Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Discretament, sense fer soroll, el Dr. Josep Vidal Alaball contribueix a fer gran l’Atenció Primària. És metge de família del CAP de Navàs, un petit poble de la Catalunya central, i fa unes setmanes va ser nomenat catedràtic de Medicina Familiar i Comunitària de Catalunya a la Universitat de Vic (UVIC-UCC), on també exerceix com a docent. Es tracta del segon catedràtic que hi ha d’aquesta especialitat a tot Catalunya, i és una fita especialment rellevant per a la Medicina Familiar i Comunitària, ja que aquest nomenament posa en valor l’atenció primària i li dona reconeixement universitari. Vidal també lidera la Unitat de Recerca i Innovació en Atenció Primària de la Catalunya Central (ICS-IDIAP Jordi Gol) i el grup Intelligence for Primary Care (I4PC). És del parer que la tecnologia serà un dels grans suports de la medicina de família, sobretot en àmbits rurals.
Com veu l’atenció primària actual?
Crec que en els darrers vint anys ha canviat molt. Cada vegada hi ha gent més gran amb més malalties, i tenim molta gent nouvinguda amb necessitats diferents. Les patologies són diferents, com també allò que la gent espera de nosaltres. Tot canvia molt ràpid, a mi m’agrada fixar-me en aquestes coses.
Diu que ha canviat allò que la gent espera dels professionals de l’atenció primària. En quin aspecte?
Actualment, als CAPs veiem molts problemes que no són pròpiament mèdics o sanitaris sinó que són més aviat problemes socials que repercuteixen en la salut de les persones. I no disposem de massa eines per tractar els problemes socials des de l’àmbit sanitari. Un exemple: diagnòstiques ansietat a una persona, però saps que l’ansietat se la produeix no trobar un pis per viure o que aviat se li acaba el lloguer i sap que no li renoven… L’ansietat és una malaltia, però segurament, si troba un lloguer, a aquesta persona deixarà de tenir ansietat. Actualment molta gent ve a la consulta amb els símptomes d’una malaltia entre cometes, perquè en realitat el problema és social.
Quins serien ara els reptes principals de l’atenció primària?
Adaptar-nos a les noves necessitats de les persones. Avui, quan demanem hora, esperem una resposta immediata, i potser des de la pandèmia ha costat més trobar cita a l’atenció primària. La gent vol que siguem accessibles, que és un dels pilars de l’atenció primària, i hem de veure com ho solucionem. Potser la gent més jove podria contactar amb nosaltres amb eines tecnològiques i que fossin els més grans els qui tinguessin visites presencials.
Creu que l’atenció primària pot arribar a col·lapsar?
Tenim una població cada vegada més envellida i que difícilment té només un problema; s’acumulen diabetis, hipertensió… i si hi afegim els determinants socials, la situació encara es complica més. També patim èpoques d’estrès, com quan hi ha grips… però la nostra atenció primària va ser capaç de pivotar tota la resposta a la Covid. I quan el Departament de Salut va dir que s’havia de vacunar a la població, també vam tirar endavant, perquè la força de la primària és que estem a tot arreu i molt a prop de la població.Tenir CAPs a tot el territori és un gran actiu que tenim.
«La força de la primària és que estem a tot arreu i que estem a prop de la població»
Es diu que sou la porta d’entrada del sistema sanitari…
A mi no m’agrada aquesta definició, m’estimo més dir que l’atenció primària és l’eix del sistema que fa que les coses funcionin. Des d’aquí, no només fem cribratge i derivem a especialistes, sinó que resolem entre 80-90% de les coses que ens arriben. Sense nosaltres, crec que el que col·lapsaria seria el sistema; si tots els mals de genoll els enviéssim al traumatòleg, no donarien l’abast…
La burocràcia ocupa actualment bona part del temps dels metges de família, i es diu que els professionals cada cop miren més la pantalles en comptes d’atendre els pacients. Com es podria millorar aquesta sensació?
