Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sota el lema Noves substàncies, noves aliances, la jornada va reflexionar i aprofundir en les accions que les administracions i entitats poden fer per prevenir el consum de substàncies i millorar l’abordatge de les persones que, amb dependència o sense, en consumeixen. En la seva intervenció, Ventura va parlar de les noves drogues i noves formes de consum.
Què diferencia les noves substàncies psicoactives de les drogues tradicionals?
La gran diferència no és la novetat ja que algunes són síntesis molt antigues, sinó l’ús en contextos recreatius intentant emular els efectes de les clàssiques. Algunes es van fiscalitzant. Normalment s’utilitzen quan les clàssiques no es troben al mercat. Fa uns 20 anys que les monitoritzem, i actualment n’hi ha algunes, com les catinones, que ja tenen el seu nínxol perquè han agradat. Són estimulants a cavall entre l’MDMA i la cocaïna. S’adquireixen fàcilment i són barates. Tenen un efecte de mitja durada, unes tres o quatre hores.
Què en justifica l’aparició si emulen efectes de les drogues clàssiques?
L’estatus legal. No són legals però tampoc il·legals. Quan no hi ha disponibilitat de les clàssiques il·legals, sorgeixen. Quan hi ha més demanda que oferta, s’utilitzen aquestes substàncies que estaven en reserva.
“El gran problema de les noves drogues és el màrqueting”
El Plan Nacional sobre Drogas adverteix que falta informació perquè, en alguns casos, com la meta-clorfenilipiperazina (m-CPP), es ven dient que és similar a l’èxtasi i, en canvi, té uns efectes diferents.
El gran problema de les noves drogues és el màrqueting. No només per anunciar-se amb altres efectes sinó també perquè es venen amb paquetets molt atractius.
La m-CCP es ven amb marques de luxe estampades a les pastilles…
Sí, això fa baixar la percepció de risc. A més, els permet accedir a població més jove. És un problema perquè no ofereixen informació sobre la composició i, quan ho fan, gairebé mai és real. Són substàncies molt poc investigades. Ara comencem a veure els riscos a mig termini.
Com quins?
Les catinones tenen efectes sobre la circulació de la sang, per exemple. Tot sovint les persones que investiguen són les pròpies consumidores. El problema és que, quan comencem a saber els efectes d’unes, en sorgeixen d’altres de les quals no en sabem res.
N’hi ha que tenen efectes molt greus. El GHB genera abstinència en cas de deixar-la de consumir tenint dependència a la substància.
S’ha postulat com una alternativa a l’alcohol i genera més tolerància, abstinència i dependència que l’alcohol. S’estén molt en l’oci. Fa perdre la consciència amb més facilitat que l’alcohol, més encara si es consumeix i es beu al mateix temps.
És el més habitual, el policonsum d’alcohol i alguna altra substància?
El policonsum és generalitzat. No només d’alcohol, també popers o altres depressors. A més, la població jove està molt medicada amb psicofàrmacs.
El Plan Nacional sobre Drogas relaciona el GHB amb agressions sexuals induïdes per drogues. Per què?
Com que et fa perdre la consciència i la percepció de risc, és possible que s’utilitzi per fer submissió química per modificar la conducta. Sota l’efecte de la substància som molt més vulnerables, sobretot dones o homes en determinats ambients com saunes. És molt important treure el focus de la substància per treballar el context i el grup. Gairebé sempre als festivals, al costat d’una noia borratxa, hi ha algú que intenta aprofitar-se’n. És un treball social, també entre grups d’homes, perquè potser només n’hi ha un de molest però la resta calla.
La ketamina pot provocar deliris, alteracions de la memòria, ansietat, paranoia… És una de les noves substàncies psicoactives més perilloses?
Depèn de la dosi i de la tolerància que tinguis. Amb només entre 15 i 25 mil·ligrams ja tens una distorsió sensorial. Es busca això, no la despersonalització. El problema és que és un dissociatiu i, si incrementes la dosi, pots acabar amb els efectes que mencionaves. Es consumeix en espais d’oci i, per tant, gairebé sempre és un policonsum.
Fins fa uns mesos els mitjans parlaven molt de la mal-anomenada «droga caníbal», la metilendioxipirovalerona (MDPV). El malnom és una mostra més de desinformació. Ara se’n parla menys. Ha baixat el consum?
Té relació amb les catinones. L’origen del malnom és que, als Estats Units, una persona que vivia al carrer i que havia consumit MDPV havia fet un mos a un company per un brot psicòtic. Es va associar el consum de la substància al canibalisme. Els informes toxicològics van demostrar que havia consumit cànnabis. El motiu de fons és que tenia una malaltia mental.
“No es pot afirmar que una droga fomenta el canibalisme. Això és fer sensacionalisme”
El problema és que el mal ja s’ha fet i se l’ha batejada. És un estimulant que, amb dosis elevades, pot alterar el comportament. Però no es pot afirmar que una droga fomenta el canibalisme. Això és fer sensacionalisme. Els mitjans fan d’altaveu. Fem tallers a molts joves i sempre n’hi ha que pregunten per la droga caníbal.
El consum és a espais d’oci. La venda també?
Depèn de la substància. Les clàssiques apareixen en contextos de festa. Les noves, no tant. En funció del context. A un espai LGTBIQ+ és fàcil trobar GHB o catinones; a una festa de música electrònica, èxtasi i cocaïna… Molta gent les porta de casa.
Els consumidors són conscients de què compren?
Depèn d’on fan la compra. Si ho fan a cases comercials que venen una marca, no. En alguns webs venen una substància específica, tot sovint buscant una alternativa a drogues clàssiques. Per això hi ha enganys.
