Per què continua sent un tabú la menstruació? Per què continua sent, sovint, motiu de burla i d’acudits, de silenci i secretisme? Aquestes i altres preguntes són les que planteja Red Cunt, reconsidering periods, un documental que trenca amb l’obscurantisme i denuncia els estigmes que encara pateixen les dones al voltant d’un procés biològic i natural com és la menstruació.
La directora lleidatana Toni Baches, establerta a Alemanya des de fa 30 anys, va tenir la idea de fer Red Cunt quan es va plantejar parlar-li a la seva filla sobre la regla i no va trobar res positiu per dir-li. “Moltes vegades només veiem la part negativa. Sabem que tenir la regla és un pal i que a moltes dones els provoca dolor, però em sabia molt greu només poder-li transmetre a la meva filla coses negatives sobre la regla. Així que vaig començar a buscar projectes de persones i col·lectius que lluitessin contra el tabú de la menstruació i va sortir-ne un ampli ventall. Aquest ha sigut el punt de partida del documental”, explica Baches.
El film comença amb una escena inspirada en una visita a la pediatra amb la seva filla. “La pediatra li va dir que es preparés, perquè aviat li vindria la regla, i que s’amagués unes compreses al fons de la motxilla per si li venia. En sortir, la meva filla em va preguntar per què s’havia d’amagar les compreses. En aquell moment, em vaig adonar que jo tenia el tabú de la regla tan interioritzat que no vaig veure que no estava bé que se n’amagués. Ella, que no estava contaminada amb aquest tabú, sí que ho va veure. Vaig pensar: m’he de replantejar les coses, perquè no vull passar-li tots aquests tabús a ella”, assenyala la directora.
La pel·lícula, doncs, busca establir diàlegs i debats per reconciliar-nos amb la menstruació i posar fi als tabús i estigmes que l’envolten. “La intenció és treure’ns aquesta vergonya de sobre. El que vull amb aquest documental és posar sobre la taula els nostres conys sagnants, perquè sortim d’un cony sagnant, no d’una costella. I una de les primeres coses que s’ha de fer per trencar amb el tabú de la menstruació és parlar-ne”, sentencia Baches, que també assenyala que el llenguatge usat en la publicitat i la indústria no ajuda a trencar amb l’estigma.
“Durant segles, ens hem trobat amb una definició bastant patriarcal-neoliberalista de la menstruació: la menstruació és una cosa bruta, que fa pudor, que s’ha d’amagar. Però no és així”, explica la directora. I afegeix: “La regla és un superpoder. És un senyal de bona salut i és la primera condició per tenir fills de manera natural. No cal romanitzar-la però, si volem, li podem trobar alguna part positiva”.
L’obra combina imatges d’animació amb converses reals amb activistes i membres de col·lectius que lluiten contra els tabús que persisteixen al voltant de la regla. Les animacions expliquen la relació entre la Isabel i la Mensi, la seva menstruació. Una relació que comença sent tumultuosa. “La Isabel primer la rebutja però, a mesura que avança pel·lícula, es van fent amigues. Em va semblar que això és el que ens passa a nosaltres al llarg de la nostra vida amb la regla: ens acabem reconciliant amb ella”, afirma Baches.
Un dels testimonis que apareixen al documental és el de l’escriptor i activista trans Ian Bermúdez, que relata la seva experiència amb la menstruació després de la transició. Bermúdez explica com, a diferència del que li recomanaven els metges, va decidir mantenir la regla durant la transició. Baches assenyala que va prendre la decisió d’incloure a la pel·lícula un activista trans per trencar amb el binarisme entre home i dona. “Vull que amb la pel·lícula s’identifiqui molta gent, i el binarisme em semblava massa curt de mires. La meva filla va a un institut on hi ha persones trans, i vaig pensar que aquestes persones necessiten referents i potser no els tenen”, explica la directora de Red Cunt.
La pel·lícula, que es va rodar entre Hamburg, Kiel, Berlín i Barcelona, es va estrenar el 27 de maig, en el marc del Dia Internacional de la Menstruació. El que no estava previst era que, justament, el tema de la menstruació estaria al punt de mira del debat polític i social, amb la inclusió de les baixes per dolors menstruals en la futura reforma de la llei de l’avortament.
“Aquesta llei és molt necessària, però l’hem de considerar com un primer pas, no com una victòria. La llei ha de ser una empenta per una major investigació en qüestions relacionades amb la salut de les dones, perquè la menstruació no hauria de fer mal. Cal més investigació en malalties com l’endometriosi, que provoca forts dolors menstruals i que triga, de mitjana, vuit anys en diagnosticar-se”, assenyala Baches. Segons la directora de Red Cunt, si els homes tinguessin la regla, la situació seria molt diferent: “Els productes per la menstruació serien gratuïts i hi hauria molta més investigació i empatia”.
El documental ja s’ha pogut veure a cinemes de Madrid, Lugo, València, Bilbao i Vitòria, entre altres, i aquests dies es pot veure també als Cinemes Girona de Barcelona. A més, també s’estan preparant projeccions especials en centres educatius. Red Cunt és la primera part d’una trilogia sobre grans tabús: la seguiran Hot Cunt, sobre la masturbació, i Silver Cunt, sobre la menopausa.
