Browsing: Gestió sanitària

Si volem un sistema sanitari universal, de qualitat per a tothom, no només per aquells que el puguin pagar, les dades indiquen que cal invertir més –Catalunya està a la cua en euros per càpita–, sobretot en el sistema “Públic-SNS”, que és el més eficient, rendible i de qualitat.

Demanen més integració amb els serveis assistencials, amb nous rols i competències professionals.

Seria bo conèixer quines són les contribucions més específicament salubristes que cadascuna de les ciutats implicades considera que justifiquen la seva candidatura.

Reflexions al voltant de la campanya del Departament de Salut per al bon ús de les incapacitats temporals (IT).

Les reformes que es plantegin han de recuperar les característiques que van definir el model en la seva etapa de construcció i que, amb el pas del temps, s’han anat diluint. Entre elles, la diversitat de proveïdors i de formes de gestió, la separació de funcions entre el finançament i compra de serveis i la seva provisió, i l’autonomia de gestió dels centres, establiments i serveis sanitaris. 

L’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat d’Olesa de Montserrat demana reobrir la investigació de la mort d’una ciutadana –ara fa un any– després de no ser atesa al CAP; apunten deficiències en el triatge, la selecció i la derivació mèdica.

El seu estil de lideratge, poc dialogant i influït per un únic ‘lobby’, el Cercle de Salut, no ha portat cap avenç ni cap millora perceptible per a la ciutadania, que segueix observant amb impotència (i indignació) la degradació del sistema.  

El preu elevat dels fàrmacs per tractar l’obesitat els fa poc assequibles, un obstacle directe per als pacients en el cas que no siguin finançats públicament, però quan ho són poden incrementar notòriament la despesa farmacèutica pública, la qual cosa pot posar en risc la viabilitat mateixa de la sanitat universal.

Dos sindicats denuncien una saturació crònica de les Urgències de l’hospital mentre que la direcció del centre defensa la professionalitat dels seus treballadors.

Probablement són necessaris els 15.000 milions d’euros (o més) per oferir una bona sanitat pública, però el que està clar és que a l’actualitat això no s’aconsegueix. Més pressupost i més personal no és sinònim de millor qualitat. Cal mirar a fons el sistema per buscar solucions efectives.