Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’educació inclusiva és un mandat legal, integrat no només a la Lomloe, sinó també després de la signatura d’Espanya a la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat, cap al 2008.
A banda de les riuades de tinta que s’han escrit sobre aquest tema i de les diferències i divergències entre el sector de les organitzacions de famílies i persones amb discapacitat, hi havia un deure important pel que fa a allò previst per la llei educativa: la redacció i la posada en marxa d’un Pla Estratègic que complís el mandat de l’addicional 4a de la Lomloe.
Aquest any es compleixen cinc anys des de l’aprovació de la Lomloe, l’equador del període previst per aquesta llei per tenir llest el pla estratègic. No es pot dir que no s’hagin fet passos, però aquests semblen discrets i un pèl tímids.
Fonts del Ministeri asseguren que s’han iniciat els treballs per elaborar un pla estratègic d’educació inclusiva que garanteixi una resposta educativa a la diversitat de l’alumnat.
Inici de la negociació
Sobre el contingut ningú en diu ni piu, ni propis ni estranys, però des d’Educació s’assegura que els objectius generals “busquen garantir que tot l’alumnat, sense excepció, tingui accés a una educació que respongui a les seves necessitats individuals i que en promogui el ple desenvolupament personal, acadèmic i social”.
Aquestes mateixes fonts asseguren que s’estan duent a terme reunions amb representants de les comunitats autònomes, i també amb les “principals associacions i la resta d’agents implicats” –incloent-hi experts–, per desenvolupar el contingut.
Quan el Ministeri parla de principals associacions –segons ha pogut esbrinar El Diario de la Educación–, fa referència al CERMI, on s’engloben algunes organitzacions com Plena Inclusión o Down Espanya. Queda fora –almenys de moment, segons aquestes mateixes fonts– Solcom, tot i ser l’organització que va promoure la denúncia contra Espanya davant de les Nacions Unides pel seu incompliment, precisament pel que fa a educació inclusiva, d’allò que recull la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat.
“Amb nosaltres no han parlat”, assegura Mar Álvarez, presidenta de Solcom. Qualifica de molt indignant assabentar-se per terceres fonts i que “tan sols es tingui en compte una part del sector”. Solcom, sens dubte, és una de les organitzacions més crítiques i amb més implicació vers les polítiques de l’Estat espanyol. “Hi ha una clara reculada a la Convenció”, assegura Álvarez.
Per la seva banda, des del Ministeri asseguren que s’inclourà altres organitzacions en les properes rondes de converses.
De les piques coses que se saben a hores d’ara és que «el Pla inclou, entre altres temes, la formació permanent del professorat, la col·laboració entre els centres ordinaris i els centres d’educació especial i la creació d’entorns escolars accessibles i segurs per a tot l’alumnat», segons expliquen des d’Educació.
«Es tracta de disposar d’un marc estratègic que es dirigeixi a un sistema educatiu inclusiu per al conjunt de l’alumnat»
La responsable de temes educatius del CERMI és Carmen Jáudenes, també directora de Fiapas (Confederació Espanyola de Persones Sordes), i explica que pels volts de Nadal, el CERMI va ser convocat per explicar-los el pla de treball, els objectius del document i els àmbits amb els quals es treballaria.
És coneixedora que amb les CCAA s’ha avançat ja part d’aquesta feina, més que amb les entitats, perquè es va començar abans i es mostra satisfeta que Educació hagi començat els treballs, els quals –creu– hauran acabat de cara a finals d’aquest any. «Es tracta de disposar d’un marc estratègic que s’adreci a un sistema educatiu inclusiu per al conjunt de l’alumnat», diu.
Jáudenes creu que es realitzaran debats de fons “als quals no hem arribat encara” per abordar qüestions relacionades amb la formació, la presa de consciència, els recursos o els suports necessaris. Elements amb els quals caldrà comptar amb diferents veus: administracions, alumnat, famílies, professionals.
De moment, hi ha un document inicial fruit de les reunions de les administracions educatives. No hi ha una posada en comú amb les propostes de les entitats.
Debats de fons
L’escull més gran, com s’ha vist els darrers anys al mateix cor del moviment associatiu, fa referència a la pròpia definició d’escola inclusiva. Aquesta qüestió va provocar forts enfrontaments entre la ministra, Isabel Celaá, poc després de l’aprovació de la Lomloe, i la patronal i grups de famílies que es van agrupar sota el paraigua d’Inclusiva sí, especial també, una plataforma que actualment no sembla massa activa.
