És una obvietat el fet que la tecnologia i internet són importants per als joves. Com ho són també per al món adult. S’hi diverteixen i es relacionen en alta mesura a través de les pantalles de tota mena de dispositius. Unicef ha volgut donar un cop d’ull, això sí, a la manera com ho fan mitjançant una macroenquesta a més de 50.000 noies i nois de tot el país. L’estudi es titula Impacto de la tecnología en la adolescencia: relaciones, riesgos y oportunidades, i és el més gran sobre aquesta temàtica realitzat fins el moment a Europa.
De mitjana, els enquestats van tenir el primer mòbil a les seves mans amb 11 anys d’edat. El 98% té wifi a casa, el 94,8 té el mòbil connectat a internet i el 90,8% es connecta tots o gairebé tots els dies. La meitat dels adolescents dediquen cinc hores diàries, durant el cap de setmana, a navegar per internet. El 31,5% passa aquest temps connectat entre setmana. Una cinquena part ho fa a partir de les 12 de la nit pràcticament diàriament. Gairebé el 60% dormen amb el mòbil o la tauleta a l’habitació; una xifra similar a la dels qui porten el telèfon a classe. El 6,7% l’utilitzen a l’aula per a usos no educatius.
Xarxes socials
Les xarxes socials ja són part de la cultura en tots els nivells. Però encara més per als i les joves i adolescents, per allò que estan en edats en les quals crear relacions amb iguals és l’activitat més important, pràcticament, de les que tenen per davant cada dia. Tant és així que la pràctica totalitat dels enquestats (98,5%) tenen perfil en una xarxa social i el 83,5% els tenen en tres o més. El 60% tenen més d’un perfil en la mateixa xarxa. I, a més de les xarxes socials, estan també les aplicacions de missatgeria instantània: el 99% utilitza una o més d’aquestes aplicacions. Gairebé el 50% n’usen tres o més.
Segons l’informe d’Unicef, el fet que tinguin més d’un perfil a les xarxes es deu a la diferent utilització que en fan: bé sigui per a relacionar-se amb la família o amb el grup d’iguals.
Riscos
La motivació perquè noies i nois estiguin a internet és molt variada i treu a la llum algunes qüestions dignes de reflexió en relació a la vida que tenen. El 27% les utilitza per ser més popular; pràcticament el mateix percentatge, per ser acceptat. El 33% per mostrar-se com és. El 44% per no sentir-se sol i el 58% per fer amistats.
El fet que bona part les utilitzin per relacionar-se amb els altres, juntament amb el fet que en uns certs percentatges sentin por (24,7%), angoixa (19,7%), solitud (23,5%), inseguretat (27.9%) o exclusió (13,5%), pot portar a causar que visquin situacions de risc. Es tracta de riscos sobradament coneguts: ciberassetjament, contactes amb estranys, xantatge o extorsió o l’accés a continguts inadequats.
Tant alt és el risc que el 42% dels qui van respondre l’enquesta han rebut missatges d’altres persones amb contingut sexual o eròtic (mentre que el 13,8% els han enviat). Al mateix temps, el 26,8% ha rebut aquest tipus de material per part d’algun dels seus contactes i l’11,4% s’ha sentit pressionat per enviar imatges o vídeos seus amb contingut eròtic o sexual. El 8% ho ha fet. I un 3,7% ha estat fet xantatge en relació a aquesta mena de contingut. Segons els responsables de l’estudi, aquestes dades demostren que les conductes relacionades amb el sexting són cada vegada més habituals
En relació al ciberassetjament, els responsables de l’estudi d’Unicef utilitzen les xifres del ECIP-Q (European Ciberbullying Intervention Project Questionnaire) elaborat el 2015. D’ell es desprèn que a internet el 10.7% dels usuaris joves són víctimes d’assetjament, mentre que l’11,8% és víctima i agressor. Les noies són en major mesura víctimes pures (un 12,7%), mentre que els nois son víctimes i agressors en major percentatge (13,8%). Tot això, al mateix temps que la major part de tots aquests nois i noies no són conscients de sofrir-ho: només el 2,2%, sosté l’informe d’Unicef, diria que sofreix ciberassetjament.
Capítol a banda mereixen altres riscos, com el del joc en línia i les apostes. Segons les dades d’Unicef, el 3,6% dels i les estudiants de secundària obligatòria ha jugat en línia o apostats diners alguna vegada, és a dir, unes 70.000 persones. Les raons s’assemblen molt amb les dels qui fan això en locals d’apostes físics: guanyar diners, divertir-se i passar l’estona amb els amics. A això s’hi suma la creença que és fàcil guanyar diners apostant a internet.
De la informació que han facilitat els joves es desprèn que les formes més comunes de joc en línia són: les apostes esportives (31,5%); el pòquer en línia (20,6%); el bingo (12,1%); escurabutxaques o ruleta (10,8%); blackjack (9,8%) i la loteria instantània o rasca-rasca (9,5%).
Enfront de tot això, l’escàs control parental en l’ús de les tecnologies i d’internet. Només el 13,2% de les famílies limiten l’accés a continguts; el 23,9% limiten les hores d’ús; el 29,1% posen alguna norma sobre l’ús de la xarxa; 15,3% castiguen amb l’ús del mòbil o la tauleta i, en últim lloc, el 36,8% dels joves utilitzen dispositius durant els menjars.
Aquests comportaments comporten que el 25% dels enquestats asseguri que a casa tenen discussions per l’ús de les tecnologies pel cap baixa una vegada a la setmana.
Educació
L’estudi va començar el mes de març de 2020 i s’ha estat desenvolupant durant bona part del postconfinament. D’aquesta manera, hi ha informació sobre el desenvolupament del curs educatiu en semipresencialitat, una modalitat que han viscut moltes i molts estudiants de l’ESO per tot el país.
La nota no és bona. El 39% la qualifica de regular, mentre que el 22,3% diu que ha estat dolenta o molt dolenta. Entre els aspectes positius, el fet que el 90% tingués els mitjans necessaris per seguir les classes i el coneixement suficient (87,8%). Això sí, el 72,3% s’ha sentit sobrecarregat o desbordat; gairebé el 40% ha tingut problemes per fer exàmens o lliurar tasques. Un percentatge gairebé idèntic dels qui han sentit inseguretat davant la càmera. El 41% creu que ha après el necessari i el 43% creu que és una bona manera d’aprendre.
Recomanacions
“L’ús problemàtic d’Internet i les xarxes afecta el dia a dia dels adolescents i les seves famílies, ja que impacta en el benestar, la salut mental, la convivència i, fins i tot, en la satisfacció amb la vida”, ha explicat en la presentació de l’informe Carmen Molina, directora de Sensibilització i Polítiques d’Infància d’Unicef Espanya. Amb l’informe, Unicef també realitza una sèrie de recomanacions “dirigides a governs, famílies, institucions, empreses i la societat en general, amb l’objectiu de fomentar una bona higiene digital”. Són aquestes:
- La necessitat que les famílies comptin amb eines i suport per poder exercir la tasca educativa i d’acompanyament.
- Promoure la importància del sistema educatiu com a àmbit clau per adquirir les pautes i eines necessàries per moure’s per Internet.
- Que els mateixos adolescents rebin la informació necessària tant per poder comprendre els riscos com per denunciar situacions d’abús.
- Comptar amb polítiques més contundents per part de les institucions per a la protecció dels infants i la seva imatge a la xarxa.
- La indústria tecnològica ha de garantir la protecció dels adolescents a través de, per exemple, recomanacions clares d’ús i privadesa.
