ENTREVISTA | Montserrat Gea

“Hem fet una guia útil a nivell de pràctica clínica i desenvolupada en base als resultats derivats d’estudis amb alt rigor científic”

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona ha actualitzat la «Guia de bones pràctiques basada en l’evidència» que fa cinc anys es va publicar sota el segell del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya

COIB
 
 
Montserrat Gea / COIB

Montserrat Gea / COIB

Aquesta entrevista ha estat publicada pel Col·legi Oficial de Infermeres i Infermers de Barcelona al seu web

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona ha actualitzat la «Guia de bones pràctiques basada en l’evidència» que fa cinc anys es va publicar sota el segell del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya. Un treball que recull en format de guia pràctica, l’evidència científica internacional en relació a les teràpies naturals i complementàries, amb la finalitat de dotar als professionals de la salut d’eines que els orientin en la pràctica a l’hora d’implementar o no aquests instruments complementaris de cura. Parlem amb Montserrat Gea Sánchez, coordinadora de la guia i IP al Grup de Recerca en Cures de Salut, que s’han fet càrrec de la recerca

En un entorn de permanent focus públic en les intervencions complementàries que no formen part de la medicina tradicional, què aporta aquesta guia al coneixement professional?

És innegable que una gran part de la població tant a nivell català com espanyol recorre a les denominades teràpies naturals o complementàries per millorar el seu estat de salut i benestar, sobretot les persones que pateixen malalties cròniques. De fet, atenent a l’augment constant de la prevalença d’aquest tipus de malalties, l’OMS en el seu document “Estratègia de l’OMS sobre medicina tradicional 2014-2023” posa de manifest la necessitat de que la medicina convencional i l’anomenada medicinal natural o complementària han d’arribar necessàriament a una entesa de convivència en benefici últim dels nostres i les nostres pacients.

Perquè calia fer-la i perquè cal actualitzar-la cada cert temps?

L’augment de malalties cròniques i de l’esperança de vida ha derivat en un augment de l’ús de les teràpies naturals i complementàries. Per tant, sembla convenient donar a conèixer l’estat actual d’aquestes teràpies pel que fa a l’evidència científica que pot, o no, recolzar el seu ús. A més, podria considerar-se un exercici de responsabilitat professional per part dels professionals de la salut el conèixer a quins tractaments complementaris estan recorrent les persones que atenem i com aquests poden resultar beneficiosos o contraproduents depenent del tractament convencional al que estigui sotmès la persona. Pel que fa a la necessitat d’actualitzar la guia, s’ha observat un increment considerable de les publicacions científiques referents a les teràpies naturals o complementàries.
Des de la realització de l’anterior guia publicada l’any 2014 hem trobat al voltant de 23.000 estudis nous relacionats amb el tema en qüestió.

Adreçant-nos a infermeres i infermers i altres professionals de la salut, com resumiria el que hi poden trobar a la guia?

Aquesta guia pretén ser un recurs basat en l’evidència científica i que permetrà a infermeres i infermers, així com a qualsevol altre professional de la salut, conèixer el nivell d’evidència existent de cadascuna de les teràpies naturals o complementàries més utilitzades. Hi ha dos apartats principals destinats a aquesta finalitat. D’una banda, es pot consultar la síntesi narrativa de tots els estudis inclosos on es detallen la metodologia i resultats dels estudis i, d’altra banda, s’ha desenvolupat un apartat en el qual es presenten taules amb el nivell d’evidència que dóna suport cadascuns dels resultats.

I adreçant-nos a un públic més general que pot tenir interès en la matèria, què els diria sobre la guia?

Doncs els diria que tot i que la guia és accessible per a qualsevol persona interessada en la matèria encara que no siguin professionals de la salut, els aconsellem que consultin amb la seva infermera o professional de la salut de referència per aplicacions concretes.

Pel que fa a l’ús pràctic de la guia, com s’ha de llegir? Com han estructurat els continguts a fi que sigui pràctic per a la consulta?

