L’Anna Tresserra (Barcelona, 1985) sap bé de què parla. I no només perquè treballi en això cada dia i li hagi dedicat els últims dos anys de la seva vida, sinó perquè ho ha viscut en el seu propi cos. Li van diagnosticar un càncer neuroendocrí el 2018 i, després de trobar-se amb un grapat de dubtes sobre com alimentar-se mentre patia els efectes secundaris de la quimioteràpia, va decidir crear el projecte audiovisual Què i com menjar durant el càncer. Actualment, després d’haver-lo superat i amb una humilitat aclaparadora, parla d’aquest projecte amb en Raul Zamora, investigador principal de la Unitat de Nutrició i Càncer de l’ICO-Idibell i el seu company en aquesta aventura.
En primer lloc, la salut. Com estàs?
Estic bé. Recuperada, feliç i amb una vida nova. Patir un càncer et fa replantejar moltes coses, començar de zero i parar atenció a aspectes de la teva vida que abans passaven desapercebuts. Diuen que després d’un càncer una es planteja les seves amistats, els seus costums, la casa on viu i fins i tot el que menja. A mi m’ha passat. He canviat moltes coses i la més important de totes ha estat la meva alimentació.
En aquest sentit, també t’has adonat com és d’important per a un pacient oncològic rebre ajuda mentre està en tractament…
A l’Hospital Clínic de Barcelona, on vaig rebre les meves sessions de quimioteràpia, tots els pacients tenim nutricionistes al nostre servei que ens ajuden amb les pautes a seguir. La nutrició és una part important del tractament contra el càncer: menjar els aliments indicats abans, durant i després pot ajudar a mantenir-se més fort, sentir-se millor, mantenir el pes i les reserves de nutrients, mantenir un nivell d’energia i tolerar millor els efectes secundaris relacionats amb el tractament. No obstant això, jo em sentia perduda a l’hora de preparar plats, per no acabar menjant sempre el mateix (tot just tenia forces per moure’m, com havia de tenir-les per pensar a innovar!) i que la meva alimentació s’anés adaptant als efectes secundaris del tractament, que cada dia canviaven.
Per això quan el vas superar vas decidir crear el projecte Què i com menjar durant el càncer?
Quan em van dir que estava curada, vaig voler celebrar-ho amb la gent que estimo i que m’estima. Els meus amics, que saben de les meves inquietuds, van posar diners per regalar-me’l i que jo pogués iniciar una investigació científica relacionada amb el càncer i l’alimentació, o per fer un donatiu. Això em va animar a aprofundir en aquest àmbit, perquè soc doctorada en nutrició, però mai havia estudiat l’alimentació de malalts de càncer, i va ser llavors quan vaig trucar a en Raul Zamora, amb qui vaig coincidir fa molts anys. Ell em va proposar fer d’aquest donatiu alguna cosa gran junts, així que vam dissenyar la base del que ara és aquest projecte audiovisual que es pot veure a les televisions i ràdios locals de Catalunya, i també per internet.
No es tracta tant de saber quin tractament estàs seguint, sinó què t’està passant a conseqüència d’aquest tractament, perquè hi ha molts efectes secundaris. Tots els efectes que estan relacionats amb l’alimentació es poden millorar.
Hi ha algun tipus d’alimentació que ajudi especialment a les persones en tractament?
Tothom busca un aliment car i exòtic que se suposa que curarà el càncer. Això no existeix. S’ha de diferenciar entre què puc menjar per curar el càncer, cosa que no és possible, i què puc menjar per pal·liar els efectes del tractament oncològic. Aquesta és la part innovadora. No es tracta tant de saber quin tractament estàs seguint, sinó què t’està passant a conseqüència d’aquest tractament, perquè hi ha molts efectes secundaris. Tots els efectes que estan relacionats amb l’alimentació es poden millorar.
El projecte explica receptes per atenuar els efectes secundaris, dona consells que ajuden a trencar mites i aporta noves pautes generals. No es tracta d’informació que ja estava a l’abast de tothom?
