Tribuna

Propostes per una millor gestió de les incapacitats temporals

L’anunci d’incloure nous indicadors i incentius econòmics sobre la durada de les baixes per patologia osteomuscular i de salut mental en l’acord de Contraprestació per Resultats del CatSalut amb els equips d’atenció primària ha provocat una gran indignació que s’ha fet palesa en milers d’adhesions al manifest La salut per davant. Les sanitàries protegim el dret a la salut. Fa temps que la gestió de les baixes ocasiona problemes tant per als treballadors/res com per a les sanitàries.

L’actuació de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) s’ha convertit en un element que provoca més problemes que solucions i interfereix la feina dels metges/ses de família que són els responsables clínics de les incapacitats laborals. És un tema que ens preocupa perquè atempta contra les nostres competències i contra el dret a la salut dels treballadors/res i del qual ens hem ocupat des que el 2014 es van traspassar competències en la gestió de les baixes a les MATEPSS (Mutuas de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social), actualment anomenades Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social (MCSS). Aleshores ja ho vam denunciar a: El projecte de real decret sobre incapacitat temporal, un atac més a l’atenció primària i al sistema públic de salut.

És possible i necessari millorar la gestió de les Incapacitats Temporals (IT), per això posem sobre la taula una sèrie de mesures per avançar cap a una gestió més justa i funcional partint d’una relació col·laborativa entre els diferents serveis públics, els metges/ses de família i els metges/ses inspectors de la Seguretat Social (INSS), perquè tothom ens devem a la protecció a la salut pública i a la bona gestió dels recursos.

Diverses propostes

Sobre les competències de MCSS, ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) i Atenció Primària:

• Retirar les competències de les MCSS establertes al 2014 en matèria de contingències comunes i sobre les baixes prescrites pels metges/ses de família.
• Transferir els recursos humans i materials corresponents a l’atenció primària i a l’ICAM, que a Catalunya assumeix la inspecció, el control i el seguiment dels processos d’incapacitat laboral.
• Recuperar la supervisió exclusiva de l’ICAM a petició directa de les metges/ses de família o a criteri dels metges/ses inspectors en uns supòsits clars, transparents i homogenis, sense distinció segons gènere o nivell de qualificació de la persona treballadora.
• Mentre les MCSS mantinguin les seves competències, revisar els criteris que utilitzen per formular propostes d’alta en cas de malaltia comuna. Per exemple, que una persona amb un procés de malestar emocional hagi de ser atesa i tractada en una consulta especialitzada.
• Donar prioritat, per part de l’ICAM, al criteri del metge/ssa de família davant una proposta d’alta d’una MCSS quan hi hagi criteris contraris.
• Valorar de manera presencial la persona en situació de baixa per part de la inspecció mèdica en cas de discrepància entre el criteri de la mútua i el del personal del servei públic responsable de l’atenció o del criteri del pacient.

Sobre la col·laboració de l’ICAM amb l’Atenció Primària i els circuits de comunicació:

• Eliminar l’accés de l’ICAM a fer canvis sobre el programa d’història clínica informatitzada e-CAP amb la finalitat de satisfer la seva recollida de dades i els seus criteris de codificació per l’acompliment dels seus objectius incentivats. Aquests canvis són disruptius en el nostre dia a dia i s’anteposen sovint a l’atenció als pacients, quelcom que és del tot intolerable.
• Eliminar l’accés directe de l’ICAM a la història clínica de les persones, que a més de ser il·legítim, no ha evitat la sol·licitud constant d’informes clínics.
• Deixar constància escrita de la motivació d’alta per part de l’ICAM en cas de discrepància amb el criteri del metge/ssa de família.
• Eliminar les comunicacions d’alta al pacient via SMS.
• Permetre que el metge/ssa de família pugui signar una alta per millora del procés en baixes de llarga durada (12 o 36 mesos). Hi ha gent esperant per tornar a treballar durant setmanes. Hi ha gent que ha perdut oportunitats de feina (acomiadats mentre estaven de baixa) per aquest motiu. Establir un període de 10 dies en cas que l’alta la faci de l’ICAM.
• Col·laboració entre ICAM i metges/ses de família per detectar i resoldre casos de frau en les IT o de processos inadequats d’incapacitat.
• Complementar la formació que fa l’ICAM sobre baixes laborals als metges/ses de família durant la residència (i posteriorment) amb aspectes referents al treball com a determinant social de la salut, sindicalisme i dret laboral.

