Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Només faltava un polèmic examen dels MIR per escalfar, encara més, el sector sanitari català. Concretament, la gota que ha fet vessar el got i que ha provocat un malestar general dels principals col·lectius de la professió ha estat la pregunta número 84 de la versió 0 de les proves per a Metge Intern Resident (MIR) 2024, que van tenir lloc aquest dissabte i a la qual es van presentar prop de 14.000 aspirants que opten a alguna de les 8.772 places de formació mèdica especialitzada que ofereix aquest any el Ministeri de Sanitat. La pregunta en qüestió (que publiquem a continuació) fa referència al cas d’un metge sobrecarregat de pacients a la consulta, generant algun conflicte, tot i que és qui té menys quota de pacients. Hi ha quatre opcions per al seu diagnòstic, i totes defineixen la situació del metge com a trastorns de la personalitat.
“La pregunta en concret conté tot allò que hauríem d’evitar com a professionals; és a dir, conté prejudicis, dona a entendre que aquest excés de càrrega que perceben els professionals no es deu a les dolentes condicions laborals sinó a la psicopatologia del professional; i es ninguneja el fet del creixent burnout que hi ha a la professió mèdica. És un compendi de tots els despropòsits que es poden posar en una sola pregunta”. Així s’expressava Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, qui ironitzava sobre la pregunta de la discòrdia dient que “s’han deixat l’opció correcta, que seria un metge vocacional, que pateix un síndrome de burnout evident i amb l’aquiescència del servei de prevenció de riscos laborals, que sovint en aquestes circumstàncies mira cap a una altra banda”. En aquesta mateixa línia es manifestava també Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, qui també qualificava de “desafortunada, equívoca i estúpidament estigmatizadora” la pregunta polèmica.
Que en un examen de conocimientos para poder acceder a una plaza de formación MIR se formule una pregunta como esa me parece lamentable. Por desafortunada, por equívoca, por estúpidamente estigmatizadora y porque no aporta valor @sanidadgob pic.twitter.com/TNsvUfsDFJ
— Jaume Padrós (@jaumepadros) January 22, 2024
Per la seva banda, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) titllava a les xarxes de “desafortunada i decebedora una pregunta irrespectuosa del #MiR2024, que assenyala als metges com els culpables dels problemes del sistema sanitari”.
Desafortunada i decebedora una pregunta irrespectuosa del #MiR2024 que assenyala als metges com els culpables dels problemes del Sistema Sanitari.
❗Moment obligat per #revisar i #reflexionar, de dalt a baix, responsables, processos i orientació de les preguntes MiR pic.twitter.com/ntzvDK777m
— 🌳CAMFiC (@CAMFiC) January 22, 2024
Davant d’aquest escenari, Lleonart considera que “el millor que podrien fer és anul·lar aquesta pregunta i demanar disculpes públicament, perquè s’han cobert de glòria”. CAMFIC també apuntava que era moment obligat per revisar i reflexionar, de dalt a baix, responsables, processos i orientació de les preguntes MiR. Segons explica el secretari de Metges de Catalunya, aquests exàmens els fan teòricament catedràtics de les universitats i facultats amb reputació contrastada i, posteriorment, una comissió s’encarrega de fer la selecció final. Per tant, lamenta Lleonart, “aquesta pregunta ha acabat en aquest examen després de passar unes quantes cribes, fet que em preocupa –i molt–, perquè vol dir que a una majoria de gent li ha semblat que en la formulació i en el contingut d’aquesta pregunta no hi havia res de l’altre món, i em resulta realment alarmant que hi hagi una part dels encarregats que puguin concebre aquest enunciat”. A més, afegeix que “la sensació és que les autoritats sanitàries i responsables polítics, tant autonòmics com del govern central, pensen això del problema que hi ha en l’atenció sanitària, sobretot de l’atenció primària, i que els ha traït la consciència”.
Tanmateix, les primeres reaccions per part del Ministeri de Sanitat no van trigar a arribar i les va protagonitzar en primer lloc el secretari d’estat de Sanitat i metge de família, Javier Padilla, qui va admetre que “Aquesta pregunta és lamentable i falta al respecte a tots els professionals d’Atenció Primària que sempre són ‘els últims a sortir’, amb unes consultes infinites i un compromís més infinit encara amb els pacients”.
Esta pregunta es lamentable y una falta de respeto a todos los profesionales de Atención Primaria que siempre son "los últimos en salir", con unas consultas infinitas y un compromiso más infinito aún con sus pacientes.
Ahora bien, creo que hay que explicar cómo se ponen las… pic.twitter.com/3byTqS3jvL
— Javier Padilla (@javierpadillab) January 22, 2024
