Reportatge

Obesitat: prejudicis i perjudicis

El sobrepès i l’obesitat augmenten progressivament en les societats més desenvolupades. Parlem de sobrepès quan l’índex de massa corporal (IMC) d’una persona se situa entre els 25 i els 30 kg/m² i, d’obesitat, quan l’IMC supera els 30 kg/m². Tant el sobrepès com l’obesitat es calculen dividint el pes d’una persona en quilos pel quadrat de la seva talla en metres (kg/m²). Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2021, en situació de sobrepès es troba el 35,3% de la població a Catalunya, de 18 a 74 anys. I un 14,8% de persones conviuen amb l’obesitat. Entre els menors de 19 anys, el 22,6% tenen sobrepès i l’11%, obesitat.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el sobrepès i l’obesitat com l’acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Amb els nivells d’IMC, les cardiopaties, accidents cerebrovasculars, la diabetis, osteoartritis i diversos càncers, com el de mama, pròstata, fetge, ronyons o còlon poden donar-se amb més freqüència, així com la disminució de l’esperança de vida en persones amb sobrepès o bé obesitat. La genètica és una de les possibles causes o influències de l’obesitat. En una família amb antecedents de diabetis, probablement existirà un major risc d’obesitat en els descendents.

Vides més sedentàries

Feina i entreteniment, segrestats davant de les pantalles, ens han ubicat en unes vides molt sedentàries, però amb el nostre cervell programat per comptar sempre amb reserves energètiques. “El cos, evolutivament, prefereix menjar, perquè necessita assegurar reserves. També per això s’estima més els dolços i els greixos, els aliments rics en calories”, explica el Marc Schneeberger, professor assistent de Fisiologia cel·lular i molecular a la Universitat Yale -Mc Cluskey Yale Scholar-, i a l’Institut Wu Tsai per a la Ment i el Cervell.

Des d’aquest passat estiu, Schneeberger compta amb el seu propi laboratori d’investigació, on centra la seva recerca en l’obesitat. Concretament, aquest investigador català als Estats Units tracta d’esbrinar com el cervell controla els processos de despesa energètica i la ingesta d’aliments. La seva diana d’estudi ara és saber com les poblacions neuronals que controlen la gana comuniquen amb els vasos sanguinis del cervell, i com en situacions d’obesitat aquesta comunicació es desestabilitza. En definitiva, estudia què fa que el missatge del cos saciat no arribi a la consciència. És una línia d’investigació nova, un nou camp de treball, que és a més, un paradigma del funcionament del cervell en processos tan fonamentals per a l’organisme com és l’alimentació.

Fa dos anys, en una altra recerca, aquest investigador fill de Lloret de Mar, de formació farmacèutic, va descobrir una proteïna d’un orgànul intracel·lular que forma part de la mitocòndria, i que és important per aquesta regulació de la gana. Són neurones que s’activen en situació de sacietat. La investigació, que va rebre el Premi Ramon Margalef, va donar lloc a la tesi doctoral de Marc Schneeberger a la Universitat de Barcelona. El treball va ser dirigit per Marc Claret, investigador principal del Grup de Recerca Control del Metabolisme de l’IDIBAPS, i codirigit pel catedràtic del Departament de Medicina de la UB Ramon Gomis.

L’objectiu és anar identificant les diferents poblacions de neurones que controlen el que mengem i deixem de menjar. “Intentem desxifrar com funcionen les connexions neuronals”, explica Schneeberger. “Manipulant el procés intracel·lular ja hem estat capaços de reduir el pes corporal en ratolins obesos”.

De fet, diverses farmacèutiques han aconseguit recentment fàrmacs, que són ara ja en fase tres d’estudis clínics, que redueixen el pes entre el 17 i el 20%, gràcies a la intervenció en aquests processos cerebrals. “Són mecanismes en els quals intervenen hormones, com la leptina, neurotransmissors, o pèptids, com GLP1 (vinculat a la nova línia de fàrmacs); que interaccionant amb els circuits neuronals responsables de controlar la sacietat, regulen el pes corporal”, comenta l’investigador català establert als Estats Units.