Hem seguit la mateixa estructura que en la guia anterior, però òbviament actualitzant i ampliant els continguts. Aquesta està estructurada en 10 apartats diferents. Per entendre com s’ha d’utilitzar la guia es pot consultar l’apartat 4 on s’explica en detall. Però bàsicament el que cal considerar quan es consulti la guia és que hi ha uns apartats en què s’ha explicat de forma detallada la metodologia que ha seguit per a la recerca i maneig de la literatura científica utilitzada i, a continuació, s’ha desenvolupat un apartat de resultats en el qual s’ha inclòs una síntesi narrativa de les 25 teràpies complementària incloses. De forma addicional es va crear un apartat en el qual es resumeixen en forma de taules les indicacions de cada teràpia per facilitar la consulta a la informació de forma ràpida, ja que en el cas d’algunes teràpies la síntesi narrativa és molt extensa.

Comparant el treball que van fer en la 1a guia i aquesta, quines diferències han trobat pel que fa a la qualitat dels estudis, el creixement de la literatura científica sobre la matèria o l’interès en una o una altra teràpia? Què en destacaria?

El més destacable és la gran quantitat d’estudis que s’han dut a terme des de la publicació de la primera guia. També és cert que hem trobat una major quantitat de revisions sistemàtiques i metanàlisi pel que fa a la recerca anterior, de fet algunes de les teràpies estan redactades únicament en base a aquest tipus d’estudis que aporten el major grau d’evidència en els resultats. També hem pogut observar que hi ha un interès creixent en desenvolupar estudis de major qualitat en aquest àmbit.

Per destacar alguna teràpia, podríem considerar que el Ioga és una de les teràpies estrelles ja que a Espanya és la més utilitzada i destacada amb una freqüència d’utilització del 32,5% per sobre de l’acupuntura (31,5%) segons l’Observatori de Teràpies Naturals.

Perquè han analitzat només els estudis amb l’evidència més alta?

Era el nostre objectiu plantejar una guia que pogués ser útil a nivell de pràctica clínica però que, a la vegada, estigués desenvolupada en base als resultats derivats d’estudis amb alt rigor científic. En relació amb això, hi ha un consens entre els experts en metodologia de la investigació que indica que les revisions sistemàtiques, amb o sense metanàlisi, i assaigs clínics controlats aleatoritzats, quan estan ben dissenyats, ofereixen resultats fiables. Per tant, si el nostre objectiu era proporcionar una guia que impulsés la pràctica basada en l’evidència, havíem de centrar-nos en aquest tipus d’estudi.

D’altra banda, un dels motius pel que hem pogut basar-nos en aquest tipus d’estudis és la gran quantitat de literatura científica produïda des que es va publicar la versió anterior d’aquesta guia.

Dels estudis analitzats, n’han trobat algun en que la conclusió sobre l’eficàcia i seguretat d’alguna de les teràpies sigui negativa i dugui a no recomanar-ne el seu ús?

En la majoria d’ocasions, a nivell científic resulta complicat donar una resposta dicotòmica de sí o no. No podem donar una resposta contundent perquè aquí caldria considerar moltes variables, com ara el tipus de malaltia, l’edat, el gènere i el tipus de variables estudiades.

En general, i en base a les teràpies incloses en la present guia, no es pot afirmar que hi hagi efectes negatius associats a l’ús de cap de les mateixes. No obstant això, hem de destacar que nosaltres sempre parlem de les teràpies naturals com un complement i mai com una alternativa als tractaments convencionals prescrits.

Posi’m algun exemple de les evidències trobades que l’hagi sorprès o que, per la incidència que pot tenir en els usuaris que en fan ús sigui especial rellevant tenir-ho en compte?

Bé, el que més va sorprendre a l’equip en primer lloc va ser la gran quantitat d’estudis desenvolupats en un període de temps tan curt, parlem d’un total de gairebé 23.000 estudis científics en quatre anys.

Un altre aspecte destacable, i que en la nostra opinió és el que més pot interessar a les persones que consultin la guia, és que hi ha una quantitat considerable d’evidència que indica que algunes de les teràpies poden ser molt efectives quan s’utilitzen com a complement al tractament convencional, però tenint en compte que en la majoria d’ocasions l’ús alternatiu d’aquestes teràpies no ofereix beneficis substancials.

