«Avui passen a ser part de l’elit intel·lectual de Xile. Caurà sobre vostès una gran responsabilitat. Deixaran de ser ciutadans comuns. S’espera de vostès no només coneixement. Sinó saviesa, integritat ètica, fortalesa i temprança. No ho oblideu: s’ha après més sobre el cos en les últimes dècades que en els cinc segles previs. El coneixement és una arma que hauran d’usar amb cautela» exclamava el degà de la Facultat de Medicina de Santiago de Xile, l’any 1953, per emfatitzar a continuació una última frase lapidària: «A les senyoretes aquí presents… Espero que estiguin a l’alçada de les circumstàncies», dirigint-se a les úniques deu estudiants de la sala, entre gairebé el centenar d’alumnes de primer curs.
Aquesta escena s’inclou a la novel·la gràfica gràfica Anatomía de un corazón (Anatomie d’un cœur, 2024), amb guió i dibuix de l’autora xilena Antonia Bañados, publicada originalment en francès per Éditions Sarbacane i, sis mesos després, al novembre del mateix any, en castellà pel segell Lumen del Grup Editorial Penguin Random House. L’obra recopila les anècdotes i les experiències vitals que li ha anat explicant la seva àvia paterna Colomba, nascuda el 25 de març del 1934, que va exercir la medicina a Xile al llarg de la segona meitat del segle XX, i que ha pogut veure la publicació de la novel·la gràfica inspirada en la seva vida. La protagonista de la història de ficció porta el nom d’Aurora Quercia, una curiosa elecció elogiada per la seva àvia, per escollir un nom, Aurora, que significa, literalment, «la llum rosada que precedeix immediatament la sortida del sol».
Aurora escolta l’advertiment del degà des de la primera fila, en ser la tercera millor nota a l’examen d’ingrés i estar asseguts en ordre segons aquesta nota. No sentirà una conversa privada entre dos professors just abans d’entrar a la sala i de començar la cerimònia d’inauguració del curs acadèmic: «Ja has vist la carn fresca», referint-se a les poques estudiants presents, un rècord per aquell any. En els propers cursos, elles hauran d’exigir-se molt més a si mateixes que els seus companys masculins, escrutades contínuament, pel prejudici, infundat, que hi són per trobar un bon marit. Aurora, escollida pels seus companys com a presidenta de grup de pràctiques de dissecció en reconeixement a la seva vàlua i lideratge, no es lliurarà de la crítica davant de qualsevol comportament que pogués resultar sospitós, tot i que el que faci no aixecaria cap mena de dubte si ho fes un home.
Aquesta atmosfera hostil també tindrà conseqüències, retraient a Aurora les emocions que sent pel professor ajudant, de qui s’enamorarà però a qui mai intentarà mostrar cap indici d’aquest sentiment. Una repressió amorosa que contrastarà en la progressiva emancipació femenina de la societat en general i de les professionals en particular, amb la conseqüent dosi de culpabilitat. Com quan deu contractar una persona que tingui cura dels seus fills a casa seva, mentre ella cuida a l’hospital dels fills dels altres. I amb totes les barreres que la societat masclista imposa de forma universal: «Que m’atengui un metge real», exclama un pacient irat en una vinyeta, quan havia de ser atès per una metgessa.
Aurora acabarà la carrera de medicina embarassada del primer fill, després de casar-se amb un dels seus companys de promoció. El desamor els separarà per sempre, tot i que compartint el mateix espai, habitacions separades, en una època que no estava ben vist separar-se. De fet, Xile és un els últims països del món a regular el divorci, en concret va ser establert l’any 2004 per la Llei de Matrimoni Civil. Antonia Bañados, l’autora de la novel·la gràfica, va néixer el 1990, i el seu personatge equivalent a la ficció és lloat per Aurora, quan li diu a la seva neta, divorciada: «Saps, Martina, tot i que estimava bastant al teu exmarit, entenc i admiro la teva elecció. Al final, és més important ser feliç que satisfer les expectatives dels altres».
