema està agafant una deriva cap a la sospita sistemàtica, la penalització de la baixa i la subordinació a interessos econòmics per sobre de la salut i la bona pràctica professional.
