Reportatge

BCNatal fa viure 21 dies un fetus d’ovella prematur en una placenta artificial 

Néixer abans d’hora pot comportar problemes neurològics, respiratoris, cardiovasculars i digestius. Si el part es produeix abans dels sis mesos d’embaràs, els pulmons, els intestins i el cervell del fetus estan poc desenvolupats i no estan preparats per a funcionar correctament. Un nounat prematur extrem, que fa menys de 1.000 grams de pes, necessita suport respiratori i alimentació per via intravenosa per mantenir-se amb vida, i això pot provocar complicacions i traduir-se en un impacte en la seva vida futura. La supervivència en prematurs extrems, fins i tot en unitats d’excel·lència, tal com expliquen els especialistes, se situa entre el 25 i el 75 %, i una proporció rellevant dels supervivents presentarà seqüeles importants per sempre.

Aconseguir que les condicions que permeten al fetus desenvolupar-se amb normalitat dins de l’úter matern les pugui tenir també fora d’ell és el repte que fa una mica més de cinc anys es va proposar un equip d’investigadors de BCNatal. És el centre de referència nacional i internacional en medicina maternofetal de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i l’Hospital Clínic, que ha aconseguit no només crear un prototip d’incubadora líquida o placenta artificial que emula el vincle del fetus amb la mare per aconseguir els nutrients i oxigen que li calen. La gran proesa ha estat resoldre totes les exigències per a la supervivència d’un fetus prematur durant vint-i-un dies fora de l’úter matern. Això ha estat possible amb un fetus d’ovella prematur i gràcies a l’adaptació a les seves necessitats vitals de la placenta artificial. També s’han assolit més de tretze mesos de vida d’aquest model oví ja fora del dispositiu i, el que és més important encara, amb bons resultats de neurodesenvolupament.

Aquestes conclusions obren la porta a reeixir el mateix amb un fetus humà, la qual cosa podria començar a fer-se en un parell o tres d’anys, segons van explicar els responsables del projecte fetaLife, que han fet possible aquesta conquesta carregada d’esperança per a prematurs humans.

Catorze milions de prematurs

“L’índex de prematuritat al món fa temps que no s’aconsegueix reduir, més aviat té tendència a incrementar-se”, declara el Dr. Eduard Gratacós, especialista en medicina materno-fetal, diagnòstic, teràpia i cirurgia fetal, director de BCNatal i líder del projecte fetaLife. Gratacós, que és també catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, apunta que cada any al món neixen catorze milions de prematurs i que, en societats desenvolupades, hi ha entre un 7 i un 12% dels infants que neixen de manera prematura.

A Europa, on aquest prototip experimental de placenta artificial fet a Barcelona és totalment pioner, són 25.000 els naixements de prematuritat extrema que es produeixen anualment. I, dels 28.000 naixements de bebès prematurs a Espanya, 800 són prematurs extrems (amb només sis o menys mesos de gestació), és a dir, que tenen un risc molt alt de patir seqüeles o de no sobreviure. 

Per això, haver aconseguit emular la connexió vital del fetus amb tot allò que aquest necessita per a continuar el seu bon desenvolupament fora de l’úter matern suposa la consolidació dels pilars per a poder evitar en un futur totes aquestes morts i seqüeles.

El prototip per salvar la vida de nounats prematurs ha estat possible gràcies a l’impuls de la Fundació La Caixa amb una aportació de 7,65 milions d’euros, i a la tasca de fins a trenta-cinc investigadors, liderats pel Dr. Eduard Gratacós, i de diferents disciplines —metges de diverses especialitats, biòlegs, enginyers, personal d’infermeria— i hi col·laboren altres trenta-cinc professionals més, per bé que en algunes fases s’hi han arribat a implicar fins a 150 persones. Elisenda Eixarch ha estat la coordinadora mèdica i científica del projecte, com a especialista sènior del Servei de Medicina Materno-Fetal de l’Hospital Clínic Barcelona i ​​professora associada de la Universitat de Barcelona.

El prototipus desenvolupat per BCNatal, del qual ja s’han fet diverses versions, inclou un entorn líquid i permet al prematur continuar desenvolupant-se connectat a un sistema de circulació extracorpòria a través del seu cordó umbilical.

Les millores tecnològiques i el gran avenç en els protocols de suport mèdic —que inclouen l’administració de nutrició, hormones i altres medicaments, i que preveuen els possibles escenaris clínics i les actuacions mèdiques necessàries per revertir-los— han permès millorar la supervivència en el sistema i aconseguir una transició neonatal amb èxit. 

La transició neonatal és un procés similar al «naixement» del fetus, en què passa de la incubadora líquida a la vida extrauterina i comença a utilitzar els seus pulmons com qualsevol nadó. El projecte ha fet assajos que han permès obtenir nounats viables després de mantenir-los a la incubadora líquida, en el moment en què els òrgans hagin madurat. En un cas concret, el de l’ovella Gaia, que ara té més d’un any de vida, se n’ha estudiat el neurodesenvolupament a llarg termini i s’han obtingut resultats normals.

