Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquesta entrevista s’ha publicat originalment en castellà a La Marea
Mónica García (Madrid, 1974) és metgessa anestesiòloga i diputada per Más Madrid a l’Assemblea regional. La seva activitat com a parlamentària, a causa de l’epidèmia, s’ha reduït molt, però no ha guanyat massa temps: l’hospital i els seus fills exigeixen tota la seva dedicació. Li preguntem per la gestió de la pandèmia que està realitzant el govern de Díaz Ayuso, i pels trencats passats que, a correcuita, s’està veient obligat a cosir un sistema sanitari en estat d’alarma.
Els sindicats protesten per la falta d’informació i transparència. Comparteix la queixa?
Nosaltres no tenim cap informació tampoc. Vam tenir una reunió molt al principi del tot. I després no hem tornat a tenir cap informació oficial. Ni tan sols els portaveus dels partits, que teòricament havien de tenir trobades amb Ayuso, els estan tenint. Són dues coses: la manca de dades i la manca d’ordres. La majoria de coses l’estan manant per WhatsApp. Quan diuen als metges d’atenció primària que vagin a treballar a l’Ifema no deixen una ordre escrita: ho fan a través de Whatsapp. Això està sent un problema. No estan fluint bé ni la informació ni les indicacions.
Algun metge ha arribat a comentar que «no sap el lloc on ha d’anar a treballar l’endemà».
Sí, això està passant. Hi ha una part que té a veure amb els diferents escenaris que es van assumint. En el meu hospital, el 12 d’Octubre, vam començar amb un escenari 1 i ara estem en un escenari 6. Cada vegada que es canvia d’escenari, en funció de les circumstàncies, canvies també, d’alguna manera, cap a on van les professionals. Per aquesta part és lògic que no hi hagi una planificació a una setmana. Però després hi ha soterrada una manca d’informació sobre on aniran els professionals, quina és la planificació de recursos humans, quin pla de contingència tens per a tots els escenaris… Per exemple: ara ens estem quedant sense professionals que atenguin les UVI. I ara d’on els traiem? Quin és el pla C de tot això?
Estan funcionant els protocols estandarditzats?
No, no hi ha hagut un protocol unificat, no hi ha hagut un comandament unificat… La meva sensació és que cada hospital s’està autogestionant, o cada servei, de la millor manera que pot. No perquè hi hagi una planificació que vingui des de dalt. La qual cosa també vol dir que això ens està perdent, perquè la visió des de dalt només la té la conselleria: si una UVI s’omple, quantes UVI van… Aquesta visió una miqueta més estratègica en tenen, però no l’estan fent servir. Als hospitals cada servei ens estem autogestionant. Els caps, fins i tot, dels diferents serveis estan tenint xats en comú per veure com estan, els caps d’intensius i d’anestèsia, els caps de medicina interna, els d’infeccioses… Però pel seu propi interès, no per ordres de la conselleria.
Està “desaparegut” el conseller de Sanitat?
Jo crec que no, jo crec que està treballant molt. El que passa és que aquí tenim uns dèficits estructurals que tenen a veure amb com s’ha conformat la Conselleria de Sanitat, amb com tenim els quadres de comandament i com estan conformats estructuralment els hospitals, els directius, els gestors i la mateixa conselleria. Ens hem trobat, que ja ho sabíem i ho hem denunciat moltes vegades, amb una Consejería de Sanidad amb molt càrrec polític, i poc càrrec que sàpiga del que va la sanitat. I a més no s’estan deixant ajudar, per exemple, per organitzacions que sí que tenen experiència en epidèmies, com poden ser les ONG. Si tu no tens una conselleria en la qual no has format un cos… no et diria tècnic, però sí que sàpiga més o menys de què va un hospital, i si a més Ayuso i Lasquetti t’estan col·locant a gent com l’exdirector general de Hospitales de la Comunidad, Antonio Burgueño, que és un senyor que és l’ideòleg de la privatizatció i a més no pinta res, no és un gestor per la gestió d’epidèmies ni molt menys, obtens el brou perfecte perquè no hi hagi lideratges.
Estan faltant dades sobre el paper jugat pels hospitals privats? Està havent-hi coordinació amb ells?