Defensaven que una educació inclusiva també és l’escolarització en centres d’educació especial. La Convenció i els seus representants són clars: la inclusió només és possible en centres i aules ordinàries, amb l’alumnat comú i els suports i recursos que siguin necessaris per garantir l’escolarització, la participació i la qualitat educatives.
Les implicacions d’aquesta discussió es tradueixen, entre moltes altres coses, en la necessitat d’un canvi en la mirada que es fa cap a les persones amb discapacitat i, de l’altra, als recursos que s’articulen per fer efectiva l’educació inclusiva.
Fa uns mesos, Amalia Gamio, vicepresidenta del Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides, es mostrava clara davant la pregunta: Què és educació inclusiva? “La Convenció diu que és educació en una aula regular, on tots els alumnes, amb discapacitat i sense, puguin educar-se”.
Jáudenes explica que, malgrat les diferències internes dins del CERMI (per tipus de persones representades i interessos, de vegades, molt diferents), estan aliniats amb la Convenció, però que cal tenir en compte que “la diversitat de l’alumnat és enorme i cal cercar respostes als entorns inclusius i amb recursos que facin possible aquesta educació”.
Ignacio Calderón, docent a la Universitat de Màlaga i una de les veus més autoritzades pel que fa a l’educació inclusiva del país, explica que «anem cap a pitjor». Segons el seu parer, ara hi ha més segregació «que quan es va aprovar la Lomloe o la Convenció». L’expert creu que ens trobem en un moment en què la gent creu que estem millor que fa uns anys i, a més, molts estan convençuts que, efectivament, aquestes nenes i nens estan millor en centres o aules específiques.
El resum pot ser l’exemple de fa unes setmanes, quan el Rei Felip VI i la ministra Pilar Alegría lliuraven el Premi Princesa de Girona Escola de l’Any 2023 a un centre d’educació especial.
Xifres tossudes
“Des de que l’educació inclusiva és un dret humà fonamental, a Espanya els centres i les aules han augmentat un 58%”, explica Ignacio Calderón.
La quantitat de centres d’educació especial s’ha mantingut pràcticament inalterat malgrat el fort increment de l’alumnat
Des de la Lomloe, l’increment de les unitats és de 1.500
Evolució de les unitats d’educació especial
Aquest professor ha fet un repàs d’algunes de les xifres que fan referència a centres d’educació especial i a les aules especifiques en centres ordinaris, “el gran cavall de Troia” –com ell les anomena– dins del sistema educatiu. Unes aules, a més, que creixen més a la xarxa pública que a la concertada o privada.
Aquestes aules, com les TEA, per exemple, també són assenyalades per la Convenció i la comissió de seguiment, com part d’un sistema segregador. Calderón explica que, mentre que des de la ratificació de la Convenció els centres d’educació especial pràcticament no han augmentat, hi ha hagut un creixement important de les unitats dedicades a l’alumnat amb necessitats, tant les d’aquests centres com les específiques en centres ordinaris.
A més, el gran creixement de les unitats s’ha produït, principalment, després de l’entrada en vigor de la Lomloe, i ha servit per absorbir els milers de nens i nenes que hi han estat escolaritzats. Tot i que el creixement no ha estat homogeni a totes les comunitats autònomes; Andalusia, Madrid I les Canàries són les comunitats que han obtingut corbes de creixement més pronunciades.
Algunes CC. AA. com Andalusia, Madrid o Les Canàries han viscut augments d’alumnat intensos en educació especial
Evolució de l’alumnat escolaritzat en centres d’educació especial durant els darrers 10 anys
D’altres han intentat el viatge invers, com és el cas de Catalunya, on hi va haver un descens notable per mantenir posteriorment un ritme constant d’escolarització. Sembla ser que el nou decret d’escolarització ha tingut un impacte important en l’entrada de nenes i nens amb necessitats en centres ordinaris, tot i que sembla limitat.
Des de l’arribada del PP al Govern, el 2012, el finançament de l’educació especial no ha parat d’augmentar
Despesa Pública en educació especial
Tot això ha vingut acompanyat, òbviament, d’un increment del capital invertit per a sostenir aquesta educació especial. Des del 2012 l’augment del pressupost ha estat constant i ràpid: 676 milions d’euros fins al 2023.
Aquest article ha estat publicat originalment a El Diario de la Educación
