Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La llevadora Eva Martínez és de Navarra i treballa a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona des del 2018. És llevadora a la sala de parts del centre i es dedica a acompanyar les mares i, en conseqüència, els seus nadons des de l’inici de les contraccions fins que es troben prou estables per pujar a planta per acabar de recuperar-se. Per a l’Eva, acompanyar les més de 3.000 dones que venen a l’Hospital anualment a tenir els seus fills i filles en un moment tan vulnerable i especial de les seves vides requereix un tracte excel·lent.
Com és el dia a dia d’una llevadora?
Com en qualsevol àmbit de l’Hospital, que mai para, mirem què queda pendent del torn anterior i quines coses necessiten seguiment. També mirem l’ocupació de les sis sales de part que tenim a l’Hospital i, depèn de l’activitat del dia, cada llevadora s’encarrega d’una o dues mares. Més enllà de la sala de parts, també hem de tenir presents les pacients que estan a planta en inducció o amb medicació i les intervencions del bloc quirúrgic.
Estem amb les mares des de que comencen les contraccions, quan estan en fase de dilatació, durant l’expulsiu i fins que tot està estable i poden pujar a planta. Això no és un període de temps exacte, depèn molt de cada pacient. A més, després del part també intentem afavorir el contacte pell amb pell, perquè és en aquest moment quan es comença a generar el vincle entre els dos. I també, si així ho han decidit, iniciar la lactància materna.
Diries que la feina d’una llevadora és poc variada?
De cap manera, cada naixement és únic i diferent. Les mares arriben i decideixen quin mètode volen utilitzar durant el seu part. Moltes trien l’epidural, però també n’hi ha que opten per l’òxid nitrós, tècniques de relaxació o, fins i tot, n’hi ha que escullen la banyera que tenim en una de les sales de part. Precisament, estem començant un projecte per assistir els parts dins la mateixa banyera. L’aigua calenta fa que el cos es relaxi, i per això hi ha dones que prefereixen estar en moviment allà dins.
També, sobre les instal·lacions de l’Hospital, una cosa que m’agrada molt és que les dones no han d’anar canviant de sala, tant la dilatació com l’arribada del nadó es donen al mateix lloc. Això és una manera de garantir que estiguin còmodes.
No és només un acompanyament físic el que fa una llevadora?
Quan pensem en una llevadora, inevitablement ens ve al cap un part, però és molt més que això. Nosaltres atenem aspectes emocionals, psicològics, socials o, fins i tot, culturals. Cada persona té la seva història i la seva motxilla i, quan venen aquí, tu ets la persona que passa més hores amb elles en un dels dies més importants de la seva vida. És un gran repte que a vegades assolim a la perfecció i d’altres no tant, però sempre intentem que les pacients no se sentin soles en un moment tan vulnerable i de tanta incertesa.
Recordes alguna anècdota emotiva que hagis viscut?
Recordo un part que vam tenir fa poc. El pare estava de viatge i no tenia manera de tornar. Per sort, però, tot va acabar bé. Les infermeres vam poder fer una videotrucada perquè així pogués estar present d’alguna manera durant el naixement del seu fill. Va ser molt emotiu. A vegades les circumstàncies no acompanyen, però sempre intentem que sigui el més especial possible.
«Sempre intentem que les pacients no se sentin soles en un moment tan vulnerable i de tanta incertesa»
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Una de les coses que més m’agrada, i que crec que no es dona en altres especialitats, és que no només tenim una pacient, sinó que en tenim dos: la mare i el seu nadó. Per tant, l’acompanyament i la cura que fem de la mare és en benefici dels dos, per garantir el seu benestar.
També valoro molt com s’exerceix aquesta especialitat a Sant Joan de Déu. El tracte humà i la feina en equip, per mi, marquen la diferència. Encara que cadascú té el seu rol, fomentem la comunicació per coordinar-nos i ajudar-nos quan ho necessitem. Així, aconseguim oferir un acompanyament proper a les dones en tot moment.
Van ser aquests els motius que et van fer quedar?
Això em va ajudar a decidir-me. Els meus anys de residència van ser molt bons; em vaig poder formar i vaig gaudir d’un molt bon tracte humà i de la companyonia que es fomenta a l’Hospital. Treballem en un centre d’alta complexitat que ens permet aprendre moltes coses, però realment va ser el fet de sentir-me com a casa el que em va fer venir ganes de quedar-me a Barcelona i continuar donant serveis a un hospital que ha apostat per mi. És un regal poder agrair aquesta confiança cuidant les dones que ens visiten i garantint-los un espai segur i de benestar.
Quin és l’estat de la natalitat a Sant Joan de Déu?
Podem dir amb orgull que tenim molts parts a l’Hospital. Les instal·lacions acompanyen molt; són modernes, acollidores i alegres. Poder tenir una habitació individual, gaudir d’una bona UCI neonatal —si és necessària— o tenir diferents serveis a l’abast és tranquil·litzador. I, evidentment, el tracte humà que els oferim intentant respectar en tot moment la seva voluntat com si es tractés d’un familiar. Actualment, les mares venen amb un pla de parts i, sempre que no corri risc la seva salut, el seguim.
L’especialització de l’Hospital és un punt a favor per a les mares?
Jo penso que sí. Som experts en el camp maternoinfantil, cosa que, en certa manera, és una garantia d’excel·lència en les cures. També tenim un personal molt dedicat a la investigació i als avenços tecnològics. Llavors, si ajuntem la ciència amb el tracte humà i els valors de l’equip, es crea un equilibri harmònic.
En aquest sentit, també notem que es valora molt l’opinió de Sant Joan de Déu. Venen moltes famílies que, malgrat que han fet el seguiment de l’embaràs en un altre centre, quan els diuen que el nadó pot tenir alguna patologia, demanen una segona opinió als nostres professionals. Això ens agrada, perquè ens fa pensar que confien en la nostra expertesa.
Com ha evolucionat la figura de la llevadora?
Des que m’hi dedico, crec que la llevadora ha adquirit una visió més humana, dedicada a la cura de la mare i del seu nadó. A més, també ha guanyat autonomia, cosa que ens permet acompanyar les gestants de manera més professional, informant-les de cada procediment. A Sant Joan de Déu gaudim de diverses maneres de desenvolupament per especialitzar-nos i participar en diferents projectes. Al cap i a la fi, som figures diferents de la del ginecòleg o ginecòloga i, per tant, fem tasques diferents i tenim criteri per dur-les a terme de manera independent. Cadascú té el seu espai, però amb una comunicació fluida i transversal. Així, les coses acaben sortint bastant bé.
Aquesta entrevista ha estat publicada originalment al web de l’Hospital Sant Joan de Déu