Estigma social

Precisament per aquests mecanismes interns que no sempre funcionen bé, l’estigma social que culpabilitza les persones obeses o amb sobrepès no només és durament injust, sinó que contribueix a empitjorar l’autoestima i benestar emocional de qui conviu amb l’excés de pes. Una persona amb quilos de més corre el perill de “sentir-se menys vàlida i, per tant, menys mereixedora d’afecte, oportunitats o respecte”, segons explica Amalia Gordóvil Merino, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

En veu de professionals de la psicologia com ella, la UOC deixa evidència dels subtils prejudicis contra els quilos de més, com ara associar sobrepès o obesitat al fracàs personal o al baix rendiment laboral. També expliquen que entre els problemes més freqüents en les víctimes del biaix de normativitat corporal hi ha l’ansietat, la depressió i els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Però, tal com recalquen, socialment ens centrem molt més en les dades de l’excés de pes associades a la salut física i, en canvi, no hi ha tanta informació pel que fa a la salut mental.

Discriminar i estigmatitzar significa també fer fora de la publicitat de les marques internacionals els cossos més voluminosos del que ens han acostumat a veure en les passarel·les de moda i anuncis de publicitat de tota mena de productes, articles i serveis. L’aposta de firmes com Decathlon, que integren totes les talles, no només en les seves botigues, sinó també en els seus anuncis, assenten una normalitat que històricament ha tingut un buit, essent així còmplices d’aquesta discriminació social a perfils amb més greix. Malgrat això, també hi ha qui, majoritàriament a les xarxes socials, expressa que mostrar cossos més grassos contribueix a fomentar l’obesitat.

Tal com es precisa al Canal Salut, “l’estigmatització sobre el pes reforça la idea que l’obesitat és només una responsabilitat individual de la persona. Això fa que les persones amb obesitat sovint se sentin culpables de patir aquesta malaltia i no busquin l’atenció i el suport adequats i necessaris”. I tot això té en l’adolescència l’etapa més crítica.

També el portal d’informació sobre salut de la Generalitat, Canal Salut, recorda que l’obesitat té múltiples causes, entre les quals hi ha “la mateixa biologia humana, la genètica, i també determinants socials desfavorables, com l’habitatge, l’educació, el treball o el transport.

La gana emocional

La manca d’activitat física i l’alimentació, la manca de son i certes situacions i etapes de la vida hi poden tenir a veure també, així com els símptomes d’alguns trastorns de salut mental i els medicaments associats, que poden provocar augment de pes. I el màrqueting hi contribueix, com a responsable de la promoció d’aliments que tenen un vincle amb l’obesitat.

La relació directa entre emocions i ingesta, i com els aliments, especialment aquells amb més calories, sacien no només la gana, sinó altres necessitats, més de caràcter emocional, és també determinant en l’augment de pes, però sobretot en les dificultats per aprimar-se. Remuntar l’ànim o calmar els nervis tenen en el menjar un aliat que el nostre cervell sap que funciona ràpidament.

L’estudi Prefronto-cerebellar neuromodulation affects appetite in obesity, portat a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i les universitats de Harvard i Nova York, va evidenciar que la xarxa del cervell que està implicada en el que els neurocientífics anomenen control cognitiu exerceix un paper determinant en l’èxit o el fracàs a l’hora de complir l’objectiu de seguir una alimentació saludable o aconseguir el pes ideal amb una dieta. Com explica Diego Redolar-Ripoll, subdirector de recerca dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i un dels autors de l’estudi, “diferents regions cerebrals s’activen quan alguna cosa ens agrada, perquè representa un estímul que ens gratifica i activa el substrat nerviós del reforç”.

