El Konsulta’m passa a dir-se EstarB i desapareix l’atenció directa per instaurar la cita prèvia. S’eliminen els 14 punts d’accés directe en el cas dels joves i l’atenció dels adults desapareix per complet.

Sembla mentida que, a hores d’ara, hàgim de tornar a defensar i blindar un dret tan fonamental i crucial per a les dones i per a la societat com és el dret a interrompre voluntàriament l’embaràs.

Actualment, Rodalies ens empeny al caos, a la incertesa i a la impuntualitat que, en el plànol mental, ens produeix ansietat per no arribar a la feina, nerviosisme per no ser puntuals a un examen i estrès per no poder organitzar-nos al llarg de la jornada.

Un escenari on tothom guanya, perquè quina empresa no preferiria tenir uns treballadors més sans, productius i motivats?

En les properes setmanes li espera al Govern un estiu ben calentet: sindicats d’infermeres, col·lectius de pacients i altres professionals ja han convocat protestes davant de l’ICS i s’organitzen per no permetre unes retallades amagades de vacances estiuenques.

Fa massa temps que a Catalunya tenim governs que posen la nostra salut als peus dels cavalls, retallant-la i precaritzant-la. Han retallat serveis bàsics com el pediatra a centenars de pobles, cada vegada és més difícil aconseguir una visita presencial amb el teu metge de capçalera i no s’ha aconseguit escurçar en absolut les llistes d’espera de l’atenció primària.

Durant els mesos que va durar la pandèmia, l’activitat a l’Ajuntament va ser frenètica, però va ser d’absolut consens entre els grups municipals i d’estreta col·laboració amb la resta d’administracions i amb la societat civil.

El món en què vivim se sustenta sobre les espatlles de les persones cuidadores. Situar-les al centre de les polítiques socials, donar-los un espai d’atenció específic i lliure de burocràcia, vetllar pels seus drets laborals i salut física i mental no era cap caprici.

Invertir en salut vol dir innovar en serveis i drets que ajudin a mitigar desigualtats socioeconòmiques, i per això cal anar més enllà de la infraestructura: cal ampliar el ventall de serveis públics i ampliar la finestra d’accés de la població a aquests recursos.

La salut mental està sent indiscutiblement una prioritat per a l’Ajuntament de Barcelona, que amb les polítiques endegades en els últims anys ha posat al focus a la necessitat de fer-la visible, treballar contra l’estigma que l’envolta i generar nous serveis i programes que ens han permès explicar que la salut mental ha de ser considerada un element central del sistema de salut. Des de l’Ajuntament, de la mà d’entitats i organitzacions de la ciutat, hem desplegat aquests darrers anys un seguit d’estratègies amb l’objectiu d’aprofundir en què la salut mental deixi de ser una salut de segona.