Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Text original publicat a Climática
Bilbao no és Còrdova, però a Bilbao les altes temperatures també poden suposar un risc per a la salut. A la capital de Biscaia, les alertes per calor salten a partir dels 30,2 °C, però al litoral asturià ho fan als 23,9 °C i a la ciutat d’Ourense, als 37,5 °C, d’acord amb les zones de meteosalut establertes pel Ministeri de Sanitat des de l’any passat. Les altes temperatures no es viuen igual a tot arreu.
Els riscos per a la salut depenen en gran mesura de com d’aclimatada que estigui la població a la calor, de la demografia (els més grans de 65 anys són més vulnerables), del gènere (les dones es veuen més afectades), del nivell de renda (els llocs més pobres pateixen més), de la qualitat dels habitatges (i del seu aïllament) i de les característiques sociosanitàries (com, per exemple, el personal sanitari disponible).
Per això Bilbao, encara que no sigui Còrdova, té una xarxa de refugis climàtics. La formen 131 espais públics i privats –65 interiors i 66 exteriors– distribuïts per tota la ciutat. Segons es dades de la Regidoria de Mobilitat i Sostenibilitat, el 96% dels habitants de la ciutat viuen a menys de 300 metres d’algun d’aquests refugis climàtics i el 43% estan a menys de 100 metres.
El cas de la capital basca no és únic. Les veïnes Vitòria i Donosti o Saragossa, Pamplona, Múrcia i Valladolid també tenen refugis climàtics. Altres comunitats, com Galícia o Madrid, estan començant a desenvolupar les xarxes. I després hi ha el cas de Barcelona, amb una xarxa de refugis molt consolidada, en funcionament des del 2019, que compta amb més de 400 espais habilitats en els 10 districtes de la ciutat. Tot i així, la majoria de ciutats no tenen res en marxa.
«Un refugi climàtic és, en poques paraules, un espai que pot aportar confort tèrmic a qui ho necessita«, explica Ana Terra Amorim-Maia, investigadora del Basque Centre for Climate Change i experta en adaptació i justícia climàtica. «Són una mesura d’emergència i, per descomptat, no són la única cosa que les ciutats han de fer per adaptar-se a una crisi climàtica que ja és aquí. Cada any farà més calor i les ciutats han de repensar els seus espais per rebre les persones que necessitin refugi, ja sigui perquè a les habitacions no aconsegueixen tenir confort tèrmic per qüestions de pobresa energètica o perquè van pel carrer i els dóna un cop de calor».
L’exposició a temperatures excessives durant un temps prolongat pot provocar problemes de salut com rampes, deshidratació, insolació i cops de calor, així com agreujar malalties respiratòries o cardiovasculars preexistents. A més, els riscos es multipliquen als grups vulnerables com ara les persones grans, els menors de quatre anys, les dones gestants o les persones amb malalties cròniques, però també les persones que viuen soles, les que no tenen llar, les que viuen en zones molt contaminades o les que ho fan en un habitatge sense l’aïllament necessari.
Com cal que sigui un refugi climàtic?
«Intentem que a tots els refugis de Bilbao hi hagi espais per seure i aigua per beure, a més de temperatures més baixes que a l’exterior. A més, en col·laboració amb l’àrea de salut, també hem treballat amb el personal d’aquests espais perquè sàpiga com actuar davant d’un cop de calor», assenyala Nora Abete, regidora de Mobilitat i Sostenibilitat de la ciutat basca. «Però hi ha coses a millorar. Ens agradaria comptar amb més espais i, sobretot, més espais exteriors, perquè això també voldrà dir que la ciutat va guanyant zones verdes».
Altres punts susceptibles de millores podrien ser l’amplitud d’horaris i aconseguir que a tots els refugis hi hagi llocs per descansar. Segons Greenpeace, els criteris bàsics que fan que un refugi climàtic compleixi la seva comesa són la gratuïtat, l’accessibilitat per a totes les persones, la proximitat a la població que els necessita, la comoditat i el confort tèrmic, un horari ampli (sobretot, a les hores en què acostuma a fer més calor) i la identificació i la comunicació adequades.
«El que no pot passar és que algú vagi a un refugi climàtic i que a les tres de la tarda el facin fora, al carrer, perquè l’espai ha de tancar. I veiem que això passa», assenyala Elvira Jiménez, responsable de campanyes i resposta ràpida de Greenpeace Espanya i coordinadora d’un estudi en desenvolupament sobre les xarxes de refugis de totes les capitals de província espanyoles. «Estem veient que hi ha ciutats que diuen que tenen refugis climàtics, però després, quan vas al detall, observes que no compleixen cap requisit. Potser ho faran per unir-se a la moda, però en realitat no estan creant refugis útils«, afegeix.
En algunes ciutats, com ara Madrid, també han sorgit iniciatives autogestionades davant de la falta d’acció de les autoritats locals. «La ciutadania pot fer moltes coses, però, sobretot, ha de demanar als ajuntaments que facin alguna cosa per adaptar-se a la nova realitat climàtica. Les xarxes de refugis han de ser responsabilitat de la ciutat. És cert que tots hem de posar de part nostra per resoldre la crisi climàtica, però els governs són els que tenen la capacitat, els recursos i el lideratge necessaris per dur a terme aquestes mesures», afegeix Ana Terra Amorim-Maia.
Trampes de calor
El canvi climàtic provocat per l’ésser humà multiplica els episodis d’altes temperatures a Espanya (I a la resta del planeta). Des del 1961 fins al 2024, la temperatura mitjana anual d’Espanya ha augmentat 1,69 °C; i 2022, 2023 i 2024 han estat els anys més càlids dels que hi ha registres, segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Només l’any passat, entre el 15 de juliol i el 15 d’agost, hi va haver 22 dies d’onada de calor. El 2023, les altes temperatures van causar més de 8.300 morts prematures a Espanya, segons les dades de l’Institut de Salut Global de Barcelona.
Les nostres ciutats d’asfalt i formigó són avui trampes de calor. La diferència de temperatura entre una zona urbana i les zones rurals que l’envolten pot assolir els 8 °C. A ciutats com Madrid, s’estima que un 4% de les morts per altes temperatures es deu a aquest fenomen, anomenat illa de calor. Davant d’això i davant de la pujada de les temperatures alimentada pel canvi climàtic, calen molt més que refugis: més verd i més naturalesa, paviments més clars i permeables, més rehabilitació energètica dels habitatges, millors sistemes d’alerta i d’atenció mèdica. I més justícia climàtica.
