L’esforç econòmic que suposa el pagament de l’habitatge obliga a fer renúncies en la qualitat de l’alimentació, l’educació, el lleure, en la despesa energètica o en medicaments, aspectes que també estan vinculats amb la salut.

Els mecanismes de protecció existents en l’àmbit laboral poden ser insuficients però estan obertament en perill si prosperen opcions partidàries de la productivitat i el benefici a costa del que sigui, inclosa la salut de la gent.

L’increment de les temperatures nocturnes intensifiquen l’estrès per calor, dificulten i disminueixen la qualitat i la quantitat del son, repercutint en la salut mental, la funció cognitiva i les malalties circulatòries.

Veurem fins a quin punt es milloren els problemes que s’arrosseguen fa temps, com les llargues llistes d’espera, la insatisfacció professional o la debilitat de l’atenció primària. Els recursos econòmics per si sols no resolen les dificultats, són les polítiques que s’apliquen les que ho poden fer.

Els pacients d’un equip i d’un professional no són només els que van a la consulta, són també els que no hi van, i sobretot, els que no hi van perquè no poden, tot i que moltes vegades són els que més ho necessiten.

L’atenció als migrants s’ha d’entendre com un reconeixement efectiu d’un dret bàsic i com un pilar d’una societat inclusiva i més justa.

La medicina general no ocupa portades ni és notícia, tot i que cada dia garanteix que milions i milions de persones siguin visitades, tractades, previngudes d’emmalaltir o acompanyades en la cronicitat de les seves dolences i en el final de les seves vides.

Les xifres de sanitaris malalts van en augment, en especial entre els més joves, que verbalitzen sentiments d’insatisfacció i frustració.

Ser dona, ser pobra o ser migrant comporta un alt grau de discriminació i injustícia. Aquesta associació condueix a un tipus de treballadora, la que assumeix feines poc qualificades en el sector dels serveis o de les cures. Aquest pot ser el col·lectiu més perjudicat si es tira endavant l’incentiu del CatSalut.

Les desigualtats per gènere i classe social, els recursos a l’atenció de llarga durada, l’atenció odontològica i a la salut mental, les llistes d’espera i l´ús excessiu o inadequat de fàrmacs apareixen com els punts febles del sistema sanitari espanyol.