Veurem fins a quin punt es milloren els problemes que s’arrosseguen fa temps, com les llargues llistes d’espera, la insatisfacció professional o la debilitat de l’atenció primària. Els recursos econòmics per si sols no resolen les dificultats, són les polítiques que s’apliquen les que ho poden fer.

Els pacients d’un equip i d’un professional no són només els que van a la consulta, són també els que no hi van, i sobretot, els que no hi van perquè no poden, tot i que moltes vegades són els que més ho necessiten.

L’atenció als migrants s’ha d’entendre com un reconeixement efectiu d’un dret bàsic i com un pilar d’una societat inclusiva i més justa.

La medicina general no ocupa portades ni és notícia, tot i que cada dia garanteix que milions i milions de persones siguin visitades, tractades, previngudes d’emmalaltir o acompanyades en la cronicitat de les seves dolences i en el final de les seves vides.

Les xifres de sanitaris malalts van en augment, en especial entre els més joves, que verbalitzen sentiments d’insatisfacció i frustració.

Ser dona, ser pobra o ser migrant comporta un alt grau de discriminació i injustícia. Aquesta associació condueix a un tipus de treballadora, la que assumeix feines poc qualificades en el sector dels serveis o de les cures. Aquest pot ser el col·lectiu més perjudicat si es tira endavant l’incentiu del CatSalut.

Les desigualtats per gènere i classe social, els recursos a l’atenció de llarga durada, l’atenció odontològica i a la salut mental, les llistes d’espera i l´ús excessiu o inadequat de fàrmacs apareixen com els punts febles del sistema sanitari espanyol.

Comprendre els determinants comercials, contrarestar el poder corporatiu i mobilitzar una resposta de salut pública.

Polítiques per aturar i revertir l’augment de la producció, comercialització i consum d’aliments ultraprocessats.

Els estudis mostren associacions entre el patró dietètic ultraprocessat i factors de risc cardiovascular, algunes malalties i una major mortalitat. Entre els factors de risc identificats hi ha el sobrepès, l’obesitat abdominal, la hipertensió i la dislipèmia.