Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’increment sostingut de les infeccions de transmissió sexual (ITS) durant els darrers anys s’ha convertit en un dels principals reptes de salut pública. Les dades epidemiològiques ens interpel·len com a sistema sanitari i evidencien la necessitat d’adaptar les estratègies assistencials a una realitat social, demogràfica i relacional en constant evolució.
En aquest context, el nou Model d’Atenció Integrat a les Infeccions de Transmissió Sexual impulsat pel Departament de Salut representa una iniciativa necessària i oportuna. Des d’AIFiCC valorem positivament que el model situï l’Atenció Primària com a eix vertebrador de l’atenció, reforci la coordinació entre nivells assistencials, impulsi la vigilància epidemiològica i aposti per facilitar l’accés de la ciutadania a una atenció més propera, integrada i resolutiva.
Ara bé, aquest nou model també ens ofereix una oportunitat que no hauríem de deixar escapar: entendre que les ITS són només una part d’un concepte molt més ampli, la salut sexual.
Parlar de salut sexual és parlar de promoció de la salut, de prevenció, d’educació, de drets, de benestar i de qualitat de vida. És reconèixer que la sexualitat acompanya les persones al llarg de tot el cicle vital i que les necessitats en aquest àmbit evolucionen amb l’edat, les experiències vitals, les condicions de salut i els contextos socials. Per això, la resposta sanitària no pot limitar-se al diagnòstic i al tractament de les infeccions, sinó que ha d’incorporar una mirada integral que afavoreixi la presa de decisions informades, promogui pràctiques sexuals saludables i contribueixi a reduir els estigmes que encara avui dificulten l’accés als serveis sanitaris.
L’Atenció Primària ocupa una posició privilegiada per desenvolupar aquesta mirada. La proximitat, l’accessibilitat i la longitudinalitat permeten establir relacions de confiança amb les persones, les famílies i la comunitat, facilitant que aspectes relacionats amb la salut sexual puguin ser abordats amb naturalitat i des d’una perspectiva preventiva. Moltes vegades, les consultes sobre sexualitat no arriben en forma de demanda explícita; apareixen darrere d’un dubte, d’una preocupació o d’un canvi vital. Saber identificar aquestes necessitats i oferir una resposta adequada també forma part d’una atenció centrada en la persona.
En aquest escenari, la infermera especialista en Infermeria Familiar i Comunitària aporta un valor diferencial dins d’un model interdisciplinari. La seva experiència en promoció de la salut, educació sanitària, abordatge familiar i comunitari, seguiment longitudinal i acompanyament de les persones al llarg de totes les etapes de la vida la converteix en una professional clau per contribuir a la prevenció de les ITS i a la promoció de la salut sexual. Aquest paper, però, només adquireix tot el seu potencial quan es desenvolupa de manera coordinada amb la resta de professionals de l’Atenció Primària, les llevadores, els equips de salut pública, els dispositius hospitalaris i els recursos comunitaris, compartint objectius i posant sempre la persona al centre de l’atenció.
El nou model també posa sobre la taula la necessitat de continuar avançant en la coordinació assistencial i en la transformació digital. La integració de la notificació epidemiològica dins les eines habituals de treball, la definició de circuits comuns i l’homogeneïtzació dels protocols poden contribuir a millorar tant la qualitat de l’atenció com el coneixement de la situació epidemiològica del nostre territori. Tanmateix, aquestes eines només seran realment útils si es dissenyen pensant en la pràctica clínica i si contribueixen a reduir, i no a incrementar, la càrrega administrativa dels professionals.
Com qualsevol transformació del sistema sanitari, l’èxit del nou model dependrà menys dels documents que del seu desplegament efectiu. La prevenció, l’educació per a la salut, el consell preventiu, el seguiment i el treball comunitari requereixen temps, estabilitat dels equips, formació continuada i recursos suficients. Sense aquests elements, existeix el risc que les bones intencions quedin limitades per una realitat assistencial marcada per la pressió i la manca de capacitat per desenvolupar totes les actuacions que el model planteja.
Des d’AIFiCC considerem que aquest és també un bon moment per continuar reforçant el paper de l’Atenció Primària com a espai de referència en la promoció de la salut sexual. Això implica consolidar equips interdisciplinaris, potenciar les competències dels diferents professionals, afavorir la coordinació entre dispositius assistencials i comunitaris i garantir que totes les persones tinguin accés a una atenció propera, equitativa i basada en l’evidència científica.
Reduir la incidència de les ITS és un objectiu compartit que requereix molt més que una bona capacitat diagnòstica. Requereix generar confiança, facilitar l’accés als serveis, oferir educació afectivosexual de qualitat, combatre l’estigma i promoure una cultura de corresponsabilitat en la salut sexual. En definitiva, requereix una Atenció Primària forta, resolutiva i plenament integrada dins del sistema de salut.
Celebrem, per tant, aquest nou model com una oportunitat per continuar avançant. Però, sobretot, esperem que el seu desplegament serveixi per consolidar una visió de la salut sexual més àmplia, més preventiva, més comunitària i més centrada en les persones. Perquè només des d’aquesta mirada integral podrem donar resposta als reptes presents i futurs i contribuir a millorar la salut i el benestar de la nostra societat.