“Hi ha pàgines web que presenten la substància indicant que no es detecta a controls antidroga. Saben molt bé a quin públic s’adrecen”
La venda no està regulada?
No, però els venedors ho presenten com si fos legal. Hi ha pàgines web que presenten la substància indicant que no es detecta a controls antidroga. Saben molt bé a quin públic s’adrecen. A les presons i als centres de menors hi ha més noves substàncies perquè són més difícils de detectar en testos psicològics.
La regulació ajudaria a controlar el consum?
Personalment penso que sí. En el cànnabis es veu clar ara que apareixen sintètics en forma de vapejadors o llaminadures, que fan baixar la percepció de risc. El cànnabis està molt més estudiat i coneixem els riscos i els beneficis. Ho desconeixem de les noves substàncies. Entenent que la gent vol comprar drogues i acabarà trobant-les, la regulació permetria tenir més controlada l’oferta.
Per tant, defenses la regulació però no la prohibició. És tot un debat, com s’ha vist en el cànnabis.
Sí, amb la regulació, d’entrada, limites l’accés als menors. Tothom sap que el cànnabis, quan més tard es provi, millor. La percepció de risc d’un porro no és la mateixa que la d’una llaminadura o un vapejador.
Els joves cada cop comencen a consumir més d’hora?
El que veiem és que els consums problemàtics es produeixen abans, no tant l’inici del consum. El tusi, la mal anomenada cocaïna rosa, porta una mescla de MDMA, ketamina, un colorant i un suavitzant. Hi ha joves de 16 o 17 anys que ja consumeixen substàncies sintètiques per l’efecte tusi. Ho veurem amb el temps.
Fa molts anys que es fan xerrades de prevenció als instituts i, malgrat això, el consum hi és. Com es pot treballar amb els joves?
S’ha de donar el màxim d’informació i entendre el context en què es mouen els joves. El consum és la punta de l’iceberg. Un dels problemes principals és el policonsum, on també hi ha substàncies de prescripció mèdica. Què ens passa com a societat que necessitem dissociar-nos tant? Els joves sobretot consumeixen depressors i dissociatius, com el poper, l’òxid nitrós, la ketamina… En la meva generació les substàncies d’inici eren patògenes i de connexió, com l’èxtasi. Cal veure què passa socialment.
Consumeixen per desconnectar d’un malestar?
Una part de la població sí. Hi ha un consum d’experimentació però també veiem patrons de consum problemàtics en edats joves.
Els joves consumeixen alcohol amb un afartament el cap de setmana. És una substància que només consumeixen de cop i en quantitats altes. Això fa que, sumat al policonsum, els efectes siguin més greus?
Sí perquè, quan ja hi ha medicació de base com antidepressius o altres psicofàrmacs, no veiem el risc. Ara hi ha més urgències de depressió respiratòria, és a dir, que costa respirar i baixa l’oxigen. Pot provocar la mort. El binge drinking barrejat amb aquestes substàncies porta efectes molt greus.
Com es compagina amb altres conductes addictives que no són a substàncies sinó a les pantalles o al joc?
És molt complex, especialment en el joc online. No cal sortir de casa. El joc online està fet amb mala intenció: et fan guanyar una mica, et motives i, sota l’efecte d’un estimulant, et motives més.
“Hi ha gent que s’ha acostumat a consumir a casa”
Hem passat d’un consum més o menys social al bar a l’afartament d’alcohol amb altres substàncies. Ara es tendeix cap a un consum solitari a casa?
Va créixer amb la pandèmia. Hi ha gent que s’ha acostumat a consumir a casa. Són hàbits que es poden haver mantingut però encara no sabem en quina mesura. La gent que ha tingut consums durant la pandèmia probablement ha tingut problemes de consum després. Fa massa poc temps de la pandèmia com per tenir-ho clar.
A Energy Control aposteu per l’anàlisi de les substàncies per informar els consumidors. És una forma de prevenció dirigida a qui vol consumir. Funciona?
És una eina de reducció de riscos. Les persones que consumeixen drogues il·legals estan preocupades per la composició. No anirien a un centre de salut perquè no perceben que tenen un problema de salut sinó d’il·legalitat de la substància que consumeixen. A partir d’aquí, podem retirar del mercat les substàncies de més risc però principalment parlem i empoderem les persones perquè tinguin cura de la seva salut. Cal fugir de la pressió de grup i decidir com et relaciones amb les substàncies.
Quines noves aliances de prevenció cal teixir davant de les noves substàncies?
Aliances entre els professionals i els serveis que treballem en primera línia per entendre bé les substàncies, amb molta cura de la població jove.
Això implica moltes administracions i, per tant, aconseguir recursos i que els serveis d’administracions diferents es parlin entre ells per fer un bon abordatge.
Hem d’apartar les tensions que puguin haver i treballar plegats. Perquè els serveis funcionin, cal tenir subvencions i administracions valentes que apostin per tenir serveis en primera línia i sense mirada estigmatitzadora.
És a dir, trobar un terme mig entre no tenir percepció de risc o dirigir-se a un servei mèdic on, en certa manera, entres acceptant que ja tens una dependència?
Exactament, durant molts anys s’ha fet una guerra contra les drogues que passava per eliminar-les del mercat o posar por a la gent perquè no en consumeixi. Tot i això, hi ha una part de la població que decideix consumir-ne. Se’ls ha de donar un altre tipus d’informació: específica, objectiva i no estigmatitzadora. Hem d’aconseguir que s’empoderin i no passin a fer un consum problemàtic més enllà de la fase d’experimentació.
Aquesta entrevista s’ha publicat originalment a El Cugatenc