La manca d’informació sempre es cobreix amb especulacions. Jo sí que crec que estan treballant, i és veritat que tenen també molts casos. Estem tots sobresaturats. Però no t’ho sé dimensionar. En el 12 d’octubre estem gairebé al límit dels llits d’UCI. Però no et sé dir si ells tenen un matalàs més gran o més petit, si tenen recursos… No ho sé. Aquestes dades suposo que les manejarà la conselleria i no les està difonent. També és veritat que és difícil anar dia a dia donant les dades actualitzades. Però això et dibuixa també en quin escenari estem. No és el mateix un escenari en el qual no tenim llits d’UCI en què tinguis, si més no, un matalàs de cent llits. Però no ho sabem. Sabem la quantitat de pacients que ingressen a l’UCI. Això sí. Però no sabem quin és el marge que tenim per utilitzar aquests recursos. Això fa molt difícil que des dels hospitals, per exemple, es digui: estic col·lapsant però em posaré en contacte amb la clínica que sigui perquè em doni respiradors, o perquè la seva infermeria i la meva treballin en comú… És molt difícil perquè no ho saps. A la fi cada hospital treballa d’una manera independent, excepte amb algunes derivacions que s’estan fent a l’IFEMA i a altres llocs, amb els recursos que pot i té.
Aquesta situació és producte d’algun dèficit estructural?
A la Comunitat de Madrid tenim clars dèficits estructurals: tenim menys llits públics i menys llits que la mitjana espanyola, som la quarta comunitat que té menys efectius sanitaris treballant en institucions públiques (segons el ministeri), tenim un pressupost per habitant que és el segon més baix de tot Espanya… Això són dèficits estructurals. El cas de la infermeria està sent realment sagnant, perquè ja partíem d’una situació molt precària de ràtios d’infermera per pacient i habitant. Això és molt fàcil. Tots els anys, quan arriba desembre i l’epidèmia de la grip (una epidèmia anual, programada, que sabem que vindrà i més o menys el que durarà) se’ns saturen els hospitals. Està clar que el dèficit és estructural. No tenim ni la flexibilitat necessària ni suficient per afrontar, ni tan sols, una epidèmia que és anual. I programada.
Llavors clar, quan ve això trobem que aquest dèficit estructural és més agut i més complicat, independentment que això hagi sobrepassat les expectatives de qualsevol. Però no és el mateix partir de la part més baixa de ràtio de professionals de partir de la part més alta. Entre altres coses perquè els professionals també estan emmalaltint, s’estan infectant. Si tu tens una ràtio alta potser pots aguantar l’epidèmia. Ara estem en una situació en què, per exemple, per a les UVI ens falten professionals. Tenim una mica de marge de tecnologia (de respiradors i monitors) però ens falten professionals. I ara d’on els traiem?
Això es deu a un model, a una manera de pensar la sanitat?
Clarament. Independentment que hi ha un dèficit estructural d’aquestes ràtios a tot Espanya, el model de Madrid, i crec que d’això hi ha una evidència a l’hemeroteca i una evidència científica més que suficient, s’ha basat en el menyspreu del que és públic, la privatització, la manca de recursos i, encara que ells diguin que han anat incrementant els recursos, seguim sent la segona comunitat que menys inverteix per habitant en sanitat. I ja si ho comparem amb el PIB és una cosa escandalosa: som una comunitat molt rica i no obstant això invertim proporcionalment al PIB molt poc en comparació amb la resta de comunitats. No es pot entendre que la Comunitat de Madrid estigui a la cua de tot: de llits, de professionals, d’inversió. Ara bé, estem sent líders en privatització. Som els que més pressupost hi destinem a la privatització, això és un model. Això no és una cosa que hagi sorgit, que hagi caigut de cel. És un model estructural i una manera de concebre la sanitat.
S’han publicat notícies de plantes buides, sales d’UCI sense utilitzar… Com es poden explicar aquests fets?
