El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Salut Mental
Fer balanç és un procés molt personal i de vegades, complex. És com observar les cicatrius d’una batalla passada: algunes ja han cicatritzat, altres encara fan mal, però totes expliquen una història de resistència.
Manifest de la Vocalia de Salut Mental del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) amb la voluntat de posar en evidència que Catalunya segueix sent, a dia d’avui, l’única comunitat autònoma de l’Estat que no reconeix oficialment l’especialitat d’infermeria en salut mental dins del sistema de salut.
«Treballem per normalitzar i desestigmatitzar els trastorns mentals, promovent la conscienciació i la comprensió de la malaltia mental en la societat».
A més dels problemes de salut mental, els treballadors sotmesos a períodes d’estrès prolongats poden desenvolupar problemes greus de salut física, com a malalties cardiovasculars o problemes musculo-esquelètics.
«La llibertat creativa afavoreix l’autoestima, redueix l’estrès i facilita la regulació emocional, aspectes que vivim cada dia i identifiquem com a clau en la prevenció del malestar i dels trastorns de salut mental».
Els paràmetres d’un bon treball a distància.
Actualment, Rodalies ens empeny al caos, a la incertesa i a la impuntualitat que, en el plànol mental, ens produeix ansietat per no arribar a la feina, nerviosisme per no ser puntuals a un examen i estrès per no poder organitzar-nos al llarg de la jornada.
La mala salut mental en la infància té a veure amb la pobresa i amb la salut mental dels progenitors
Les situacions de dificultat econòmica suposen un risc més alt de mala salut mental dels progenitors i alhora s’associa també a una salut mental pitjor dels fills i filles. En situacions de pobresa material greu i inseguretat alimentària elevada aquesta correlació és més gran.
Diversos estudis evidencien que la solitud no desitjada és un factor de risc significatiu en el desenvolupament de l’Alzheimer i altres demències.
El TDAH –trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat– és una afecció neurobiològica que, si no es detecta durant la infància, a l’adolescència de vegades es passa per alt o es malinterpreta, fet que implica conseqüències importants en la qualitat de vida dels joves.