Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Ja tenim un altre dia dedicat a alguna cosa. Avui toca l’atenció primària. Dia dels més de 15.000 professionals que treballen en aquest àmbit. Dia de la gran part de la població (un 75%) que és atesa per aquests professionals buscant una curació, un consell o l’acompanyament en els seus patiments. Fa només sis anys, abans de les retallades, la població atesa era més o menys la mateixa, però els professionals per atendre’ls eren uns 3.000 més.
Una atenció primària ben valorada pels ciutadans però amb poca visibilitat pública i poc valorada pels polítics i les elits socials perquè la desconeixen. És més enlluernadora l’última notícia d’un assaig clínic amb rates, amb una aplicació poc probable en els humans, que la tasca diària d’escolta i suport a milers de persones cada dia a les nostres consultes.
Avui, als centres d’atenció primària de Catalunya es faran al voltant de 180.000 visites. Avui, només el 14 % del que es gasti en sanitat es destinarà a aquest servei.
Avui, molts ciutadans seran rebuts amb amabilitat, seran escoltats, compresos, diagnosticats, tractats i aconsellats pels seus professionals de l’atenció primària. Molts d’altres no tindran aquesta sort: voldran consultar amb la seva metgessa o la seva infermera i no ho podran fer perquè no tindran hora. O seran visitats per un professional diferent al de l’última vegada perquè la seva metgessa s’ha jubilat i no l’han substituït. Avui, la senyora que ha perdut el fill no podrà explicar com va el seu procés de dol perquè la persona que l’atendrà no en sap res.
Avui, milers de metgesses, infermeres i treballadores socials faran més visites de les que poden fer de manera assenyada. Quan acabin la consulta aniran a visitar a casa aquells malats més greus i més incapacitats. Si poden aniran a la sessió clínica i quan arribin a casa llegiran alguns articles i potser repassaran la història d’algun malalt complex. Potser ploraran quan recordin que ha mort aquell jove de manera prematura. Potser recordaran les paraules o la mirada d’agraïment d’alguna persona. Dormiran malament pensant en la feina de demà.
Avui, milers d’administratives, metgesses, infermeres i treballadores socials repassaran la nòmina i comprovaran que és un 20% inferior a la de fa 5 anys. Altres sabran que acaben el contracte que han tingut durant un mes i no sabran quan tornaran a treballar.
Avui, els polítics s’ompliran la boca amb paraules d’elogi a l’atenció primària. Però no augmentaran els seus pressupostos i la seguiran menystenint en les seves decisions.
Avui, si més no, molts sentirem com ens agrada ser metges o infermers de família. Recordarem que allò que fem cada dia és altament beneficiós per a les persones i les poblacions. Que coneixem la seva manera de viure, els seus problemes, els seus valors, les seves preferències i els tenim en compte a l’hora de buscar amb ells les millors decisions. Que farem una atenció prudent, fent ús dels tractaments més segurs. Que estarem oberts a les consultes dels rics i dels pobres. Que el mateix dia felicitarem el naixement d’una criatura i assistirem un final de vida. Que posarem una vacuna, diagnosticarem una pneumònia, tractarem un esquinç, vigilarem si apareixen complicacions d’una diabetis o escoltarem la desesperació del qui no té feina des de fa anys. Recordarem que som el pal de paller (malmès, però ho som) del sistema públic de salut i que milers de ciutadans valoraran la nostra feina.
