Entrevista

Carles Alsinet, professor de Psicologia Social: «Quan una situació em fa sentir malament, he de veure quines oportunitats m’obre»

Ara que la Càtedra d’Innovació Social de la UdL celebra els seus deu anys de vida, ja es pot dir que és un referent en la formació en competències emocionals i el desenvolupament de projectes transformadors en l’àmbit social i organitzacional.

Què és us va moure, l’any 2014, a crear aquesta càtedra a la Universitat de Lleida?

Volíem establir sinergies, com a càtedra universitat-empresa que és, amb entitats i administracions, per transferir coneixement amb el propòsit d’establir un diàleg social que aporti millores a la qualitat de vida de les persones. Pensàvem ja des d’un inici en els col·lectius més vulnerables. Per a nosaltres és un repte aplicar la innovació a protegir i sobretot a prevenir aquestes vulnerabilitats socials. I ho fem connectant el coneixement acadèmic amb les necessitats reals de la societat i les organitzacions. Vam establir una aliança entre administracions públiques (Diputació de Lleida i Ajuntament de Lleida) i entitats privades (Obra Social «la Caixa»), liderant-ho tot des de la Universitat de Lleida. 

Quan parlem de benestar?

Quan una persona està preparada i amb ganes per poder afrontar els seus reptes de futur. Ha de tenir una estabilitat en el moment present i sentir-se bé amb ella mateixa, que és el que defineix també la nostra felicitat. El benestar és un element clau en la vida de les persones. Tal com veiem en la psicologia positiva, davant d’una situació que em fa sentir malament, he de buscar quines oportunitats m’obre aquesta mateixa situació. Si em quedo en el ‘no me’n sortiré’, no me’n surto. Apliquem el pensament lateral, pensar en alternatives a aquella foscor que no volem que ens atrapi. Hi ha un exercici, per practicar-ho, per exemple que es fa amb una capsa de llumins. Què podem fer amb ella, a part d’encendre’ls? Doncs em puc fer un joier per guardar coses, puc falcar una taula perquè no balli, o fer-ne un sonall perquè un nadó es distregui. Hi ha situacions dures a la vida, sí. Que es mori un familiar no és positiu, però ens dona ocasió de pensar-hi. Amb aquest pensament no caiem en la desesperança del benestar.

Com es defineix la innovació social?

Noves formes de poder acompanyar les persones, que és el resultat del coneixement fruit de les recerques que portem a terme des de la universitat. Treballem amb les fragilitats, gent gran, persones sense llar, infància en risc, persones amb discapacitat. Per a tots ells, el nostre objectiu i desig és dissenyar un suport, nous fronts d’intervenció perquè puguin viure amb la màxima qualitat de vida possible. Ho fem sempre intervenint de la mà de les entitats del territori que interactuen amb aquestes persones i coneixen bé les problemàtiques i contextos de les persones per a les quals ajudem a buscar solucions.

“Hem de recuperar la comunitat tant d’alerta com d’acompanyament a les persones que estan soles”

El context social, aquesta vulnerabilitat és també responsable de la salut de les persones.

Tal com es contempla des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut és benestar físic, psicològic i també social. Aquest últim aspecte moltes vegades el descuidem, la xarxa social. Hauríem de recuperar la comunitat, tant d’alerta per a detectar situacions de soledat o problemes de gent que viu sola com d’acompanyament a aquestes persones que estan soles. 

Ho podem recuperar tal com vivim, cadascú a la seva?

En aquest sentit, el comerç de proximitat juga un paper important. Si una persona gran fa compres desmesurades i la persona que l’atén a la botiga sap que són dos només a casa, podria trucar a serveis socials per advertir-ho. O si fa tres setmanes que la sra. Pepita no va a comprar, també, caldria avisar. O tenim en compte el comunitari o ens estem perdent. Un altre exemple poden ser els menjadors socials, no aquells on donen menjar a gent pobra, sinó en una llar de jubilats, oferir dinars a preus raonables obrint-los a persones que, si no, menjarien soles a casa seva, o no menjarien el que els convé pel fet d’estar soles, seria una manera de mantenir un vincle i fer comunitat amb aquest servei de càtering. 

Tornar a fer vida de barri, amb comerços de proximitat, molts dels quals tanquen.

Els establiments són claus perquè marquen la vida de les persones, les seves rutines, són punts de referència. En algunes zones rurals, els ajuntaments estan apostant per obrir o reobrir comerços, busquen gent perquè portin una botiga, perquè volen recuperar l’espai del petit colmado que ven quatre coses. Hem perdut l’esperit comunitari, l’espai públic, espais de relació no organitzada. Aquest és un element que ens preocupa molt, i que pot donar-se a qualsevol edat i a tot arreu, també a Barcelona, no perquè hi hagi molta gent, no es viu aquesta pèrdua de comunitat.

Quanta gent treballa en la vostra càtedra?

Quatre persones en plantilla i una desena de col·laboradors. Tots som psicòlegs, els sèniors dirigim els projectes.

Quina és la vostra forma de treballar cada projecte o intervenció?

Primer de tot fem un diagnòstic, després una avaluació de les necessitats i per últim fem una proposta de formes d’actuació.

La càtedra ha impulsat una recerca sobre el ‘burnout’ dels professionals sanitaris. En quin punt està?

Encara no disposem dels resultats. Hem treballat amb una mostra de més de tres mil metges. El tret diferencial d’aquesta investigació és que no estudiem els que tenen «burnout», sinó els que no en tenen. Volem detectar, des d’un punt de vista qualitatiu, quins són els elements que faciliten que no caiguin en aquest esgotament. I ho fem així per situar-nos en un paradigma de psicologia positiva. 

Quins altres projectes esteu duent a terme?

Ara treballem en un estudi d’innovació social i tecnològica. Mirem com implementem un robot fet pel Grup Saltó, que ens permet detectar, a persones grans que viuen soles, el seu deteriorament cognitiu i la seva situació de soledat no desitjada. També estem fent dos projectes on estem avaluant l’impacte social, com treballar la soledat no desitjada al Pirineu i Aran, amb persones grans (amb la fundació Isocial) i amb persones amb discapacitat (amb la Federació Allem), per millorar el seu benestar. Aquí hi ha una part de treball personal i una part de treball comunitari. I al febrer començarem a implementar un projecte de benestar psicològic amb estudiants universitaris de Lleida, perquè pensem que si no tens un benestar psicològic, difícilment pots treballar relacions i vincles. 

A banda de l’aplicació del coneixement, també el compartiu i en feu difusió.

Sí, fem formació per altres professionals, com la comunitat docent, impartint tallers per a mestres, amb el Departament d’Educació de la Generalitat. Treballem les fortaleses i expectatives amb la premissa que si els professors no estan bé, difícilment aconseguiran que els alumnes se sentin bé. També organitzem esdeveniments i jornades que promouen el diàleg i l’aprenentatge compartit al voltant del benestar i la felicitat.