El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Gestió sanitària
La idea que l’atenció primària actuï com a primera línia d’assistència, capaç de resoldre bona part de les necessitats i de coordinar àgilment l’atenció especialitzada en benefici dels pacients, no acaba de funcionar bé. Les aglomeracions als serveis d’urgències hospitalaris en són una mostra.
La desinformació, la comunicació interna o el paper dels mitjans tradicionals són alguns dels temes que es van abordar a la Clinic Summer School, una jornada que va reunir personal sanitari i periodistes per analitzar el rol de la comunicació en salut.
La mediació busca restaurar relacions, reduir el sofriment emocional i recuperar la confiança quan s’ha trencat. En el context sanitari, això és especialment important perquè els conflictes acostumen a afectar qüestions íntimes i profundament sensibles: la salut, el dolor, la mort, la dignitat o la identitat personal.
Situacions com la generada a Andalusia conviden a reflexionar sobre la pertinència de decisions polítiques amb repercussions sanitàries que es prenen sense la necessària prudència, coneixement i valoració, tant de l’evidència científica disponible com del context sòcio-econòmic.
Investigadors de Bellvitge publiquen un estudi que evidencia la conveniència d’un circuit ràpid entre la Primària i especialistes hospitalaris per a un millor pronòstic de malalties intersticials pulmonars.
L’atenció als migrants s’ha d’entendre com un reconeixement efectiu d’un dret bàsic i com un pilar d’una societat inclusiva i més justa.
L’atenció primària rep una injecció notable –616 milions d’euros addicionals– amb l’objectiu que representi el 31% del pressupost total de salut, seguint els criteris de l’OMS.
La gestió de les baixes laborals es troba davant d’un repte clau a Catalunya: defensar el criteri clínic, garantir el dret a la salut de les persones treballadores i evitar la deriva cap a models economicistes que són perjudicials per a la pràctica assistencial.
El cas de l’Andrea a Mútua de Terrassa: «Fa mesos que demano un diagnòstic i sembla que ningú en sap res».
Ja fa poc més de sis anys que vam quedar confinats pel SARS-CoV-2. Fins llavors, TikTok era una plataforma petita, el teletreball semblava una excentricitat, les teories conspiracionistes s’ocupaven de temes que no semblaven importar a ningú i la política mantenia una mena de límits que, encara que invisibles, solien respectar-se. I se’ns va dir que d’allò en sortiríem millors…
