Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un bon amic ha estat derivat d’un CAP de Barcelona a un hospital del grup Quirónsalud per fer un seguiment de la diabetis. Per canviar una data de visita va anar a aquest centre i allà li van dir que, sent de la Seguretat Social, per canviar la data de visita havia de tornar al CAP i que fessin la sol·licitud des d’allà. També m’ha explicat que li programen visites on qui l’atén no és la metgessa, sinó una persona –suposem que una infermera– que amb la informació que recull va a preguntar-li a la metgessa si cal o no modificar el tractament. Seria inadequat generalitzar el funcionament de la “col·laboració públic-privada” al Sistema Nacional de Salut (SNS) i del “sistema sanitari mixt” català a partir d’un únic exemple però, per tenir una visió més completa, és necessari saber com evoluciona l’assistència sanitària finançada amb diners públics i per tant quins resultats s’obtenen. A l’estat espanyol, el percentatge de persones amb assegurances privades ha passat d’un 17,2% el 2018 al 32,6% el 2024 i les dues CCAA amb més persones amb assegurances privades són Madrid (44,6%) i Catalunya (43,4%). Curiosament, Catalunya (1409 €) i Madrid (1466 €) són també les CC.AA. que menys euros per càpita destinen a sanitat en els pressupostos del 2025. Aquest increment d’assegurances privades té un reflex en el percentatge de persones ateses en centres públics o privats, amb un clar increment del 2014 al 2024 de les persones que han utilitzat centres privats.
En relació al 2018, les CC.AA. on l’ús del sistema sanitari privat ha incrementat més en tots els nivells assistencials, han estat les Balears, Madrid, Catalunya, València, Ceuta i Melilla.
| Atenció primària | Atenció especialitzada | Ingrés hospitalari | Atenció urgent | |||||
| 2018 | 2024 | 2018 | 2024 | 2018 | 2024 | 2018 | 2024 | |
| Balears | 16,5 | 41,5 | 35,2 | 59,0 | 34,9 | 37,1 | 23,9 | 38,9 |
| Catalunya | 16,0 | 37,3 | 30,6 | 55,9 | 18,4 | 31,4 | 19,1 | 31,2 |
| València | 9,6 | 34,5 | 21,8 | 47,4 | 8,2 | 33,8 | 9,0 | 27,6 |
| Madrid | 16,6 | 37,1 | 37,1 | 47,7 | 28,0 | 35,0 | 24,0 | 32,4 |
| Espanya | 12,2 | 32,0 | 27 | 45,6 | 15 | 28,6 | 14,6 | 26,0 |
Una altra qüestió que es pot abordar és el finançament de les activitats assistencials de major complexitat, les quals són a càrrec del finançament públic en més d’un 80%. Els processos més costosos (p. ex. transplantaments) es fan en més d’un 95% en el SNS. Però, el finançament públic també arriba a centres privats que no pertanyen al SNS, on el 34,6% de les estades hospitalàries, el 21% de les cirurgies majors ambulatòries o hospitalitzacions de dia i el 17,6% de les altes estan finançades amb diners públics.
Aquestes dades s’han estret de l’informe que ha publicat el Ministerio de Sanidad el desembre de 2025, titulat: Evaluación de la sanidad privada en el sistema sanitario de España.
A l’informe s’estableixen les següents categories: “Públic-SNS”, inclou tots els hospitals públics; “Privat-SNS”, inclou els centres privats que estan a la xarxa d’utilització pública, és a dir aquells amb dependència funcional privada que dediquen més del 80% dels seus recursos a la prestació de serveis finançats pel SNS, i els centres privats que tenen un concert substitutori, que implica una relació contractual amb l’SNS, de forma que presten la seva oferta assistencial a una població assignada que pertany al SNS i en que més del 80% de la seva activitat prové d’aquest contracte; “Privat no SNS”, inclou els centres amb dependència funcional privada sense concert o amb concert parcial amb l’SNS, essent aquests darrers els que tenen una relació contractual amb l’SNS en que aquest concerta volums determinats d’activitat a preu o tarifa fixada. Pot ser per hospitalització de pacients, procediments diagnòstics o quirúrgics entre d’altres.
L’informe conté bàsicament dades i per tant aquest article pretén exposar les més interessants.