Que el cos necessita una dieta saludable per al seu òptim funcionament és sabut per tothom, i també que això no té res a veure amb estar malalt o no estar-ho. A més, aquí fa anys que sabem que la dieta mediterrània (basada a reduir el consum de carns i hidrats de carboni en benefici de més aliments vegetals i greixos mono i poliinsaturats) és extremadament beneficiosa per a la salut. Si es pateix càncer, això és crucial. De fet, sabem que alguns tractaments funcionen millor si el pacient es manté ben nodrit consumint suficients calories i proteïnes, ja que el seu cos estarà més ben preparat per rebre “l’atac” i no es debilitarà tant.
El problema és que aquest coneixement no sol traduir-se en consells pràctics o en pautes per al dia a dia, de manera que hi ha certa distància entre la base nutricional i la gastronomia. Els pacients de càncer necessiten consells gastronòmics a més de pautes nutricionals. Per això volíem aportar receptes concretes, factibles i adaptades als efectes secundaris que poden patir.
Algunes d’aquestes receptes són pollastre amb pinya, mousse de carabassó, broquetes de salmó amb salsa de formatge o albergínies farcides. Boníssims!
És clar! Es tracta de receptes fàcils d’elaborar i que qualsevol membre de la família pot assumir, perquè quan un està malalt l’últim que té són forces per cuinar. D’aquesta manera, amb aspectes agradables i presentacions originals, és més fàcil no acabar avorrits de menjar sempre el mateix, de manera que augmenta també l’ànim dels pacients. A més, les hem classificat segons els efectes secundaris més habituals, així que alleugen la diarrea, la disfàgia a líquids, la disfàgia a sòlids, la disgèusia, la mucositis, les nàusees i els vòmits, l’habitual pèrdua de gana o el restrenyiment.
Amb quin suport compta el projecte?
Arran de la proposta d’en Raul i meva es van incorporar al projecte entitats científiques rellevants en l’àmbit de la nutrició, l’oncologia i la investigació. Aquestes són la Fundació Alícia, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat de Barcelona (UB). El fet de comptar amb la producció de la Xarxa Audiovisual Local, que ha elaborat i difon les vídeo-receptes, ens ha permès arribar fins a la ciutadania, persones que estan assegudes a casa seva i que normalment desconeixen quines són les conclusions dels nostres estudis perquè ens falta, precisament, aquest enllaç.
Han constatat que manca comunicació entre la comunitat científica i la societat? O el que manquen són coneixements?
Per descomptat. Els que ens dediquem a això, l’últim que tenim al cap és arribar fins a aquest punt i posar el nostre coneixement en pràctica amb càpsules audiovisuals com aquestes. A tots ens agradaria, però és un tipus de projecte complicat perquè se surt del que estem acostumats a fer. Tenim dades, treballem amb informació en un despatx, amb un ordinador… Però lamentablement no arribem a traslladar-ho al ciutadà final. I, en canvi, aquest projecte és multidisciplinari, hem treballat amb persones de molts camps que desconeixíem. Definitivament, crèiem que era necessari reforçar la divulgació.
Què passa quan s’acaba el tractament?
L’alimentació no canvia quan finalitza el tractament, les pautes de dieta saludable són les mateixes. Però es pot modificar la procedència de certs nutrients en funció del problema que tingui cada pacient. És a dir, si després del tractament es manté l’anèmia, caldrà consumir més carn. Si no hi ha efectes secundaris, l’alimentació ha de ser exactament igual a la preventiva: una dieta saludable.
Fem poc cas a la nostra alimentació?
Després de passar per aquesta experiència, considero rotundament que sí. Com comentava, les meves prioritats han canviat i és una cosa a la qual jo mateixa abans parava molta menys atenció. Cal dir que en el meu cas, amb un càncer de coll i cap, tots els efectes del tractament van anar a la cavitat oral, així que per a mi va ser el pitjor. I són efectes dels quals ningú m’havia avisat. Precisament perquè creiem en la importància d’una bona alimentació i per seguir ajudant els pacients, seguirem treballant en aquest àmbit. De moment ens han concedit un projecte europeu que veurà la llum molt aviat per ampliar el Què i com menjar durant el càncer i traduir-lo al castellà i l’anglès. No puc estar més contenta!
