La Laia Ventura treballava com a infermera a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona abans de la pandèmia de la Covid-19 i, a finals de març del 2020, va passar de l’àrea d’hospitalització a l’anomenat Pavelló Salut, un espai destinat a atendre pacients amb coronavirus. “La feina en equip va ser la clau. Tothom estava disposat a ajudar i això va facilitar molt l’adaptació. A més, els pacients eren molt agraïts”.
Pocs dies després que la Laia s’incorporés al Pavelló Salut, va ingressar un senyor gran que es deia José i que era amable i xerraire. “Recordo els pacients adults d’edat avançada per tot el tema de la tecnologia, no tenien massa sistema per connectar-se amb l’exterior. Si tu o jo haguéssim estat ingressades, hauríem tingut un mòbil, una tauleta o un ordinador, haguéssim estat connectades, tot i que l’experiència d’estar sola és molt dura”.
Precisament, una de les tasques d’infermeria era tenir cura de la part més emocional i psicològica i donar un cop de mà a la gent gran perquè truquessin a les seves famílies, ja que no podien entrar visites. De fet, va sorgir la campanya ‘Tauletes per als malalts de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron’ que va suposar la donació de 400 dispositius amb l’objectiu que les persones ingressades poguessin comunicar-se amb l’exterior i estiguessin més entretingudes. “Vaig veure aquest canvi d’era de tecnologia i no tecnologia”, recorda la Laia.
“El José tenia un mòbil antic. Trucava la dona i la família habitualment. Un dia, ens va dir que li havien trucat i li havien dit que la seva dona havia ingressat a la Vall d’Hebron, però no sabia res més, i estava intranquil. A partir d’aquí, tot l’equip es va mobilitzar. Vam confirmar que el motiu era la Covid i vam decidir traslladar-la per ajuntar la parella”. Això va ser a principis d’abril, coincidint amb la Setmana Santa.
“En el moment en què vam saber que la podíem traslladar, vam pensar a fer-li una sorpresa al José, també per animar-lo, per buscar un punt de somriure malgrat la situació, que va ser molt dura. No li vam dir res, i tota l’estona un equip professional sanitari parlava amb l’altre per organitzar-ho”.
El retrobament
Quan la Laia va saber que la María estava de camí cap a l’habitació del José, li va dir que tindria una companya molt maca que es deia María, i quan la llitera va entrar per la porta va exclamar: “Passeu la María, que l’hem de veure!” “La meva María?”, va preguntar el José, totalment incrèdul. “La teva María!”, va confirmar la Laia. I tothom va aplaudir.
El José i la María es miraven i s’enviaven petons. Quan van col·locar els llits un al costat de l’altre, tots dos es van agafar la mà. “Estaven agafadets. Externament, donava aquesta situació de suport, de ‘tirarem endavant'”. Malgrat estar en observació, malgrat necessitar oxigen i malgrat el món capgirat per un virus, el José i la María no deixaven de somriure.
La parella va telefonar la família per explicar que estaven bé i que estaven junts. “Va ser un moment de felicitat. La Covid ens va portar molta duresa, i molt dolor des de l’àmbit assistencial, i personal, perquè quan arribaves a casa no sabies què fer, si dutxar-te o no, si tocar els teus o no. No sabies què passaria, com avançaria…”.
La Laia llavors no era conscient que algú de l’equip estava gravant el retrobament; de fet, no recorda qui ho va fer. Va veure les imatges temps després, quan li van demanar permís per sortir a les xarxes socials.
El José i la Maria van ser sorpresos pels professionals de Vall d'Hebron. Després d'haver ingressat en dies diferents i estar en edificis separats, el matrimoni es va reunir de nou gràcies a la coordinació entre els equips
Així va ser l'emotiu retrobament! ❤️ #AjudemElsHerois pic.twitter.com/vXHTK0jVnZ
— Vall d'Hebron (@vallhebron) April 24, 2020
“També van sortir molts vídeos de quan donàvem una alta i aplaudíem, però no és el mateix que viure-ho. La sensació era de reconstrucció del cor. Cadascú ho ha viscut a la seva manera. Saps que l’experiència és dura, però quan ho vius, ho sents en el cor. Veure que hi ha gent a qui li estàs donant l’alta i es troba amb la seva família, que ja no està sola, veure el somriure dels pacients, són moments de parèntesi dins la Covid”.
Suport emocional
Tresors com aquests són els que la Laia guarda d’aquelles setmanes durant la primera onada de la Covid. “Quan hi ets, tens les emocions a flor de pell. Poder viure una alta o un retrobament és molt satisfactori”. El José i la María també van marxar entre els aplaudiments de tot l’equip i, poc després, al maig, la Laia va deixar el pavelló i va incorporar-se a pediatria, àrea en la qual continua a l’Hospital Vall d’Hebron.
El José i la María no eren l’única parella que compartia habitació, però sí la que la Laia recorda millor i amb la que va crear més vincle. De la mateixa manera, perduren l’alegria dels aplaudiments quan els pacients marxaven a casa. I està convençuda que tot això no va ser fortuït: “El treball en equip, la coordinació, el suport emocional en el dia a dia, això m’ho enduc com a record positiu”.