Han estat més cinc anys “d’assaig i error, intentant reproduir aquestes condicions idònies, amb millores tecnològiques i mèdiques per fer més viable consolidar la progressió de la supervivència”, comenta el Dr. Eduard Gratacós. L’autor del llibre ‘9 mesos des de dins’ (ed. Columna), on explica detalladament el desenvolupament del fetus des del moment de la concepció fins al part, detalla també que durant aquests anys de millora del prototip de placenta artificial, “en cada experiment que anàvem fent, identificàvem noves necessitats per saber com manegar millor el pacient i mantenir-lo més estable, aconseguint mantenir els nivells ideals de potassi, sodi… Sobre un disseny previ amb el qual imagines el que faràs, provant una nova solució a cada petit repte, hem anat assolint el refinament progressiu”. 

Tal com es va explicar en la presentació dels resultats d’aquest projecte experimental, “la placenta artificial disminuirà significativament les complicacions derivades de la prematuritat extrema (i altres condicions fetals), augmentant la supervivència i reduint la morbiditat associada a la prematuritat extrema. A més, en una fase més avançada, faria possible intervencions sobre el fetus en malformacions o malalties greus. Actualment, s’estima que fins a 25.000 fetus pateixen problemes greus anualment a Europa, que es podrien operar si no existissin les dificultats actuals per accedir-hi”.

Control remot constant

Continua essent clau el sistema de monitoratge propi, que permet una vigilància permanent de manera remota per part de l’equip mèdic per poder tenir un control intensiu de l’estat i el desenvolupament del fetus. Un altre dels grans avenços aconseguits fins ara ha estat la millora del sistema extracorpori de circulació, compost per una membrana oxigenadora i un sistema de peces (tubuladures i cànules) que han estat específicament dissenyades per facilitar la circulació sanguínia i la seva oxigenació simulant el que es produeix de manera natural en la vida intrauterina a través de la placenta materna i del cordó umbilical.

Mitjançant l’ús d’un model oví, l’equip ha dissenyat i ha descrit fins ara les tècniques quirúrgiques i els protocols necessaris per dur a terme una transició des de l’úter a un prototipus d’incubadora líquida sense incidents, aconseguint aquesta supervivència en el sistema de 21 dies.

Des del seu inici, l’any 2021, el projecte disposa d’un comitè propi d’aspectes ètics, socials i de seguretat, en el qual hi ha representades les famílies de nounats. La part dels aspectes ètics que implica la transferència del sistema per al seu ús en humans està liderada per l’Institut Borja de Bioètica, amb el qual l’equip investigador del projecte treballa conjuntament.

El projecte també ha estat analitzat i avaluat favorablement dues vegades per un panel d’experts de reconegut prestigi internacional en medicina fetal i neonatal procedents de cinc països.

Després dels resultats obtinguts, el 2025 es va crear fetaLife Technologies, una empresa derivada de l’Hospital Clínic, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona que vol apropar la tecnologia a la pràctica clínica. L’any vinent, l’equip del projecte centrarà els seus esforços a introduir una millora tecnològica, en col·laboració amb la indústria, per adaptar el sistema a l’ús en humans, i també a iniciar els preparatius ètics i legals perquè es pugui aprovar un primer estudi en humans, previst per a 2028-2029, amb la inversió necessària. Per a aquesta nova etapa es preveu l’entrada d’altres finançadors. Pel que fa a la Fundació La Caixa, ja ha anunciat que continuarà donant suport al projecte, que ha comptat també amb donacions d’altres entitats.

Aquest és un exemple de l’efecte multiplicador de la col·laboració entre les institucions públiques i la filantropia en investigació i innovació biomèdica.

A més del projecte fetaLife de BCNatal, en aquest moment només hi ha quatre grups més al món —un a Filadèlfia i un altre a Michigan (Estats Units), un consorci entre Austràlia i el Japó, i un altre grup a Toronto (Canadà)— que han desenvolupat models experimentals similars i han aconseguit avenços significatius en els últims anys.

BCNatal és un centre conjunt en el marc de l’Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu – Hospital Clínic. Amb gairebé 7.000 parts, entre 100 i 120 cirurgies fetals l’any i 600 professionals sanitaris dels quals prop d’un centenar es dediquen a R+D+I, BCNatal és una de les àrees clíniques maternofetals i neonatals més grans d’Europa. També és un centre pioner en clínica i investigació en cirurgia fetal, amb especialistes que han desenvolupat i dut a terme per primera vegada al món algunes de les tècniques actuals en aquest àmbit. El centre, que acull metges dels cinc continents per oferir-los formació especialitzada, se situa entre els de més producció científica internacional en el seu camp.

Des de BCNatal s’han liderat grans projectes de recerca en medicina i cirurgia fetal, i té una àmplia experiència en la col·laboració interdisciplinària amb centres d’excel·lència en biotecnologia, la qual cosa li proporciona l’experiència i la massa crítica necessàries per desenvolupar un projecte tan ambiciós com el presentat.