Això té a veure amb què, en aquests hospitals, tota la part que no és sanitària, està privatitzada, des del principi, des del moment en què el va construir Esperanza Aguirre. Aquesta part no ens pertany, no li pertany a la conselleria. Com tu has privatitzat els serveis de neteja no et pertanyen, i no tens capacitat d’actuar sobre ells, o sobre molts dels serveis de les dades i de la informàtica. En aquests hospitals qualsevol cosa que hagis de fer teòricament les hauries de fer sobre contracte: els llits que la concessionària augmenta són sota pagament. Això és el que posa en el contracte. Aquestes concessionàries ara mateix estan en mans de fons voltor. Vés tu a dir al fons voltor que t’obri un llit, que tens una emergència, que t’obri una ala sencera. El pots confiscar, el pots expropiar, però això són mesures que ha de prendre el Govern: a partir d’ara, això és meu. No és «el faig servir». És meu. Aquestes sales i aquests hospitals no pertanyen a la Comunitat. És com si jo vull fer servir un local privat: em diran que o l’expropiï o ho justifiqui. Aquest és el problema. Aquestes concessionàries al llarg d’aquests anys han estat guanyant uns beneficis absolutament obscens (en l’època de la crisi vam estar mirant els registres mercantils i tenien beneficis de fins al 40%). El seu negoci és un altre, és especular amb els actius. I treure’n el major rendiment possible. No és deixar-te una ala perquè solvents una crisi. Em diran que o l’expropiï o ho justifiqui.
Ha canviat aquesta situació, almenys temporalment, per la centralització dels recursos anunciada per Pedro Sánchez? Ha modificat la possibilitat d’ús dels hospitals i clíniques privades i mixtes?
Que es disposarà de les zones privades és molt inconcret. Segurament es pugui disposar d’hospitals privats, però suposo que ha d’haver-hi un dèficit de comunicació sobre qui és el fons privat, qui és el fons voltor ara. Abans eren empreses, les inicials, eren moltes de les que han acabat en casos de corrupció: Uribarri, Arturo Fernández… Totes aquestes empreses constructores que després s’ha vist que han inflat la caixa del Partit Popular. Però potser amb aquestes tenies un interlocutor. Però .. qui és el teu interlocutor quan és un fons voltor? Has perdut el control, amb la connivència de la conselleria, perquè gran part d’aquesta especulació amb els actius s’ha fet entre 2015 i ara.
En els últims cinc anys s’han venut molts d’aquests actius a fons voltor. Però insisteixo. Això és com els serveis de neteja que tens externalitzats. Com els dius que han de donar material de protecció als treballadors, que han de reforçar aquests dies, si no és teu? No és de la teva propietat, ho has externalitzat, has perdut el control d’això. Un dels efectes secundaris de les privatitzacions és que perds el control del què estava passant. L’exemple més palmari ara és el de les residències de gent gran. Hem perdut el control de què estava passant a les residències de gent gran. Tot perquè has imposat un model low-costde cura de la nostra gent gran. I el que passi aquí… Doncs és el que ha passat. Un absolut drama. Només el 10% de les residències de gent gran de la Comunitat de Madrid són públiques. De la resta no tens control. No tens capacitat. No tens dades reals. No tens res.
Es pot donar el cas, en aquests espais, que hi hagi UVI «vips»?
Jo no t’ho puc assegurar. No tinc la informació suficient per afirmar-ho. Pot haver-hi? En un hipotètic cas, sí, és clar que pot haver-hi. Tu tens un model que està atomitzat, amb moltes àrees sobre les quals no tens control i sobre les quals no decideixes tu, no decideix la conselleria. Hauria de decidir. Però no decideix. Aquest model que tu has cuidat amb tanta cura, la part privada de la sanitat pública, tot aquest model… ¿ara què? Com li dius a la Fundació Jiménez Díaz que no reservi llits? No sé si està passant, però no tens el control. Veracitat que això estigui passant per gent vip no la tinc, però per poder, pot estar passant. A la sanitat sempre hi ha hagut un plantejament vip i un plantejament per a la resta dels mortals. Per què no t’han importat les llistes d’espera mai? Per què la sanitat pública no t’ha importat? Perquè hi ha un model social elitista i desigual, que el govern madrileny ha estat defensant, pel qual “els privilegiats” no han de passar per la sanitat pública. Tenen la seva assegurança privada, sanitaris, els seus llocs vip… La sanitat pública els és aliena. I és clar: aquesta concepció que hi ha dues velocitats de la sanitat, una per a privilegiats i una altra per a la gent, està calada dins de les institucions i dins el govern de la Comunitat de Madrid.