Tal com expressa Marta Calderero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, les investigacions mostren que l’addicció als aliments altament apetibles es veu molt afectada per la impulsivitat i l’estat d’ànim. “L’estrès crònic pot afectar negativament el funcionament de l’eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenal, la qual cosa influeix en el comportament alimentari i augmenta el desig de consumir aliments molt apetibles”, indica. Quan es consumeix aquest tipus d’aliments poc saludables “intentem regular el nostre malestar emocional”, diu.

Cirurgia bariàtrica

Els riscos que comporta l’obesitat per a la salut han portat la Societat Espanyola d’Obesitat a alertar de la necessitat d’una major atenció i ser diagnosticada i tractada correctament per metges especialistes. En realitat, l’obesitat és considerada la malaltia més prevalent a Espanya en l’actualitat.

El consum d’aliments més saludables i la pràctica d’exercici físic de manera habitual poden ajudar a prevenir tant l’excés de pes com l’obesitat. No obstant això, l’esforç que suposa a moltes persones un canvi de dieta i agafar l’hàbit de l’activitat física per deslliurar-se d’una gran quantitat de pes no sempre és assumible, especialment per a qui arrossega el sobrepès des de fa anys.

Segons un estudi de la Societat Espanyola d’Obesitat (SEEDO), un 44% dels espanyols va incrementar el seu pes durant el confinament. Els especialistes del mateix organisme indiquen, sobre les dietes per aprimar-se, que “8 de cada 10 persones fracassen en l’intent de baixar de pes, i les investigacions mostren que no és només qüestió de força de voluntat, també cal tenir en compte el funcionament neuronal”, tal com hem explicat.

En el seu informe anual sobre la salut dels europeus, la farmacèutica STADA mostrava que la meitat dels adults espanyols, i el 38% dels enquestats que varen respondre des de Catalunya, havien intentat adoptar una dieta més saludable els darrers 12 mesos abans de ser entrevistats, i un 50% afirmava fer exercici cardiovascular. Les entrevistes es varen fer la primavera passada a 30.000 persones de 15 països.

Quan parlem ja d’obesitat mòrbida, que és quan l’índex de massa corporal d’una persona és igual o superior als 40 kg/m², o de 35 kg/m² quan hi ha malalties associades, una de les possibilitats d’ajut és la cirurgia bariàtrica. Es recomana quan l’intent d’adequar-se a una dieta amb menys calories i a la pràctica d’exercici físic no han funcionat.
Dins de la denominada cirurgia bariàtrica hi ha diferents tècniques. Unes redueixen la grandària de l’estómac, que es pot combinar amb l’anul·lació d’un tram d’intestí. Totes elles es duen a terme mitjançant laparoscòpia, mínimament incisiva, introduint a través de petits orificis l’instrumental per a modificar estómac o estómac i intestí, i la càmera diminuta que guia en el procediment, fent possible així la transmissió en directe d’aquest en una pantalla, des de la qual el cirurgià visualitza l’interior del cos perfectament.

Aquestes intervencions també comporten la reeducació alimentària i dels hàbits de vida de la persona operada per aconseguir l’objectiu. Per això també el suport psicològic ajudarà a aconseguir que l’experiència, el fet de poder establir els hàbits saludables, i una millor relació cos i ment, així com la relació més adequada amb els aliments, es visquin amb més èxit i més positivament.

“Són tècniques molt segures, que comporten habitualment 2 o 3 dies d’ingrés només. El pacient no porta sondatge, i a les 6 o 8 hores ja comença a fer líquids i s’aixeca del llit, facilitant així que deambuli molt ràpidament”, explica el Dr. Ramon Vilallonga, especialista en cirurgia general i de l’aparell digestiu de Clínica Corachan. Un equip multidisciplinari, amb nutricionistes i endocrinòlegs ajuden, en aquest procés, a materialitzar un canvi de vida on la pèrdua de pes millora les condicions de salut, i apuja l’estat d’ànim.