Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Els alcaldes i alcaldesses són els nous ministres de salut”. Aquesta frase, pronunciada fa temps per María P. Neira, directora del Departament de Salut i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut i candidata a presidir l’OMS, va servir ahir al president del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), Josep Mayoral, per situar el món local com un factor clau de les polítiques públiques i de la salut comunitària. Mayoral va destacar que els ajuntaments han de ser els protagonistes de les noves àrees integrades de salut i que cal enfortir la presència del món local en l’àmbit de la salut.
En la jornada de conferències que van tenir lloc ahir al CosmoCaixa de Barcelona es va posar sobre la taula el paper del món local en la millora de la salut i el benestar de la població. En aquest sentit, Silvia Subirana directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, va qualificar els municipis com “la peça imprescindible del sistema de protecció social, atès que són proximitat, coneixement del territori, escolta i confiança”. Subirana va posar en relleu la tasca dels professionals de les àrees bàsiques de serveis socials, a qui va definir com les persones que coneixen el problema d’arrel perquè saben tot allò que no apareix en un expedient administratiu: si una persona està sola, si una família ja no pot més, si una persona gran comença a perdre autonomia o si una cuidadora o cuidador necessita ajuda, entre d’altres coses. Són professionals que “saben quan un problema social pot convertir-se en un problema de salut, i això té un valor extraordinari, perquè detectar, prevenir i acompanyar també és salut i atenció”, va afegir. Subirana va apostar per una integració social i sanitària per cuidar millor.
Les reclamacions del món rural
Per la seva banda, els agents municipals que van participar en la taula dedicada a les accions locals van reclamar a les administracions més recursos per a les necessitats diverses de cada territori i més equitat sanitària. Mercè Pedret, diputada delegada de Benestar Comunitari de la Diputació de Tarragona i alcaldessa de Benifallet, va apuntar que el principal problema que tenen és “la proximitat als centres sanitaris” i senyala que “les polítiques es fan des de les grans ciutats i no es tenen en compte les necessitats de poblacions petites com la nostra; això produeix greuges comparatius en temes d’accessibilitat i d’atenció a la gent gran”. Al municipi que lidera, de poc més de mil habitants, hi ha atenció sanitària quatre matins a la setmana i mai en el mateix horari. Això –explica– fa difícil la conciliació familiar a l’hora d’acompanyar la gent gran al metge i condiciona les urgències, que moltes vegades s’han d’atendre en centres que es troben a 60 o 70 quilòmetres.
En aquesta mateixa línia es va posicionar Meritxell Budó, presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcaldessa de La Garriga, qui va reivindicar la presència dels ajuntaments i els consells comarcals en la governança de les àrees integrades de salut: “han de participar en la diagnosi, en la definició de les prioritats i en l’evaluació dels resultats”, va dir. El coneixement dels determinants socials de la salut de les persones que es té des del món local –va afegir– “ha de formar part de la planificació de la salut del nostre país”. Pel que fa a l’equitat en les diferents realitats territorials de Catalunya, Budó es va mostrar partidària que s’ha de garantir que “viure en un municipi petit no signifiqui tenir menys oportunitats d’accés a la salut”. Davi Bote, alcalde de Mataró i president de la Federació Catalana de Municipis (FCM) també va reforçar la idea que “hem d’intentar que no hi hagi municipis de primera i de segona” i va reclamar més recursos i lleis més flexibles, que tinguin en compte la diversitat i la pluralitat que hi ha a Catalunya.
Per la seva banda, Maria Puig, alcaldessa de Palamós i vicepresidenta 3a de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut, també es va afegir al clam unànim del món local per incloure les diferents realitats del territori en el nou marc de salut: “No tots els municipis tenim els mateixos recursos ni les mateixes capacitats tècniques, però hem d’intentar que el lloc on es viu no determini les oportunitats que tenim en salut”. I va concloure que en el nou mapa sanitari que vol construir un sistema més integrat “cal incorporar el mon local de manera clara i valenta”.
Un model preventiu de salut
El debat sobre el vincle entre salut i el món local es va centrar posteriorment en els nous reptes i oportunitats que plantegen les àrees integrades de salut. En aquest sentit, Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut del Departament de Salut, va plantejar un escenari futur amb una població més envellida i amb més malalties cròniques i més dependència; i una societat amb grans desigualtats i nous reptes emergents, com ara el canvi climàtic, la salut mental i la transformació digital. Plaza va concretar que hi ha estudis que preveuen que l’any 2050 l’atenció domiciliària de l’atenció primària de salut s’incrementarà un 80%. Davant d’aquesta situació, Plaza va considerar que “cal avançar cap a un sistema més preventiu, més equitatiu, més integrat i més sostenible” capaç de donar resposta arreu del territori. Per a dur a terme aquest nou model “cal donar més capacitat al territori perquè pugui adaptar les respostes a les seves realitats. Aplicar ràtios homogènies té riscos en l’equitat territorial”, va apuntar.
Josep M. Vázquez, infermer i tècnic de salut comunitària a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, va coincidir amb Plaza a l’hora de posar al centre la prevenció primària i la promoció de la salut: “Ja no parlem de model sanitari sinó de model de salut; la transformació és passar de tenir la malaltia com a principal punt de partida a tenir la salut com a propòsit”.
El 3r Congrés de Salut i Món Local que organitza el Consorci de Salut i Social de Catalunya continua aquest matí analitzant els grans reptes que afronta el nou sistema de salut; en aquesta ocasió la longevitat i la relació entre habitatge i salut seran els gran temes que es debatran amb la mirada d’experts com Anna Vena, directora territorial de Cronicitat i Hospitalització a domicili de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova – GSS (Lleida i Alt Pirineu) o Carme Borrell, membre del Grup d’Habitatge i Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i presidenta de Dinamo Fundació, entre molts d’altres participants. També es posarà el focus en el present i el futur dels sistemes de cures, amb les aportacions d’Adelina Comas-Herrera, directora de l’Observatori Global de Cures de Llarga Durada a la London School of Economics and Political Science, i Montserrat Roca, infermera jubilada i membre del Patronat de la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers.
Clouran aquesta nova jornada sobre salut i món local la consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, i el president del Consorci de Salut i Social Josep Mayoral.
