L’atenció primària és la clau de volta per encarar de manera efectiva el futur dels sistemes sanitaris perquè proveeix atenció integral, des de la prevenció fins a la rehabilitació, a tota la població i redueix el costos globals del sistema.

Les fórmules d’associació público-privades se segueixen estenent en el camp sanitari malgrat que es coneix que en última instància soscaven l’intent de millorar la salut global.

Moltes activitats comercials contribueixen de manera positiva en la societat i en la salut, com el comerç a petita escala, per exemple. No obstant, hi ha evidència que els productes i les pràctiques de les grans corporacions són responsables de malalties evitables, dany planetari i iniquitat social.

A la sanitat pública s’estan atenent com a contingències comunes, i assumint les baixes que se’n puguin derivar, malalties professionals i accidents laborals que haurien de ser coberts per les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals. S’estima que a Espanya tan sols es reconeix una de cada quatre malalties professionals, la resta són cobertes pel sistema sanitari públic.

Els efectes sobre la salut de la població persistiran a llarg termini per afectacions físiques o psicològiques i per l’absència de serveis bàsics.

«És una llàstima que prioritzar la longitudinalitat no sigui a les agendes dels gestors i de les polítiques sanitàries».

«Em dol sentir que allò que fèiem plegades, treballar pels malalts, compartir dificultats i preocupacions, marcar-nos fites, aprendre i ajudar-nos les unes a les altres, ara ja no és possible perquè no tenen temps ni d’anar a les sessions, ni de parlar-se o mirar-se als ulls».

Els metges tenen el poder de defensar la dignitat i el benestar dels altres en temps difícils, és un codi moral de la professió que pot guiar a través de les dificultats d’avui cap a l’esperança d’un demà millor.

La població dels EUA, globalment, viu menys anys que la població europea, i les diferències en la mortalitat relacionades amb el grau de riquesa són superiors. Aquests resultats es poden atribuir a que les dues poblacions compten amb sistemes sanitaris i sistemes de suport social diferents, més desenvolupats als països europeus en general.

Les dades revelen que els països que van optar per majors restriccions van presentar un creixement econòmic més pobre, fins i tot negatiu, durant el període pandèmic. Suècia només va perdre aproximadament un any de creixement, mentre que altres països de l’OCDE en van perdre entre un i tres.