Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Vivim en temps en què la tecnologia brilla per sobre de l’humanisme i el coneixement parcial sobre el general en gairebé tots els camps socials i científics, també en el camp de la medicina. Els metges estrella, els brillants, acostumen a ser els superespecialistes, que apareixen als mitjans, i a qui sovint es demana opinió sobre qüestions amb dubtosa repercussió sanitària i social. En consonància, una gran part dels recursos financers es destina a noves tècniques, a serveis especialitzats i al que anomenen innovació, concepte en què entra tot allò que es considera nou, tingui o no tingui beneficis demostrats.
Els sistemes sanitaris afronten el seu futur assumint els costos creixents dels nous fàrmacs que no sempre tenen un balanç net positiu en termes de salut poblacional i oblidant que assumir aquests costos comporta abandonar altres intervencions que han demostrat la seva efectivitat i la seva contribució a la sostenibilitat del sistema. Els sistemes públics de salut estan en risc si volen seguir ampliant la cartera de serveis al ritme que marquen les grans indústries tecnològiques i farmacèutiques.
En aquesta realitat, la humil medicina general no ocupa portades ni és notícia, a pesar de que garanteix que cada dia milions i milions de persones siguin visitades, tractades, previngudes d’emmalaltir o acompanyades en la cronicitat de les seves dolences i en el final de les seves vides.
Davant l’oblit, sinó ocultació, de la importància de la medicina general, el Dr. Florian Stigler, metge i investigador, recupera en el seu blog les 8 raons per les quals els metges de família són les estrelles reals de la medicina si ens atenem a l’impacte en les persones i els sistemes, així com sobre l’equitat. Aquestes 8 raons sintetitzen un cos de coneixement sòlid i vàlid per a tot tipus de països i sistemes, sostingut en múltiples investigacions dutes a terme les últimes dècades:
1. Els metges de capçalera són la columna vertebral dels sistemes sanitaris efectius
Els països amb un enfocament més fort en l’atenció primària i la medicina de família enlloc d’hospitals i especialistes, gaudeixen d’una millor salut, presenten desigualtats en salut més baixes i prevenen hospitalitzacions. Un exemple d’aquesta afirmació és la inferior mortalitat prematura que presenten els països amb una atenció primària forta, diferència que s’observa de manera persistent des dels anys 70.
2. A més metges generals, major esperança de vida
Les persones que viuen en zones dotades amb més metges de capçalera viuen més temps. Uns estudis dels EUA van mostrar que l’addició d’un metge de capçalera per cada 10.000 habitants es va associar amb menys morts i menys hospitalitzacions. De mitjana, l’esperança de vida va augmentar en 52 dies. En general, aquest augment en el nombre de metges de capçalera podria haver evitat 127.617 morts a l’any als EUA.
3. Tenir un mateix metge de capçalera a llarg termini pot salvar la vida
Les revisions sistemàtiques sobre l’impacte de la longitudinalitat van trobar reduccions de mortalitat significatives en la majoria dels estudis. En altres paraules, tenir un metge de capçalera i posar-s’hi en contacte en primer lloc (en comptes d’un especialista), pot salvar vides. A més, com més temps duri la relació amb un metge de capçalera, major és l’impacte en la reducció de mortalitat. També s’ha observat que es fan menys visites als serveis d’urgències i menys ingressos hospitalaris.
4. Els metges de capçalera proporcionen la major part de l’assistència sanitària
La majoria dels contactes dels pacients tenen lloc amb els metges de capçalera. De mitjana, el doble de pacients tenen contacte amb aquests que amb tots els especialistes junts. Mentre que els mitjans de comunicació i els polítics parlen principalment de cures intensives heroiques o noves tecnologies impressionants, el treball real succeeix, però, en les consultes de medicina de família.
5. Els metges de capçalera milloren la gestió de les malalties cròniques
Les malalties cròniques es gestionen en gran mesura a l’atenció primària i, per tant, són el treball diari dels metges de capçalera. Demostra aquesta afirmació el fet que el 78% de les cites dels metges de capçalera al Regne Unit són degudes a pacients amb multimorbiditat. La gran majoria dels pacients amb hipertensió o diabetis són atesos únicament per metges de família. En un estudi nord-americà es va observar que en casos de multimorbiditat, els pacients atesos a l’atenció primària, en comparació amb els que ho fan a l’atenció especialitzada, van mostrar un 2% menys de mortalitat, un 6% menys d’hospitalitzacions i un 9% menys de costos sanitaris.
6. Els metges de capçalera prioritzen la prevenció
Una de les raons per les quals els metges de capçalera poden millorar la salut i estalviar costos és el seu enfocament més fort en la prevenció. Un estudi recent de gairebé tres milions de pacients nord-americans va mostrar que les persones que van visitar l’atenció primària tenien moltes més probabilitats de rebre serveis preventius: un 127% més de vacunes, un 122% més de colonoscòpies, un 75% més de mamografies, més mesures de tensió arterial, glucèmia o colesterol.
7. Els metges de capçalera estalvien diners
Els metges de capçalera poden estalviar diners mitjançant la prevenció i la gestió de malalties cròniques. Eviten procediments diagnòstics i terapèutics potencialment nocius i redueixen les visites especialitzades i les hospitalitzacions innecessàries. Tenir un metge de capçalera com a proveïdor habitual redueix els costos sanitaris en un 22%, segons alguns estudis, i en un 33%, segons altres estudis. A més, els sistemes de salut amb un major enfocament en l’atenció primària podrien estar associats amb un creixement més lent dels costos.
8. Els metges de capçalera contraresten les desigualtats en salut
Les possibilitats de viure una vida saludable i l’esperança de vida no es distribueixen de manera igual o justa, estan molt influenciades per l’educació, els ingressos i l’ocupació. Una atenció primària forta redueix les desigualtats en salut perquè millora l’accés als serveis de les poblacions desafavorides, ofereix serveis més integrals i els metges de capçalera coneixen els seus pacients més temps i millor. Tot això és especialment important per a les persones amb més factors de risc, més malalties cròniques, que prenen més medicaments i que tenen una menor educació en salut.
Com es diu sovint, no hi ha cap fàrmac ni cap altra especialitat mèdica que iguali aquestes aportacions. Per això, invertir en atenció primària hauria de ser una prioritat en el present i amb mires al futur. L’evidència que recull el Dr. Stigler assenyala l’estrella que més brilla i que ha de guiar els sistemes sanitaris que no s’haurien de deixar enlluernar per artefactes lluminosos poc efectius.