Dotació hospitalària
Del 2011 al 2023, el nombre de centres hospitalaris registrats com a “Públics-SNS” ha disminuït un 5,5% (de 346 a 327), el de “Privat-SNS” ha augmentat un 36,8% (de 106 a 145) i el de “Privat no SNS” ha disminuït un 9,3% (de 311 a 282). D’aquests darrers, “Privat no SNS”, 138 tenien concert parcial amb el SNS.
La dotació dels hospitals del SNS (Públics-SNS i Privats-SNS) ha augmentat en tots els àmbits del 2011 al 2023, però el pes de la proporció dels “Privats-SNS” també ha augmentat. De fet, el nombre de llits en funcionament per 1000 habitants ha disminuït en hospitals “Públic-SNS” (de 2,12 a 2,0 del 2011 al 2023) i en els “Privat no SNS” (de 0,63 a 0,45). Durant el mateix període, el nombre de llits en funcionament per 1000 habitants dels hospitals “Privat-SNS” ha augmentat de 0,34 a 0,44.
| Dotació dels hospitals Públic-SNS i Privat-SNS | % de la dotació en Privat-SNS | |||
| 2011 | 2023 | 2011 | 2023 | |
| Llits instal·lats | 125.649 | 129.489 | 13,1 | 17,4 |
| Llits en funcionament | 113.518 | 117.783 | 13,7 | 17,8 |
| Quiròfans | 3.000 | 3.486 | 8,0 | 10,7 |
| Llocs a hospital de dia | 15.044 | 21.158 | 15,1 | 17,0 |
| Equips de PET/PET-TC | 31 | 99 | 6,5 | 16,2 |
| Mamògrafs | 421 | 460 | 10,5 | 13,0 |
| Equips de ressonància magnètica | 278 | 476 | 11,2 | 12,8 |
| Equips de TAC | 521 | 705 | 7,5 | 8,5 |
L’informe destaca que a nivell hospitalari, a Cantàbria, Catalunya, Múrcia, Navarra i La Rioja la proporció d’hospitals privats (“Privat-SNS”) que pertanyen al SNS està per sobre del 30%. Pel que fa a llits instal·lats i en funcionament, Cantàbria, Catalunya, Navarra i La Rioja destaquen amb una proporció en centres “Privat-SNS” superior a la mitjana de les CCAA. La dotació de quiròfans en centres “Privat-SNS” més elevada és a Astúries, Balears, Catalunya i Navarra. Per últim, en relació a la dotació d’equips de diagnòstic, Astúries, Catalunya, Galícia, Navarra i Euskadi són les CCAA que presenten una major proporció en diversos d’aquests equipaments en centres “Privat-SNS”.
Despesa sanitària
Pel que fa al total de la despesa sanitària, la proporció destinada als “Públic-SNS” ha disminuït i en canvi ha augmentat en els privats, sobretot en els “Privat-SNS”. De fet la dotació per cada 1000 habitants de quiròfans i llits instal·lats o en funcionament ha disminuït en els “Públic-SNS” i “Privat no SNS”, mentre que ha augmentat en els “Privat-SNS”.
Activitat diagnòstica
En relació a l’activitat diagnòstica, l’informe destaca que malgrat que el gruix de les proves diagnòstiques es realitzen en el sistema “Públic-SNS”, la tendència en els darrers anys és a un major pes dels Privats siguin o no del SNS. Com es pot veure, destaca l’increment de mamografies, ressonàncies magnètiques i TACs en centres “Privat no SNS”, així com l’increment en mamografies, ressonàncies magnètiques i colonoscòpies en centres “Privat-SNS” quan ho comparem amb la variació en centres “Públic-SNS”.
