Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Durant els darrers anys hem assistit a un augment sostingut de les infeccions de transmissió sexual (ITS) a Catalunya. No es tracta d’un fenomen puntual ni d’una percepció dels professionals. Les dades mostren una tendència creixent que afecta especialment la població jove i que ens obliga a replantejar com oferim la prevenció, el diagnòstic i l’atenció.
Entre 2010 i 2024, els casos notificats han augmentat de manera continuada, amb un increment anual mitjà del 29,5%. Les infeccions més freqüents continuen sent la clamídia i la gonocòccia.
Davant d’aquesta realitat, el nou model integrat d’atenció a les ITS impulsat pel Departament de Salut arriba en un moment oportú. Més que una reorganització dels serveis, representa una manera diferent d’entendre la salut sexual i de respondre a les necessitats actuals de la població.
Les professionals que treballem en l’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) fa temps que convivim amb aquests canvis. Els observem cada dia a les consultes, en les preguntes dels adolescents, en els dubtes de les persones joves i en les situacions que comparteixen amb nosaltres.
Han canviat les formes de relacionar-se, els espais de trobada i la manera com s’accedeix a la informació. També han canviat les pràctiques sexuals i la percepció del risc.
Per això, respondre als reptes actuals amb la mateixa mirada de fa vint anys ja no és suficient. Necessitem adaptar-nos a una realitat que evoluciona constantment, però sense perdre de vista allò que realment aporta valor a l’atenció sanitària.
Un dels aspectes més interessants del nou model és que no se centra exclusivament en la infecció. Incorpora la promoció de la salut sexual, la prevenció, l’educació, el treball comunitari i la coordinació entre professionals.
Aquesta idea reconeix que les ITS estan estretament relacionades amb les experiències vitals, les relacions afectives, els contextos socials i les oportunitats d’accés a la informació i als serveis sanitaris.
Aquest plantejament reforça el paper de les llevadores, de les infermeres i dels equips d’atenció primària i comunitària. Som professionals que treballem des de la proximitat i que sovint establim vincles de confiança que permeten parlar de sexualitat amb naturalitat. I això no és un aspecte menor.
Moltes vegades, una consulta que comença amb la demanda d’una prova acaba convertint-se en una conversa sobre anticoncepció, relacions afectives, dificultats per negociar l’ús del preservatiu, pors o inseguretats que difícilment sortirien en un altre context.
Precisament per això, quan parlem de prevenció hem de mirar més enllà de la detecció precoç. Prevenir també és ajudar les persones a entendre els riscos i a prendre decisions informades. És una feina menys visible que el diagnòstic, però sovint molt més transformadora.
Aquest enfocament és especialment important en l’atenció als adolescents i als joves. Espais com la Tarda Jove o les consultes dels ASSIR continuen tenint un valor enorme perquè permeten abordar la sexualitat des d’una perspectiva integral i adaptada al moment vital de cada persona. Els joves no necessiten únicament una prova diagnòstica; necessiten professionals que els orientin i els ajudin a desenvolupar eines per cuidar la seva salut sexual al llarg de la vida.
Un dels aspectes més innovadors del nou model, i probablement també un dels que generarà més debat, és la incorporació explícita de la població de 12 a 14 anys dins dels circuits d’atenció a les ITS. Aquesta decisió respon a una realitat que els professionals coneixem bé: la sexualitat forma part de la vida dels adolescents cada vegada més aviat i el sistema de salut no pot donar l’esquena a aquesta realitat.
Ara bé, aquesta incorporació també ens planteja interrogants importants. Avançar l’edat dels cribratges o de les intervencions preventives ha d’anar necessàriament acompanyat d’una mirada educativa i de desenvolupament maduratiu. El repte no és només arribar abans, sinó arribar millor.
En salut sexual, arribar millor vol dir aprofitar cada contacte amb el sistema de salut com una oportunitat educativa i no només diagnòstica. Quan parlem d’adolescents tan joves, la detecció d’una ITS no es pot desvincular de l’educació afectivosexual, del consentiment, de les relacions saludables i de la construcció d’hàbits que condicionaran la seva salut futura.
En aquest context, la incorporació de noves eines, com els kits d’automostra, pot ser útil per facilitar l’accés al cribratge en determinades situacions o col·lectius. Però seria un error confondre una eina amb un model assistencial. La detecció és important, però la salut sexual no es pot reduir a un resultat positiu o negatiu. Darrere de cada prova hi ha una persona amb necessitats, dubtes i circumstàncies que mereixen ser escoltades.
L’augment de les ITS és una realitat complexa i, com passa amb la majoria dels problemes de salut pública, no existeixen solucions simples. Per això necessitem un model que combini coneixement científic, accessibilitat, educació sexual i acompanyament professional.
El nou model ens ofereix una oportunitat per reforçar tot allò que ja sabem que funciona: la proximitat, la confiança, l’educació per a la salut i el treball comunitari. Les eines canvien, la societat canvia i les necessitats de la població també. Però hi ha una cosa que continua essent imprescindible: disposar de professionals capaces de generar confiança.
Perquè la salut sexual es construeix, sobretot, en la relació que establim amb les persones que atenem. I aquest és, probablement, el principal valor que aporta el nou model d’atenció a les ITS.
