Les xifres de sanitaris malalts van en augment, en especial entre els més joves, que verbalitzen sentiments d’insatisfacció i frustració.

Ser dona, ser pobra o ser migrant comporta un alt grau de discriminació i injustícia. Aquesta associació condueix a un tipus de treballadora, la que assumeix feines poc qualificades en el sector dels serveis o de les cures. Aquest pot ser el col·lectiu més perjudicat si es tira endavant l’incentiu del CatSalut.

Les desigualtats per gènere i classe social, els recursos a l’atenció de llarga durada, l’atenció odontològica i a la salut mental, les llistes d’espera i l´ús excessiu o inadequat de fàrmacs apareixen com els punts febles del sistema sanitari espanyol.

Comprendre els determinants comercials, contrarestar el poder corporatiu i mobilitzar una resposta de salut pública.

Polítiques per aturar i revertir l’augment de la producció, comercialització i consum d’aliments ultraprocessats.

Els estudis mostren associacions entre el patró dietètic ultraprocessat i factors de risc cardiovascular, algunes malalties i una major mortalitat. Entre els factors de risc identificats hi ha el sobrepès, l’obesitat abdominal, la hipertensió i la dislipèmia.

L’atenció primària és la clau de volta per encarar de manera efectiva el futur dels sistemes sanitaris perquè proveeix atenció integral, des de la prevenció fins a la rehabilitació, a tota la població i redueix el costos globals del sistema.

Les fórmules d’associació público-privades se segueixen estenent en el camp sanitari malgrat que es coneix que en última instància soscaven l’intent de millorar la salut global.

Moltes activitats comercials contribueixen de manera positiva en la societat i en la salut, com el comerç a petita escala, per exemple. No obstant, hi ha evidència que els productes i les pràctiques de les grans corporacions són responsables de malalties evitables, dany planetari i iniquitat social.

A la sanitat pública s’estan atenent com a contingències comunes, i assumint les baixes que se’n puguin derivar, malalties professionals i accidents laborals que haurien de ser coberts per les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals. S’estima que a Espanya tan sols es reconeix una de cada quatre malalties professionals, la resta són cobertes pel sistema sanitari públic.