En relació a problemes de salut laboral:

• Fiscalització de l’ICAM sobre els accidents laborals i les malalties professionals que són atribució de les MCSS. Aquestes, amb els seus conflictes d’interès, són una eina més del mercat laboral que tracta els treballadors/res com a peces substituïbles i prescindibles de l’engranatge econòmic. Molt sovint les metgesses de família ens veiem obligades a prescriure una baixa per malaltia comuna malgrat ser un accident laboral o malaltia professional, a causa de la por dels treballador/res, les argúcies de les MCSS o perquè l’ICAM dóna la raó a les MCSS quan aquestes argumenten que “ja tenia” el problema que motiva la baixa, oblidant que l’empitjorament d’allò que el treballador/a “ja tenia” també està reconegut per llei com a malaltia o accident laboral.
• Fer prevaldre el criteri inicial del metge/ssa d’atenció primària sobre la causa laboral del problema de salut, no al contrari com passa ara. En cas de desacord és la mútua qui ha de demostrar una causa aliena al treball.
• Que el procés de sol·licitud de contingència es realitzi des del CAP, com es feia fins que fa uns anys va passar a ser competència de l’INSS. Així, per tramitar una contingència, el pacient ha de sol·licitar visita a l’INSS. Aquest circuit pot resultar dissuasiu per al pacient, doncs augmenten el número d’obstacles per a poder sol·licitar la contingència.
• Potenciar les Unitats de Salut laboral de la xarxa pública que vetllin per la salut dels treballadors/res davant els riscos laborals i garanteixin el reconeixement de les malalties professionals i accidents de treball.
• Establir circuits de coordinació més efectius entre l’atenció primària i els serveis de salut laboral del seu territori amb més capacitat per detectar problemàtiques de salut relacionades amb l’activitat laboral i per emetre dictàmens i recomanacions vinculants per les empreses.
• Augmentar el nombre d’inspectors de treball, la disposició dels quals ha disminuït en els últims 10 anys (d’una taxa de 0’12/1000 el 2014 a 0’09/1000 el 2024), quan la recomanació de la OIT és disposar d’un inspector/a per cada 10.000 treballadors/res. Els estudis apunten que disposar d’inspeccions redueix un 10% les lesions i un 25% els costos derivats
• Disposar de serveis de prevenció de riscos laborals a les empreses efectius i específics per cada lloc de treball. Actualment aquest servei està externalitzat i es destinen uns 60M€ en revisions de salut genèriques que els estudis demostren que no aporten benefici.
• Formació dels professionals sanitaris en salut laboral que capaciti per reconèixer els problemes de salut derivats del treball i per poder assessorar les persones que els pateixen sobre els serveis de protecció de què disposen.

Propostes en àmbit general:

• Posar en marxa l’autodeclaració per part dels treballadors/res de les absències laborals per malaltia en processos inferiors a una setmana. Aquest model ja existeix en altres països, permetrà la desmedicalització de problemes de salut que no requereixen atenció mèdica, i es pot complementar amb mecanismes per incentivar l’assistència. Sabem que existeix una sospita constant de ganduleria de les treballadores, però la burocratització i medicalització d’aquesta sospita és un cost que simplement no es pot assumir.
• Disposar de sistemes d’informació i investigació dotats de recursos humans i materials per avaluar i monitoritzar la precarietat laboral i el seu impacte en salut, incloent variables relatives als eixos de desigualtat en salut com el sexe, l’edat o la migració.
• Les administracions han d’informar els treballadors/res dels seus drets en salut laboral i la responsabilitat de les mútues en cas de malaltia o accident relacionats amb el treball.
• Reorientació de l’ICAM com a servei de protecció de la salut de treballador/res i de supervisió del bon exercici del dret laboral a la incapacitat temporal, i no com a eina institucional al servei d’un mercat laboral que només mesura les persones pel seu valor productiu.
• Revisar a fons el paper de les MCSS i estudiar que les seves funcions siguin transferides al Sistema Nacional de Salut.

Per elaborar aquestes propostes ens hem basat en entrades anteriors del blog del FoCAP, en un l’article de Laia Riera i Nani Vall-llossera a AMF i en les compareixences davant la Comissió de Treball i Empresa del Parlament de Catalunya de Jasmine McGhie, Jordina Semper i Nani Vall-llosera. Es poden consultar a:

• Otra gestión de la incapacidad temporal es posible
• Per a qui treballem: per als pacients o per a les mútues?
• Baixes laborals: així mai més. N’estem fartes!
• Excés de baixes laborals? Reflexions al voltant de la campanya del Departament de Salut per al bon ús de les IT
• Comunicat del FoCAP i La Capçalera davant la retirada de la proposta del Departament de Salut d’incentivar els metges de família del Sistema Nacional de Salut per donar altes laborals
• Les incapacitats laborals, una mirada en defensa de la salut dels treballadors i treballadores (1)
• Les incapacitats laborals, una mirada en defensa de la salut dels treballadors i treballadores (2)
• Les incapacitats laborals, una mirada en defensa de la salut dels treballadors i treballadores (3)

Article publicat originalment al web del FoCAP