Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La mobilització viscuda ahir a les portes de l’Hospital del Mar ha desbordat qualsevol previsió. El que havia de ser una concentració convocada pel Comitè d’Empresa s’ha transformat ràpidament en una manifestació que ha recorregut els voltants del centre i ha arribat a tallar breument la ronda Litoral. Al costat de la plantilla d’urgències s’hi han sumat professionals d’altres serveis, personal del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), pacients, usuàries i col·lectius com Marea Blanca i Marea Pensionista.
Malauradament, quan la protesta ha pujat a la planta noble a exigir respostes, s’ha topat amb el buit: ni la Gerència, ni la Direcció Mèdica, ni la d’Infermeria estaven presents. Les úniques interlocucions, sostingudes amb Recursos Humans i Direcció Assistencial, s’han limitat a paraules buides de contingut, bones intencions i cap proposta concreta.
Aquesta jornada de vaga no sorgeix del no-res; arriba després d’anys de denúncies reiterades sobre la saturació endèmica del servei. El detonant definitiu ha estat la tràgica mort d’un pacient de 92 anys en un passadís. Aquest fet va portar la plantilla en bloc, després del torn de nit del 31 d’agost, a acudir a Salut Laboral per manifestar que s’havia arribat al límit. D’aquella indignació compartida amb el Comitè d’Empresa en va néixer la convocatòria d’aquesta vaga. Una mobilització que, tanmateix, s’ha vist coartada per la imposició d’uns serveis mínims del 100%, un blindatge administratiu que ha impedit a les treballadores exercir el seu dret a vaga.
La situació és tan crítica que ja fa aproximadament un any, FTC-IAC, conjuntament amb la CGT, vam interposar una denúncia penal contra la Gerència de l’Hospital i la Consellera de Salut. S’hi assenyalava un possible delicte d’abandonament col·lectiu per omissió de les garanties d’assistència sanitària, en no aportar els mitjans necessaris per evitar estades perllongades. Una literatura científica aclaparadora demostra que aquestes esperes augmenten el risc de iatrogènia, deliris en gent gran i un increment de la morbimortalitat, entre d’altres. Tot i que la querella no va ser admesa a tràmit en primera instància, actualment es troba pendent de recurs d’apel·lació.
Les treballadores estan fartes d’incompliments per part del Govern i de la Gerència. L’any 2017, el conseller de Salut d’aleshores es va comprometre formalment a que el 2021 cap persona passaria més de 24 hores a urgències. Estem gairebé al 2027 i la realitat és pitjor que mai. El col·lapse ha deixat de ser un fenomen estacional vinculat a les infeccions respiratòries d’hivern per convertir-se en una constant durant tot l’any, havent viscut un estiu especialment sagnant.
Les dades que publica diàriament el compte de treballadores d’urgències a la xarxa X en són el reflex fidel: en un espai dissenyat per atendre entre 110 i 115 persones, ahir mateix s’hi acumulaven 191 pacients, 44 dels quals superaven les 24 hores d’espera i 21 tenien més de 75 anys. I així cada dia.
Fa gairebé una dècada, coincidint amb la primera fase d’ampliació de les urgències, ja ens van publicar en aquest mateix mitjà un article amb algunes propostes per revertir aquesta degradació. Avui es mantenen fil per randa les mateixes exigències i algunes més:
- Cap persona més de 24 hores a urgències.
- Cap persona atesa o ingressada en un passadís.
- Obertura immediata de tots els llits disponibles.
- Una ràtio digna d’una infermera per cada 6 pacients a urgències.
- 25% del pressupost de Salut destinat a Atenció Primària
Aquesta mobilització ha estat només el primer pas. Si les direccions i els responsables polítics continuen sense aportar solucions reals, la resposta serà més auto organització i lluita. La propera cita ja té data marcada al calendari: la VAGA GENERAL de l’11 de novembre.
