Les creixents desigualtats socials i econòmiques, els conflictes perllongats, la violència i les emergències de salut pública amenacen el benestar de la població mundial. Gairebé mil milions de persones a tot el món pateixen algun tipus de trastorn mental, segons les últimes xifres de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
D’acord amb l’informe mundial de salut mental de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19, les taxes d’afeccions comunes com la depressió i l’ansietat -les més prevalents tan en homes com dones- van augmentar més del 25%. La infància i l’adolescència són edats d’alta vulnerabilitaten en matèria de salut mental. Segons les dades de l’OMS, el 2019, el 14% dels adolescents del món -d’entre 10 a 19 anys- vivia amb algun trastorn mental. Es tracta de les revisió de dades més gran sobre salut mental feta des del canvi de segle.
“Una bona salut mental es tradueix en una bona salut física, i aquest nou informe presenta un argument convincent per al canvi”, ha argumentat el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut insta als països del món a fer front a l’empitjorament de la salut mental derivat de la pandèmia de la Covid i ofereix exemples de bones pràctiques que s’han d’implementar al més aviat possible, en reconeixement de l’important paper que exerceix la salut mental en el desenvolupament positiu de les persones i a tots els nivells.
En primer lloc, l’organització demana aprofundir en el valor i el compromís que atorguem a la salut mental com a individus, comunitats i governs i igualar aquest valor amb més compromís, implicació i inversió per part de totes les parts interessades. En segon lloc, l’OMS apunta a la necessitat de reformar les característiques físiques, socials i econòmiques dels entorns -les llars, les escoles, els llocs de treball i la comunitat en general- per protegir millor la salut mental i prevenir les malalties mentals. En tercer lloc, l’organització exigeix reforçar l’atenció a la salut mental mitjançant una xarxa comunitària de serveis i suports accessibles, assequibles i de qualitat.
“Els vincles inextricables entre la salut mental i la salut pública, els drets humans i el desenvolupament socioeconòmic signifiquen que transformar les polítiques i pràctiques en salut mental pugui generar beneficis reals i substantius per a individus, comunitats i països de tot arreu. La inversió en salut mental és una inversió en una vida i un futur millors per a tothom”, ha indicat el director general de l’OMS.
Demanda creixent, respostes insuficients
L’atenció a la salut mental està sistemàticament infrafinançada. De mitjana, els països dediquen menys del 2% dels seus pressupostos sanitaris a la salut mental. Més del 70% de la despesa en salut mental als països de renda mitjana segueix destinant-se als hospitals psiquiàtrics. A més, al voltant de la meitat de la població mundial viu a països on hi ha un sol psiquiatre per atendre 200.000 o més persones.
Segons l’informe de l’OMS, fins i tot abans que arribés la pandèmia de la Covid-19, només una petita fracció de les persones que necessitaven ajuda tenien accés a un tractament de salut mental eficaç, assequible i de qualitat. Per exemple, més del 70% de les persones que pateixen psicosi a tot el món no reben l’ajuda i atenció que necessiten. La bretxa entre les nacions riques i les pobres destaca l’accés desigual a l’atenció mèdica, ja que set de cada deu persones amb psicosi reben tractament a països d’alts ingressos, en comparació amb només el 12% que el reben a països de baixos ingressos.
La situació és encara més greu per als casos de depressió, on les bretxes a l’assistència es produeixen a tots els països, inclosos els d’alts ingressos, en els quals només un terç de les persones que pateixen depressió reben atenció formal de salut mental. I encara que els països d’alts ingressos ofereixen un tractament “mínimament adequat” per a la depressió en el 23% dels casos, això es redueix a només un 3% en els països d’ingressos baixos i mitjans-baixos.
“Necessitem transformar les nostres actituds, accions i enfocaments per promoure i protegir la salut mental de les persones”, ha destacat Tedros Adhanom. “Podem i hem de fer-ho transformant els entorns que influeixen en la nostra salut mental i desenvolupant serveis de salut mental basats en la comunitat capaços d’aconseguir una cobertura universal en salut mental”, ha conclòs el director general de l’OMS.