| Públic-SNS | Variació (%) | Privat-SNS | Variació (%) | Privat no SNS | Variació (%) | ||||
| Angiografia digital | 2019 | 2,4 | 0,2 | 0,4 | |||||
| 2023 | 2,6 | 8,3 | 0,1 | -50,0 | 0,4 | 0,0 | |||
| Mamografia | 2019 | 33,7 | 4,1 | 13,9 | |||||
| 2023 | 31,6 | -6,2 | 5,3 | 29,3 | 16,3 | 17,3 | |||
| PET/PET-TC | 2019 | 3,4 | 0,2 | 0,8 | |||||
| 2023 | 4,9 | 44,1 | 0,3 | 50,0 | 0,9 | 12,5 | |||
| Ressonància magnètica | 2019 | 43,8 | 5,2 | 31,3 | |||||
| 2023 | 46,5 | 6,2 | 7 | 34,6 | 43,6 | 39,3 | |||
| TAC | 2019 | 92,5 | 7,4 | 19,9 | |||||
| 2023 | 106,9 | 15,6 | 9 | 21,6 | 27,6 | 38,7 | |||
| Colonoscòpia | 2019 | 18 | 1,5 | 7,2 | |||||
| 2023 | 15,3 | -15,0 | 2,2 | 46,7 | 7,8 | 8,3 | |||
| Broncoscòpia | 2019 | 2 | 0,1 | 0,2 | |||||
| 2023 | 1,9 | -5,0 | 0,1 | 0,0 | 0,2 | 0,0 |
Cobertura assistencial dels principals diagnòstics
La cobertura assistencial dels diagnòstics en centres SNS (“Públic-SNS” i “Privat-SNS”) representa, en tots el grups de malalties, més del 70% dels diagnòstics totals. Els diagnòstics per traumatismes intracraneals, síncope i col·lapse i altres cures posteriors i mèdiques (oncològics, immunoteràpia, etc) es van fer en més del 92% en centres del SNS.
Els diagnòstics més costosos són atesos en centres que pertanyen al SNS de manera gairebé exclusiva, arribant del 100% en el cas de les cremades extenses de tercer grau, procediments amb oxigenació per membrana extracorpòria o el trasplantament de pàncrees. Els processos amb major cobertura per centres no pertanyents al SNS són els relacionats amb els sistemes implantables d’assistència cardíaca o procediments sobre vàlvules cardíaques, no superant en cap cas el 15% de cobertura per centres no pertanyents al SNS. En la majoria de la resta de processos, referits a l’atenció a nounats, la realització de trasplantaments cardíacs, pulmonars o hepàtics o la realització de craniotomies, la cobertura per centres del SNS és superior al 95%.
Activitat assistencial
Com es pot veure a la taula següent, del 2011 al 2023, la taxa d’altes i d’estades per mil habitants ha disminuït tant en centres “Públic-SNS” com “Privat no SNS” mentre que ha augmentat en centres “Privat-SNS”. El mateix passa amb la mitjana de dies d’estada en el centre hospitalari, molt més elevada en els centres “Privat-SNS”.
| Públic SNS | Privat SNS | Privat no SNS | ||
| Taxa d’altes per 1.000 habitants | 2011 | 79,5 | 7,3 | 25,8 |
| 2015 | 79,9 | 7,3 | 26,3 | |
| 2019 | 79,6 | 8,2 | 26,4 | |
| 2023 | 77 | 8,8 | 23,9 | |
| Taxa d’estades per 1.000 habitants | 2011 | 602,8 | 104,1 | 161 |
| 2015 | 577 | 105,2 | 153,1 | |
| 2019 | 564,8 | 118,1 | 143,3 | |
| 2023 | 541,5 | 130,7 | 106,6 | |
| Estada mitjana (dies) | 2011 | 7,6 | 14,2 | 6,3 |
| 2015 | 7,2 | 14,5 | 5,8 | |
| 2019 | 7,1 | 14,4 | 5,4 | |
| 2023 | 7 | 15 | 4,5 |
Les consultes al metge entre 2011 i 2023 han augmentat en tots els tipus de centres, però on més han augmentat és en centres “Privat no SNS” (121,3%), i en menor mesura en centres “Privat-SNS” (51,9%) i “Públic-SNS” (11,6%). L’increment en centres “Privat no SNS” ha estat sobretot en primeres consultes que han augmentat vuit punts percentuals, del 43,4% al 51,8%, mentre que a centres “Privat-SNS” i “Públic-SNS” han disminuït dos i cinc punts percentuals en el mateix període. L’informe diu que això pot ser degut a que els centres del SNS (privats o públics) solen fer més visites successives i de seguiment de processos que requereixen una atenció continuada.
