El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Gestió sanitària
L’atenció primària és la clau de volta per encarar de manera efectiva el futur dels sistemes sanitaris perquè proveeix atenció integral, des de la prevenció fins a la rehabilitació, a tota la població i redueix el costos globals del sistema.
Les infermeres atenem, escoltem, planifiquem cures, fem seguiments, detectem situacions de risc i promovem hàbits saludables. I, a més, quan arriba la campanya de vacunació, assumim una tasca addicional que requereix temps, organització i precisió. Fer-ho sense recursos suficients ni una planificació adequada ens aboca a l’estrès professional i a la frustració.
Aquest moviment de la Generalitat no només va en la direcció d’incrementar la milionària transferència de diners públics a empreses privades, sinó que també implica deixar en mans d’aquestes el control i la informació sobre processos molt importants per a la ciutadania.
Tardor, temps d’anàlisi de la temporada estival i de plans estacionals davant el calendari immediat. Les pèrdues en matèries sanitàries sostingudes,…
L’accés sense cita pot derivar, un cop més, en la llei de cures inverses: dedicar menys temps a qui més ho necessita.
Els sindicats del sector alerten que la gestió de la campanya està sobresaturant les infermeres i infermers de l’atenció primària i col·lapsa l’activitat ordinària als CAPs.
Una exposició al Palau Robert de Barcelona mostra les set dècades de dedicació a les cures i a la vida de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
El 2n Congrés de Salut i Món Local posa sobre la taula els principals reptes del sistema sanitari i analitza quines haurien de ser les competències i la participació municipal en matèria de salut i de serveis socials.
Sovint les orientacions emanades del comitè CAIROS no s’emmarquen en el reconeixement dels valors propis de l’atenció primària i de la medicina general.
Cal prioritzar dissenys flexibles i dinàmics dels sistemes públics (en aquest cas de l’assistencial sanitari, del de salut pública i d’emergències socials) que permetin adaptacions ràpides de l’estructura, recursos humans i materials, organització i activitat en la perspectiva de l’obtenció de la resposta a l’agent causal que sigui més efectiva i eficient i que tingui els menors efectes negatius.