Malgrat que pugui semblar contradictori, crec que la solució passa per la tecnologia. En el seu moment, l’ordinador ens va apartar del pacient, però crec que la tecnologia ens hi pot tornar a acostar. Ara hi ha eines que permeten que el metge pugui oblidar-se de la pantalla mentre està parlant, perquè hi ha una aplicació que ho grava tot i després ho envia. Ho hem provat i funciona, tan quan parlen dues persones en idiomes diferents com quan parlen vàries persones alhora… Són eines bones i aniran a millor. El fet que haguem d’escriure mentre parlem amb el pacient és clarament una barrera.
Creu que la tecnologia també podria arribar a substituir el professional, tal com apuntava fa uns mesos la consellera Olga Pané?
Jo vull creure que aquí no es va explicar bé perquè, almenys a Europa, no està permès que la tecnologia diagnostiqui. Sempre s’utilitza com a eina de suport, i un professional sempre ho ha de validar. Les eines poden ser bones, però no tenen el context de la persona; el valor de la primària és que nosaltres sabem si aquella persona està trista perquè se li ha mort el pare i sabem l’entorn on viu.
En aquest aspecte, canvia molt exercir de metge de família en un cap rural o en una gran ciutat?
Sí, perquè hi ha problemàtiques força diferents. Els professionals de la medicina en un àmbit rural han de ser molt més polivalents, ja que no disposen de l’ajuda d’un gran hospital a prop o d’un SEM a 5 minuts… Si vius a Saldes, per exemple, tens el SEM a 40 minuts (30’ en helicòpter). Per tant, has d’estar preparat per a ser el primer a actuar en algunes situacions delicades, i per aguantar la situació fins que arribi ajuda. En zones rurals també es pot donar el cas que no hi hagi pediatre i que, per tant, els infants els visiti el metge o la infermeria de família, o inclús et pot tocar atendre algun part…. És una medicina amb una càrrega de treball que segurament és diferent a la d’un CAP dună gran ciutat, però el dia a dia també és molt diferent.
«L’ordinador ens va apartar del pacient, però crec que la tecnologia ens hi pot tornar a acostar»
Com veu la delegació a infermeria de tasques que fins ara realitzava el metge de família?
Inicialment costa, però –almenys al CAP de Navàs– ara treballem conjuntament les urgències i la infermeria té un rol força autònom a l’hora de veure els pacients. I crec que això és bo. En aquesta línia, he de dir que sempre havíem treballat amb UBA 2 (Unitat Bàsica Assistencial), formada per metge o metgessa i infermera, però des de fa un temps també hi afegim l’administratiu. I és important, perquè l’administratiu coneix molt bé el pacient i fa una tasca que a vegades està poc reconeguda; és capaç de gestionar amb protocols i seguretat fluxos de gent amb agendes carregades i de fer un cribratge. Actualment també hi ha algun equip que està provant l’UBA 6, que engloba infermeria, medicina, administratiu, treball social, dietista i rbec en els pacients més complexes.
Com es viu la desigualtat territorial en l’atenció primària?
El sistema sanitari català està organitzat de manera que sempre tinguis un CAP a prop i un hospital a menys de 25 minuts. Intentem que tothom tingui les mateixes opcions, però és evident que, si vius en una població molt petita, probablement no et podran fer una ressonància. Ara bé, amb tecnologia es pot evitar que la gent de zones rurals es desplaci fins a un hospital per a determinades consultes.
En aquesta línia va centrar la seva tesi sobre telemedicina asíncrona. En què consisteix exactament?
Va ser l’any el 2010 i aleshores era bastant nou. Abordava les lesions a la pell; es tractava de fer una fotografia de la lesió concreta i enviar-la al dermatòleg. Quan l’especialista contestava, li ho comunicàvem al pacient. Vam estudiar i valorar aquest circuit i vam veure que al pacient li agradava i als professionals també; estalviava diners al pacient, que no havia d’anar a l’hospital, i al sistema, perquè s’evitaven visites, i per al medi ambient era beneficiós. A més, també reduïa la llista d’espera a l’hospital de dermatologia…. Ara es fa a tot Catalunya.
Es pot aplicar a alguna altra especialitat?
Sí, també s’ aplica a les úlceres del peu i a les parpelles; a les audiometries…
«L’administratiu coneix molt bé el pacient i fa una tasca que de vegades està poc reconeguda»
A què atribueix que l’especialitat de medicina familiar i comunitària no sigui de les més demanades pels alumnes?