Pel que fa a les urgències, hi ha un clar increment de l’ús d’aquest servei del 2011 al 2023 en tots tipus de centres, 11,2% “Públic-SNS”, 42,6% en “Privat-SNS” i 46,7% en “Privat no SNS”. Això es podria deure a la manca de capacitat de l’assistència primària per absorbir consultes que no haurien d’acabar en urgències i/o a la major incidència de malalties cròniques, el que suposa més atencions per descompensacions i reaguditzacions. Això queda reflectit en que el nombre d’urgències ingressades ha disminuït en els tres tipus de centres durant el període indicat.
| Públic-SNS | Privat-SNS | Privat no SNS | ||
| Percentatge d’Urgències Ingressades | 2011 | 11,6 | 9,6 | 6,4 |
| 2015 | 11,6 | 9,8 | 5,9 | |
| 2019 | 10,7 | 9,1 | 5,9 | |
| 2023 | 10,5 | 8,7 | 4,6 | |
| Freqüència per 1000 habitants | 2011 | 420,3 | 35,2 | 117,8 |
| 2015 | 429,2 | 33,1 | 142 | |
| 2019 | 459,9 | 41,4 | 164,4 | |
| 2023 | 467,6 | 50,2 | 172,8 |
Les hospitalitzacions de dia (7.519.116 el 2023) han augmentat en el període indicat un 62% en “Públic-SNS”, un 66,2% en “Privat-SNS” i un 51,3% en “Privat no SNS”. Els centres “Públic-SNS” van realitzar el 79,66% de les hospitalitzacions de dia.
Finançament de l’activitat assistencial
S’ha analitzat el finançament de les següents activitats assistencials: altes, estades, cirurgia major ambulatòria, consultes, hospitalitzacions de dia i urgències. En els centres de dependència funcional pública (“Públic-SNS” i “Privat-SNS”), el finançament públic de l’activitat assistencial és superior al 97% i la resta del finançament aportat per assegurances privades o per pagaments dels pacients en centres “Privat-SNS”. Si incloem en el còmput total els centres “Privat no SNS”, el percentatge del finançament públic òbviament disminueix per l’aportació de les assegurances privades. En el període 2011-2023 s’observa en tots els àmbits assistencials una lleugera disminució del pes del finançament públic excepte per les estades als centres hospitalaris.
El 2023, el percentatge de finançament públic de les activitats assistencials analitzades ha estat del 80,2% en altes, 88,7% en estades, 72,4% en cirurgia major ambulatòria, 76,8% en consultes, 93,4% en hospitalitzacions de dia i 74,2% en urgències. No obstant, l’estructura de l’assistència sanitària és molt variada entre CCAA, i això es veu reflectit en les dades del finançament.
Pel que fa a les altes hospitalàries, a Espanya el 70,2 % de les altes es donen en centres “Públic-SNS” i Catalunya és la CCAA amb el percentatge menor (50,5%). Això és degut a que les altes en els centres “Privat-SNS” a Catalunya representen el 29,4% de les altes, un percentatge molt superior a les altres CCAA.
Les CCAA que destinen un percentatge major de finançament públic a les altes en centres “Privat no SNS” són Extremadura (51,4%), Múrcia (40,4%) i Galícia (40,1%). En aquestes CCAA, a diferència d’altres com Catalunya, el pes dels centres “Privat-SNS” és molt petit. Aquesta estructura de centres i finançament es manté bastant constant per les altres activitats assistencials com veurem tot seguit.
A Espanya, el 69,4% de les estades es van fer a centres “Público-SNS” i Catalunya és la CCAA on menys estades s’han realitzat en centres “Públic-SNS” (45%), degut sobretot a que les estades en centres “Privat-SNS han representat un 46,6% del total. El finançament públic de les estades en centres “Privat no SNS” ha estat molt important a Múrcia (65,6%), Canàries (64,5%) i Extremadura (62,8%).
El 56,1% de les intervencions de cirurgia major ambulatòria s’han fet centres “Públic-SNS”, essent Catalunya la segona amb un menor nombre d’intervencions en aquests centres (42%), doncs el percentatge d’intervencions en centres “Privat-SNS” va ser del 29%. El major percentatge de finançament públic de la cirurgia major ambulatòria en hospitals “Privat no SNS” ha estat a Extremadura, Galícia i Múrcia.
A Espanya el 68,1% de les consultes es van fer en centres “Públic-SNS”. Balears i Catalunya van ser les CCAA amb menys consultes en aquests centres. A Catalunya el percentatge de consultes a centres “Privat-SNS” ha estat molt superior al d’altres CCAA. Les CCAA amb el percentatge del finançament públic més alt per consultes en hospitals “Privat no SNS”, han estat Castella La Manxa, Galícia i Andalusia.