Com que la història transcorre al llarg de diverses dècades de la segona meitat del segle XX, també es presenten les conseqüències del cop militar de setembre de 1973. La junta militar dissol les institucions democràtiques, instal·la un règim autoritari i dictatorial sota toc de queda i suprimeix llibertats. I en aquest nou estat policial, els professionals mèdics hauran de continuar fent la feina malgrat l’opressió. Aurora veurà com alguns dels seus col·legues més propers desapareixen després de ser portats a centres de detenció, acusats de pertànyer a moviments d’extrema esquerra. Altres col·legues de professió optaran per posar-se del costat del nou règim vigent, i alguns seran part activa com a torturadors.
L’elecció de l’autora de dotar la història de tons monocromàtics blavosos al dibuix contribueix a accentuar l’aparent fredor de les sales d’anatomia i del món hospitalari, que no imaginem en aquest color, precisament. Però aquesta elecció també contribueix, alhora, a mostrar la calidesa dels sentiments i dels instants més íntims, especialment les escenes amb els personatges meditant sobre la seva situació personal. Els tocs vermells, taronges i grocs en algunes de les vinyetes incentiven l’emfatització de l’escena, algunes molt explícites, per tractar-se de disseccions del cos humà, o tètriques, com quan narren el que sembla un mercat negre d’ossos, especialment de cranis en bon estat, o quan persegueixen gats del carrer, amb la finalitat de poder disseccionar-los d’amagat dels professors, per a practicar. Sense oblidar les complexitats emocionals associades a aquest tipus d’estudis, estudiant sobre cossos reals disseccionats, en els quals et vas desfent de les parts ja treballades.
Antonia Bañados va estudiar un màster en art contemporani a l’Edinburgh College of Art gràcies a una Beca Xile Crea, i va gaudir d’una estada a Espanya a través d’una beca Erasmus. Des dels seus inicis en la pintura, va evolucionar cap als objectes i l’espai, construint paisatges arquitectònics imaginaris, una obra exposada en diverses exposicions internacionals, una tasca que continua compaginant ara amb el còmic. L’any 2020 narra la seva experiència de dos anys a Escòcia a la seva primera novel·la gràfica, Al otro lado del vidrio, una obra en la qual «l’autora qüestiona el procés creatiu d’un artista. Un relat íntim de caràcter autobiogràfic que mostra amb detall la quotidianitat i les dificultats pròpies d’una jove estudiant d’art becada en un altre país. En aquesta novel·la gràfica, plasma la incertesa, l’entusiasme i els qüestionaments ètics viscuts durant la realització del seu projecte, apropant el lector al procés creatiu d’un artista», segons apareix a la nota de premsa promocional. El pròleg d’aquesta primera obra autobiogràfica estava signat per Sebastián Lelio, director, entre d’altres, de la pel·lícula Una mujer fantástica (2017), guanyadora del Premi Óscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa.
El 2021, Bañados va obtenir una ajuda del Fondo Nacional del Libro y la Lectura del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni del Govern de Xile. Entre altres coses, el finançament del projecte creatiu li va possibilitar treballar durant diversos mesos a la Maison des Auteurs d’Angoulême, recollit en els agraïments d’Anatomía de un corazón, en recordar els autors amb qui va compartir una experiència vital molt intensa a nivell personal i professional. En paral·lel, ha treballat com a il·lustradora per a diferents editorials i pel·lícules, on destaca el seu treball en el disseny de fons d’algunes escenes i del fragment animat de la pel·lícula Beau tiene miedo (Beau Is Afraid, 2023), dirigida per Ari Aster i protagonitzada per un exuberant Joaquin Phoenix. L’autora formava part d’un equip reduït d’il·lustradors responsables dels nou minuts prodigiosos animats a la pel·lícula, dirigits pels cineastes xilens Cristóbal León i Joaquín Cociña, que havien debutat en el cinema d’animació amb la sorprenent pel·lícula La casa lobo (2018).
La segona novel·la gràfica d’Antonia Bañados, Anatomía de un corazón, és un homenatge a una generació de dones amb la determinació extraordinària d’estudiar i preparar-se professionalment, especialment en un sector dominat pels homes, havent de salvar contínuament els prejudicis associats al seu gènere, fins al punt de condicionar tota una vida, en una societat l’evolució de la qual va quedar truncada per una dictadura. Tot i així, malgrat el pas del temps, algunes de les situacions i comentaris descrits extremadament masclistes, ens resulten de màxima actualitat, fet que fa imprescindible aquesta lectura i a seguir atents a la feina de l’autora.
