Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’atenció primària de salut té un paper fonamental en la detecció i gestió dels trastorns emocionals comuns, com l’ansietat i la depressió. Amb la creixent demanda d’atenció en salut mental i la limitació de recursos especialitzats, sorgeix la necessitat d’incorporar estratègies efectives per abordar el malestar emocional des del primer nivell assistencial. En aquest context, el Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària, impulsat pel Departament de Salut, ha integrat la figura del Referent de Benestar Emocional i Comunitari (RBEC) en els equips d’atenció primària amb l’objectiu de promoure la salut emocional i prevenir problemes de salut mental.
Com a professionals que treballem en el dia a dia amb persones que pateixen malestar emocional, sabem que els recursos terapèutics han d’adaptar-se a la realitat dels pacients i a les necessitats del sistema sanitari. Una de les iniciatives que hem posat en marxa a l’equip de Sant Andreu de la Barca ha estat la implementació d’un programa d’intervenció grupal per a la millora del benestar emocional i la gestió de l’ansietat. Aquesta experiència ens ha permès avaluar els beneficis d’aquest tipus d’abordatge i comparar-los amb els resultats de pacients que han seguit altres itineraris terapèutics dins el sistema de salut.
L’experiència de Sant Andreu de la Barca: un model d’intervenció grupal
Per avaluar l’impacte d’aquestes intervencions s’ha realitzat una anàlisi retrospectiva de les dades obtingudes en diferents grups dirigits per la Psicòloga General Sanitària RBEC. En total, 57 pacients van participar en un programa de vuit sessions setmanals de 90 minuts, centrades en el benestar emocional i la gestió de l’ansietat. Els resultats d’aquesta intervenció es van comparar amb els d’un grup de control format per 20 pacients que, per diverses raons, van rebre atenció en serveis especialitzats de salut mental en lloc de participar en el programa grupal.
Els indicadors principals analitzats van ser les taxes d’adherència, la necessitat de reconsultes en atenció primària, satisfacció amb l’atenció rebuda al grup i la derivació a serveis especialitzats. Els resultats obtinguts han estat significatius:
. Adherència al programa: El 94,8% dels participants va assistir a tres o més sessions, fet que suggereix un alt grau de compromís i acceptació per part dels pacients.
. Reincorporació laboral: Un cop finalitzada la intervenció, el 87,5% dels pacients va poder tornar a la seva activitat laboral, lo qual podria ser un indicador d’una millora en la seva funcionalitat diària.
. Necessitat de reconsulta: En els tres mesos posteriors al programa, el 82,5% dels pacients no va requerir noves consultes per la mateixa problemàtica, la qual cosa suggereix una reducció de la pressió assistencial en els centres de salut.
. Satisfacció amb el grup: El 100% van valorar de manera satisfactòria l’atenció grupal rebuda, tot i que el 80% va indicar que els hi hagués agradat tenir més sessions d’intervenció perquè estaven molt satisfets i el 40% va indicar que, a més del grup, els hi hagués agradat rebre de manera combinada intervenció individual.
. Derivació a salut mental especialitzada: Només el 8,7% dels pacients va ser derivat a serveis especialitzats per persistència dels símptomes.
En canvi, en el grup de control, els resultats van ser significativament diferents: el 65% dels pacients va requerir noves consultes en atenció primària i el 60% continuava en situació d’incapacitat temporal mentre rebia tractament en serveis especialitzats.
Una estratègia efectiva per a l’atenció primària
Aquestes dades confirmen una realitat que molts professionals ja intuïm des de la pràctica clínica: les intervencions grupals poden ser una eina efectiva per abordar el malestar emocional des de l’atenció primària. A més d’optimitzar recursos, aquest tipus de programes permet generar espais segurs on els pacients poden compartir experiències, normalitzar les seves emocions i aprendre estratègies per gestionar l’ansietat i altres símptomes emocionals.
L’alta taxa d’adherència observada en el nostre estudi indica que aquest tipus d’intervencions són ben acceptades pels pacients, especialment quan es realitzen en un context accessible i amb un enfocament pràctic i vivencial. A més, la reducció de reconsultes i derivacions a serveis especialitzats suggereix que aquestes estratègies poden ajudar a disminuir la pressió assistencial en el sistema sanitari, permetent que els serveis de salut mental se centrin en els casos més greus o complexos.
Quins factors clau afavoreixen l’èxit d’aquestes intervencions?
A partir de la nostra experiència, hi ha diversos elements que poden contribuir a l’eficàcia d’aquestes intervencions grupals:
. Frequència i durada adequades: La nostra experiència indica que un format de vuit sessions setmanals de 90 minuts facilita la consolidació dels aprenentatges i un seguiment òptim del progrés dels pacients.
. Espai de confiança i seguretat: La dinàmica grupal permet als participants sentir-se compresos i recolzats, afavorint la seva implicació en el procés terapèutic.
. Enfocament pràctic i estructurat: L’ús d’eines i tècniques basades en l’evidència, com la psicoeducació i les estratègies cognitivoconductuals, facilita l’aprenentatge i l’aplicació de recursos per gestionar l’ansietat.
Conclusions i perspectives futures
Els resultats obtinguts a Sant Andreu de la Barca són prometedors i recolzen la integració dels RBEC com una estratègia efectiva per abordar el malestar emocional a la comunitat. Tot i això, cal tenir en compte que es tracta d’un estudi amb una mostra limitada, i per tant, és necessari continuar investigant amb mostres més àmplies i dissenys controlats per establir recomanacions més precises sobre la durada i freqüència òptimes d’aquestes intervencions. També com a proposta de millora es podria incloure un seguiment individualitzat per als pacients que després de la intervenció necessiten aprendre a detectar precoçment possibles recaigudes i a oferir suport addicional si cal.
En un moment en què la salut mental és una de les principals preocupacions en l’àmbit sanitari, les intervencions grupals es perfilen com una eina innovadora i necessària per reforçar l’atenció primària i millorar la qualitat de vida dels pacients. La nostra experiència ens demostra que, amb els recursos i el suport adequats, és possible oferir una atenció psicològica efectiva i accessible des del primer nivell assistencial.