El 79,7% de les hospitalitzacions de dia a Espanya es van fer a centres “Públic-SNS”. Catalunya presenta el menor percentatge en centres “Públic-SNS” i el major en centres “Privat-SNS”. El finançament públic per a les hospitalitzacions de dia en centres “Privat no SNS”, va ser del 20,7% a Espanya, destacant Extremadura amb un finançament públic del 90,4% en aquests centres.
Per últim, el 74,2% de les urgències van ser finançades amb fons públics. A Espanya, el 67,7% del total de les urgències van ser ateses en hospitals “Públic-SNS”, i a Catalunya un 48,3%. En centres “Privat-SNS” de Catalunya es van atendre el 31,9% de les urgències. La proporció de finançament públic a les urgències ateses en hospitals “Privat no SNS” no va superar a cap CCAA el 20%, excepte a Extremadura (38,5%).
Llistes d’espera de cirurgia
Per acabar de tenir una visió de com ha evolucionat l’atenció sanitària, podem analitzar les llistes d’espera en cirurgia entre el juny del 2015 i el juny del 2025, darreres dades publicades pel Ministerio de Sanidad.
Com es pot veure a continuació, al SNS, entre el desembre de 2015 i el juny de 2025 i a gairebé totes les especialitats, la taxa de pacients per 1000 habitants en llista d’espera, el percentatge que esperen més de 6 mesos i els dies d’espera, enlloc de disminuir, han augmentat en aquests 10 darrers anys.
| Llistes d’espera desembre 2015 | Llistes d’espera juny 2025 | ||||||
| Pacients/1000 habitants | % més de 6 mesos | Temps mitjà espera (dies) | Pacients/1000 habitants | % més de 6 mesos | Temps mitjà espera (dies) | ||
| ESPECIALITATS | |||||||
| Cataracta | 2,03 | 3,3 | 69 | 2,57 | 3,8 | 65 | |
| Hèrnia inguinal / crural | 0,59 | 10,6 | 83 | 0,73 | 16,9 | 104 | |
| Pròtesis maluc | 0,25 | 14,6 | 101 | 0,32 | 11,7 | 95 | |
| Artroscòpia | 0,49 | 17,4 | 106 | 0,34 | 21,3 | 120 | |
| Varius MM.II. | 0,31 | 11,6 | 90 | 0,33 | 21,1 | 119 | |
| Colecistectomia | 0,31 | 9,8 | 83 | 0,35 | 15,2 | 101 | |
| Hallux valgus | 0,34 | 15,9 | 100 | 0,27 | 26,7 | 141 | |
| Adeno-amigdalectomia | 0,24 | 13,4 | 87 | 0,41 | 24 | 122 | |
| Hipertròfia benigna de pròstata | 0,13 | 11,7 | 86 | 0,26 | 23,1 | 124 | |
| Quist pilonidal | 0,12 | 8,7 | 78 | 0,12 | 19 | 109 | |
| Túnel carpià | 0,28 | 10,5 | 82 | 0,37 | 9,8 | 83 | |
A Catalunya la situació és encara pitjor. Si el temps mitjà d’espera per les 11 especialitzats analitzades, era el 2015 de 87,7 dies al SNS i de 98,4 dies a Catalunya (11,7 dies de diferència), el 2025 el temps mitjà d’espera és de 107,5 dies al SNS i de 149,4 dies a Catalunya (41,9 dies de diferència). És a dir, entre el 2015 i el 2025, al SNS les esperes per una de les cirurgies analitzades han incrementat en uns 20 dies de mitjana i a Catalunya en 50 dies.