Ens ha sorprès la gran quantitat d’evidència que recolza la utilització del Ioga com a teràpia complementaria a diferents àmbits com pot ser la salut de la dona durant l’embaràs, ja que s’ha demostrat que el Ioga és una teràpia efectiva per millorar la depressió pre i postpart. També hi ha evidència que indica que el Ioga en combinació amb la teràpia cognitiu-conductual pot millorar la salut mental de persones que pateixen de trastorn de pànic.

Fins quin punt és important aflorar la literatura científica, l’evidència existent, per entendre com aquestes intervencions poden contribuir al benestar de les persones?

Si pretenem oferir cures d’excel·lència en l’àmbit de la salut, és essencial que les nostres actuacions es basin en la millor i més actual evidència científica. Només d’aquesta manera podem garantir la millor atenció als nostres pacients. A més, resulta lògic pensar que si aquest pensament s’aplica en la infermeria i en la medicina convencional, també s’apliqui pel que fa a les denominades teràpies naturals o complementàries.

Hi ha grans diferències entre teràpies, pel que fa al número d’articles analitzats. Trobem que acupuntura, digitopuntura o Ioga, estan per sobre de la cinquantena mentre que d’altres com cromoteràpia, naturoteràpia, Xiatsu o la teràpia floral de Bach en tenen menys de cinc. A què pensa que és degut?

Un dels arguments per poder justificar aquest desequilibri entre les diferents teràpies en termes de publicacions científiques podria explicar, almenys en part, per la popularitat de les mateixes. Fins al moment, el Ioga és la teràpia a la qual més freqüentment recorren les persones que busquen millorar el seu estat de salut. En relació amb l’acupuntura, és la teràpia més rellevant dins de la medicina tradicional xinesa i és possible que aquest fet pugui influir en l’atenció que es presta a aquesta teràpia.

Per contra, en el cas de la teràpia floral de Bach hi ha un vuit pel que fa a estudis científics independents i per aquest motiu, tot i existir literatura, no es pot incloure en la guia ja que pot estar potencialment esbiaixada per interessos comercials.

A la Guia s’explica que s’ha elaborat amb les mateixes directrius i criteris d’avaluació que la Registered Nurses Association of Ontario (RNAO) va fer per al programa d’Implantación de Bones pràctiques en cures (BPSO) adoptat per la Unitat de Recerca en Cures de Salut Investen-ISCIII Del Ministeri d’Economia i Competitivitat. Per què és important?

Quan es realitza qualsevol recerca és important seguir un procés establert que doni rigor al mateix i faci que els resultats siguin fiables. En aquest cas concret, la RNAO és un organisme de gran prestigi, no només a nivell de Canadà, sinó que s’ha convertit en un referent mundial pel que fa al desenvolupament de guies de bones pràctiques clíniques en l’àmbit de la infermeria i l’objectiu és ser un pont d’unió entre la investigació i la pràctica basada en l’evidència.

D’altra banda la unitat Investén-isciii va iniciar ja fa molt temps la implantació del model a diferents CCAA, per tant, és lògic que tothom seguim uns criteris homogenis alhora de classificar i entendre els nivells d’evidència científica.

A banda del treball de camp dels autors i autores, quin paper han tingut els revisor/es de la guia?

Per a cada una de les teràpies incloses en la guia s’ha seguit un procés anomenat “per parells” tant en el procés de selecció i avaluació dels estudis com en el procés d’extracció de dades. Aquest mateix procés es va extrapolar a la revisió externa de la guia, per a això es va recórrer a professionals aliens a aquesta investigació. Per cada teràpia hi va haver dos revisors, un professional expert en la teràpia i que es va encarregar de revisar el contingut i un professional expert en metodologia de la investigació per assegurar el rigor de tot el procés d’investigació i que, en última instància fa fiables els resultats presentats.

Un cop acabat aquest treball, quina és la seva valoració pel que fa a l’estat de l’interès de la comunitat científica per avançar en l’evidència sobre aquests instruments? En comparació al nº d’articles trobats i les temàtiques en comparació amb l’anterior guia? Quina és l’evolució que estima en aquest sentit?

És innegable que hi ha hagut un augment pel que fa a l’interès de la comunitat científica en relació a aquest tipus de teràpies en un intent de donar resposta a les necessitats dels nostres pacients. A més, sembla que aquesta tendència es mantindrà en els propers anys a causa del increment progressiu de la seva utilització per part de la població general.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*