La veritat és que quan ho demanes als alumnes molts reconeixen que els agrada, però la tenen com a segona o tercera opció. És una especialitat que, tot i que té més de 40 anys, és relativament nova, i li ha costat entrar a l’universitat. És una especialitat que és essencial, però potser no té el glamour que tenen d’altres. Suposo que és per un tema de prestigi i també perquè els alumnes pensen que tindran una càrrega laboral molt intensa, o que hi ha d’altres especialitats on no es fan tantes guàrdies… busquen una especialitat que ofereixi més compensació económica i més temps lliure.
En el seu cas, què el va motivar a escollir-la?
Que tens una població assignada i pots fer accions en aquesta població per intentar millorar la seva salut. Si estàs en un hospital, pot salvar la vida a algú, però jo crec que no tens tanta acció en la comunitat com es pot tenir a l’atenció primària. També m’agrada tenir la visió holística del pacient.
En què pot ajudar al professional conèixer el context del pacient?
Quan algú ve amb ansietat, has d’intentar saber per què i no limitar-te a donar un tranquil·litzant… Si tu ets el seu professional de referència des de fa 20 anys, potser ja saps que el pare del pacient que tens al davant no té un pis on viure, o que se li acaba de separar un fill… tot això és important i on millor ho sabem és a l’atenció primària. Està comprovat que, com més anys tinguis el mateix professional de medicina de família, menys mortalitat tens i menys ingressos hospitalaris.
Creieu que la prevenció hi pot jugar també un paper important?
Una de les funcions de la primària és també la prevenció. Els hàbits de salut que tinguis influenciaran com estaràs demà, i déu n’hi do la feina que s’ha fet en temes de tabac, alcohol o sobrepès… Des del 2000, es destinen moltes hores a fer educació sanitària i prevenció des de l’atenció primària.
«La medicina familiar i comunitària és una especialitat essencial, però potser no té el glamour que tenen d’altres»
En el camp de la recerca, dirigeix la unitat de recerca, innovació en atenció primària i el grup de recerca Intelligence for Primary Care, que impulsa projectes vinculats a la salut digital, telemedicina… Quin projectes tenen més futur?
En el camp de les noves tecnologies, les eines que et permeten gravar les converses i reinterpretar-les, que eviten que el metge hagi d’estar teclejant tota l’estona. També una eina que repensa com haurien de ser els consultoris locals del futur i com la tecnologia pot evitar que el pacient s’hagi de desplaçar a l’hospital o pot disipar determinats dubtes mèdics amb l’ajut remot d’un especialista.
La intel·ligència artificial s’integra en aquest camp?
Sí, sobretot en temes de transcripció de veu. La gràcia és que després ho reinterpreta i en fa un resum i t’ho envia. Aquí sí que pot ajudar molt; es calcula que, més o menys, pot estalviar un minut o minut i mig per visita. A més, també s’ha vist que augmenta la satisfacció i la salut mental dels professionals. I, segurament, la del pacient.
Entenc que ja s’ha provat?
Sí, aquí s’ha fet una prova pilot que vaig liderar jo mateix, i posteriorment el tic-salut en va fer una altra; els resultats van ser semblants. Està molt ben valorada pels professionals. Un 25% no canviava gens, i de la resta canviaven 3 o 4 paraules. El procés consisteix a fer prova pilot, estudi, conclusions de l’estudi i publicació i, si es vol, el Departament de Salut o l’ICS ha de fer una licitació. En aquest cas, ja està provat, estudiat i conclòs. Jo crec que això ho acabarem utilitzant a tot Catalunya. Al món ja s’està fent servir.
«Com més anys tinguis el mateix professional de medicina de família, menys mortalitat hi ha i menys ingressos hospitalaris»
Com preveu l’atenció primària del futur?
Jo crec que serà molt més tecnològica i que hi haurà moltes més coses que es podran fer des de l’atenció primària, perquè la tecnologia ho permetrà. Per tant, serem més resolutius. També penso que, per ser més propers i accessibles, haurem d’oferir altres visites, com les videotrucades, i que es pugui accedir al metge de diferents maneres en funció del pacient. Actualment no es fan gaires videotrucades, i crec que això és una de les coses que canviarà.
