Browsing: Gestió sanitària

Dos sindicats denuncien una saturació crònica de les Urgències de l’hospital mentre que la direcció del centre defensa la professionalitat dels seus treballadors.

Probablement són necessaris els 15.000 milions d’euros (o més) per oferir una bona sanitat pública, però el que està clar és que a l’actualitat això no s’aconsegueix. Més pressupost i més personal no és sinònim de millor qualitat. Cal mirar a fons el sistema per buscar solucions efectives.

Sense fer espòiler, i amb una bona dosi de telenovel·la, la sèrie «Respira» ens explica el negoci en el qual s’ha convertit el sistema sanitari des de fa temps.

Les llistes d’espera per a metges de família, especialistes i proves diagnòstiques i la manca de professionals són alguns dels motius de la reivindicació.

Considerem que el model de governança públic-privada facilita les irregularitats en crear un entorn on la gestió complexa i la falta de control estricte en els consorcis permeten la confusió de rols (conflicte d’interès), l’ús de mecanismes de contractació no competitius i la realització de pagaments injustificats, establint un patró recurrent de controvèrsia des del seu naixement.

El CCIIC ja havia demanat fa més d’un any la inclusió d’aquesta competència per als professionals sanitaris de centres residencials assistits.

El Parlament va donar ahir llum verda a la creació d’una Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària que unifiqui i coordini els serveis assistencials de cada pacient.

L’atenció primària és la clau de volta per encarar de manera efectiva el futur dels sistemes sanitaris perquè proveeix atenció integral, des de la prevenció fins a la rehabilitació, a tota la població i redueix el costos globals del sistema.

Les infermeres atenem, escoltem, planifiquem cures, fem seguiments, detectem situacions de risc i promovem hàbits saludables. I, a més, quan arriba la campanya de vacunació, assumim una tasca addicional que requereix temps, organització i precisió. Fer-ho sense recursos suficients ni una planificació adequada ens aboca a l’estrès professional i a la frustració.

Aquest moviment de la Generalitat no només va en la direcció d’incrementar la milionària transferència de diners públics a empreses privades, sinó que també implica deixar en mans d’aquestes el control i la informació sobre processos molt importants per a la ciutadania.