El camí cap a la infermera escolar

Contemplar la infermera com un membre més de la comunitat educativa tant en l’àmbit assistencial com docent empodera alumnes, docents i famílies, i alhora esdevé vital per molts infants.

Ana Ibáñez, Esther Calzada i Josefa Cameán
 
 
 

Tot comença amb el diagnòstic, epilèpsia farmacorresistent, espina bífida, estenosis subglòtica, diabetis mellitus tipus 1, síndrome stxbp1… descobreixes que el teu fill no compleix cap dels criteris de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) per accedir a cap tipus de suport a l’aula… I finalment t’adones que educació no té cap recurs per tal de garantir una atenció sanitària de qualitat durant l’horari lectiu i no lectiu. Alumnes invisibles, mestres I vetlladors realitzant tasques sanitàries i famílies (normalment mares) instal·lades als centres escolars són les conseqüències d’un govern que abandona als seus alumnes.

I fa que no puguis participar en el projecte educatiu de l’escola (ni menjador, ni excursions ni colònies).

Tot plegat és un terratrèmol familiar bio-psicosocial, alteració dels ritmes biològics, simptomatologia ansiosa, depressiva, disminució dels ingressos. Teníem dues opcions: l’acceptació d’una situació injusta o bé alçar la veu i fer visibles als nostres fills.

Permeteu-nos començar pel principi. Al mes de gener d’aquest mateix any en Lluís Guinó (PdCAT) ens va obrir les portes del Parlament, vam fer arribar la nostra proposta a tots els grups parlamentaris. Vam ser molt clares: volem la incorporació d’una infermera escolar a totes les escoles; com podeu suposar, és difícil que algú s’hi oposi, parlem de béns jurídics com la família, els drets dels infants, la salut i l’educació inclusiva. I al juny el Parlament va aprovar una moció sobre escola inclusiva presentada per Esther Niubó (PSC) en la qual, entre altres coses, s’insta el Govern a atendre les necessitats sanitàries de l’alumnat amb malalties cròniques. Ara restem a l’espera de data per la compareixença al Parlament davant la Comissió de Salut i Educació.

Però sabíem que no era suficient restar esperant, i vam instar al conseller Josep Bargalló i la consellera Alba Vergés a posar una data de reunió. Van delegar aquesta reunió en la Sra. Imma Reguant, subdirectora general d’Educació Inclusiva, i la Sra. Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut. Hem tingut sort de trobar-les en el nostre camí, implicades professionalment i personal per tal de donar resposta a les necessitats de cura i atenció permanent dels infants amb malalties cròniques.

El treball interdepartamental que pot ser semblar tan obvi no ho era, almenys fins ara. Ambdues van posar el punt de partida a l’Acord Marc Salut-Educació i aquí és on ens trobem ara. Pel que fa als alumnes amb necessitats sanitàries, l’Acord Marc constitueix un instrument molt valuós per protocolitzar i sistematitzar la detecció de casos i el traspàs d’informació entre Educació I Salut.

Aquesta seqüència serà la següent:

  • En el moment de la preinscripció al centre educatiu, les famílies autoritzarem el traspàs de dades de l’alumne.
  • Conjuntament la família amb el seu equip pediàtric de primària elaboraran el PIIC (pla individualitzat interdisciplinar i compartit), on es concreten les necessitats sanitàries de l’alumne i es pactarà actuació.
  • El PIIC arribarà a la infermera del CAP de referència del centre educatiu (els centres educatius disposaran d’un CAP de referència de la zona, de vegades no coincidirà amb el CAP de referència de l’alumne, però treballaran comunicats).
  • A la Comissió d’Avaluació de la Diversitat (CAD) es concretarà el recurs que l’alumne necessita: qui, com, quan i durada (aquesta comissió està representada per docents, tutors, psicopedagogs, infermera, etc.)
  • Finalment, l’EAP demanarà el recurs pertinent.

Es disposarà i crearan tantes comissions com zones sanitàries esdevinguin, i al capdamunt de totes la Imma Reguant i la Carmen Cabezas.

Tot l’acord Marc Salut-Educació està ja redactat i en mans de les diferents assessories jurídiques; tan sols falten les signatures dels consellers, i per tant restem a l’espera que trobin el moment de fer aquesta signatura.

La seva realització farà que els nostres fills puguin participar del projecte educatiu del centre en condicions d’equitat. Si parlem d’inclusió parlem d’equitat, donar a cada alumne allò que necessita.

L’altre aspecte que considerem un èxit rotund és que per primera vegada el Departament d’Educació reconeix als alumnes amb necessitats sanitàries com alumnes amb NEE. Fins ara eren invisibles, aquest és un triomf absolutament nostre!

En aquest camí no hem estat soles. Al contrari, hem estat molt ben acompanyades de la mà d’en Ramon Font, l’Anna Gardeñas i l’Anaïs López d’USTEC; d’en Manel Pulido i la Teresa Esperabé de CCOO; de l’Engràcia Soler, presidenta d’ACISE (Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar; de la Natàlia Colina representant d’ACISE i del COIB; i d’en Lluís Vila, president de FAPAES. Gràcies a tots per ser-hi.

Aquests agraïments no són un punt i final, són un continuem. Ara falta la part més complicada materialitzar l’Acord Marc Salut-Educació. Per una banda, aquells alumnes considerats casos sanitaris complexes han de disposar d’una infermera fixa al centre, en aquests casos les intervencions puntuals d’una infermera itinerant no s’ajustarien a les seves necessitats.

Per altra banda, som realistes i sabem que toparem amb l’excusa dels pressupostos, la manca de personal dels CAP… però hem de ser optimistes intel·ligents: l’Acord Marc ha de constituir el punt de partida per la incorporació de la infermera a tots els centres educatius.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*