| Llistes d’espera desembre 2015 | Llistes d’espera juny 2025 | ||||||
| Pacients/1000 habitants | % més de 6 mesos | Temps mitjà espera (dies) | Pacients/1000 habitants | % més de 6 mesos | Temps mitjà espera (dies) | ||
| ESPECIALITATS | |||||||
| Cataracta | 2,69 | 2 | 78 | 3,16 | 39 | 78 | |
| Hèrnia inguinal / crural | 0,72 | 16,5 | 100 | 1,27 | 37,9 | 167 | |
| Pròtesis maluc | 0,31 | 15 | 111 | 0,36 | 12,2 | 99 | |
| Artroscòpia | 0,62 | 17 | 99 | 0,54 | 34 | 153 | |
| Varius MM.II. | 0,53 | 12,4 | 97 | 0,82 | 40,3 | 170 | |
| Colecistectomia | 0,44 | 14 | 94 | 0,61 | 37 | 169 | |
| Hallux valgus | 0,58 | 21 | 114 | 0,44 | 39,4 | 173 | |
| Adeno-amigdalectomia | 0,33 | 18,2 | 100 | 0,73 | 39,4 | 171 | |
| Hipertròfia benigna de pròstata | 0,20 | 18,3 | 102 | 0,49 | 39,9 | 178 | |
| Quist pilonidal | 0,16 | 14,6 | 94 | 0,2 | 36,2 | 156 | |
| Túnel carpià | 0,41 | 15,3 | 94 | 0,58 | 24,9 | 130 | |
De fet, quan per aquestes intervencions sumem els pacients /1000 habitants del SNS, s’observa un increment del 19,3 %, de 5,09 el 2015 a 6,07 el 2025. La mitjana dels dies d’espera per a les especialitats analitzades, en el mateix període, va incrementar un 22,6% (de 87,7 dies el 2015 a 107,6 dies el 2025). Els dos percentatges relativament similars. Quan la comparació la fem amb les dades de Catalunya, els pacients/1000 habitants van incrementar durant el mateix període un 29,8% (de 7,09 el 2015 a 9,2 el 2025). Un increment 10 punts superior al del total de l’SNS. L’increment en la mitjana de dies d’espera va ser de 51,8%, (de 98,5 dies el 2015 a 149,5 dies el 2025), gairebé 30 punts més que al total de l’SNS.
Conclusions
1.- Del 2011 al 2023, el nombre d’hospitals “Públic-SNS” ha disminuït un 5,5% mentre que els “Privat-SNS” han augmentat un 36,8%, i per tant han incrementat el seu pes en el SNS.
2.- En el total de la despesa sanitària, el pes dels centres “Públic-SNS” ha disminuït un 1,5%.
3.- L’activitat diagnòstica ha augmentat en major proporció en els centres privats (siguin o no del SNS) quan la comparem amb centres públics, i a més majoritàriament pagada amb diners públics.
4.- La cobertura assistencial dels processos més costosos s’atén de manera gairebé exclusiva als centres del SNS (públics i privats).
5.- Catalunya destaca per ser la CCAA amb menor nombre d’altes, estades hospitalàries, hospitalitzacions de dia i urgències ateses en centres “Públic-SNS”. Per altra banda, és la que té el major percentatge d’aquests processos en centres “Privat-SNS”.
6.- Les llistes d’espera per les cirurgies analitzades, han augmentat en els darrers 10 anys en tot el territori del SNS, però amb especial incidència a Catalunya
Després de molts anys d’incrementar la participació privada en el sistema sanitari, com per exemple en l’anomenat “sistema sanitari mixt” del model sanitari català, no hi ha hagut una aposta clara per un sistema d’avaluació dels resultats. En l’informe dels 2024 del Consejo Económico y Social titulat “El sistema sanitario: situación actual y perspectivas para el futuro”, s’indica que cal incrementar la despesa en sanitat, que està molt per sota de la de la UE-27. Així mateix, l’informe destaca que “se ha carecido hasta ahora de un sistema de evaluación de resultados en salud de las distintas fórmulas de gestión, tanto pública directa como público-privada, basado en la evidencia y con arreglo a indicadores comunes y homogéneos, para facilitar la toma de decisiones y la utilización adecuada de los recursos públicos.”
En un estudi publicat el 2024 a la prestigiosa revista The Lancet, B. Goodair i A. Reeves conclouen que la privatització de l’assistència sanitària gairebé mai ha tingut un efecte positiu sobre la qualitat de l’assistència i que la reducció de costos es fa a expenses de la qualitat de l’assistència. Un altre estudi del 2025 de Per Molander, fet amb 38 països de la OCDE, conclou que no hi ha guanys d’eficiència quan es passa d’un sistema públic d’assistència sanitària a un privat, i que fins i tot aquest pas comporta riscos. Assenyala a més que hi ha una clara evidència de que com més forta és la participació governamental en el finançament de la despesa sanitària major eficiència té el sistema i que com més alt sigui el percentatge de fons públics en el pressupost sanitari, més eficient és també, de mitjana, el sistema.
Si volem un sistema sanitari universal, de qualitat per a tothom, no només per aquells que el puguin pagar, les dades indiquen que cal invertir més (Catalunya està a la cua en euros per càpita) i sobretot en el sistema “Públic-SNS”, el més eficient, rendible i de qualitat.
