Oposicions 2015 de medicina de família a l’ICS: crònica d’un desori

Quan l’empresa es pregunta per la manca de professionals per treballar en l’atenció primària, potser hauria de reflexionar sobre el tracte que dóna als professionals que continuen intentant oferir una assistència de qualitat malgrat la precarietat i els pals a les rodes que els posa l’Administració

FoCAP (Fòrum Català de l'Atenció Primària)
 
 

El passat 28 de juliol es va publicar l’adjudicació  de les 42 places vacants de la categoria professional de facultatiu/iva especialista de medicina familiar i comunitària, pel sistema de concurs oposició 2015 a l’Institut Català de la Salut (ICS).

La realització d’aquesta convocatòria va provocar diverses queixes de les quals ens vàrem fer ressò en aquest post del FoCAP: problemes d’organització i logística (els exàmens es van realitzar en aules petites davant el nombre elevat d’aspirants amb retards acumulats), múltiples errors en la redacció de les preguntes, oferta de places irrisòries després de 5 anys sense convocatòria d’oposicions…

D’altra banda, aquestes oposicions s’han caracteritzat per la introducció d’una nova fórmula, constituïda per 4 proves i  la d’aptitud en català. Les proves realitzades han estat:

  1. Test de 100 preguntes sobre el temari especificat a la convocatòria.
  2. Supòsit pràctic amb 28 preguntes sobre casos clínics.
  3. Supòsit pràctic situacional de competències, format per 4 casos amb 4 preguntes cadascun, en els quals calia respondre l’opció que més reflectia el comportament que espera l’ICS de cada aspirant per tal d’assolir la feina de forma excel·lent. Les principals competències preguntades van ser: treball en equip, flexibilitat, orientació al servei i comunicació. Les preguntes no restaven i es valoraven entre 1-4 punts. En revisar la correcció, l’aspirant podia veure la valoració de cada pregunta però en cap cas es va especificar el criteri de cada puntuació.
  4. Test competencial (test psicotècnic) amb un test de 126 preguntes amb 7 respostes possibles on era necessari triar l’opció que millor reflectia el comportament habitual dels aspirants (sense oblidar  el que l’ ICS esperava d’ells). De nou, als aspirants els van posar una nota, però en cap cas hi va es van especificar els criteris de la puntuació de cada de les opcions de resposta.

La primera prova es valorava en 100 punts i va ser necessari treure un 6,22 per accedir a la realització de les 3 proves restants. El supòsit pràctic de casos clínics sumava 85 punts i el supòsit pràctic de competències i el test competencial sumaven 7.5 punts cadascun.

En el cas de la tercera i quarta prova, els aspirants no sabien com es realitzarien, ja que en la convocatòria no s’especificava clarament com s’efectuaria l’avaluació de les competències i fins al mateix moment de l’examen es desconeixia tant el format del test competencial, com les indicacions per realitzar-lo (van ser els membres del tribunal de l’oposició els que van haver de donar les instruccions). Així, malgrat que els resultats obtinguts en aquestes dues proves no tenien un alt impacte a la nota final de l’oposició, (15 punts respecte a un màxim de 200) la puntuació obtinguda en  la correcció d’aquestes dues proves ha estat mancada de criteris de transparència.

La concepció de la tercera i quarta prova mostren com l’ICS posa en pràctica noves formes d’avaluació que responen més als criteris d’una empresa privada que tria les persones amb les següents característiques:

  • Persones més acríticament obedients i amb capacitat de sacrifici per l’empresa (competència anomenada flexibilitat)
  • Persones disposades a fer efectius els objectius de l’empresa sense qüestionar-los ni quan no comporten millores en la qualitat assistencial (competència anomenada orientació al servei)
  • Persones que accepten realitzar múltiples tasques no assistencials que no obeeixen a la millora de l’atenció ni al benefici de l’equip (competència anomenada treball en equip) sense temps laboral real per poder-les realitzar.

Paral·lelament, l’adjudicació de places no ha estat exempta de controvèrsies. Per una banda, onze aspirants que havien passat les 4 proves (i per tant segurament molt d’ells/elles haurien obtingut una plaça) han estat exclosos en el moment de la valoració dels mèrits perquè  el darrer dia de la inscripció en la convocatòria no disposaven de la titulació de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) en paper. En la convocatòria de les oposicions s’especifica que cal disposar del Títol que acrediti l’especialitat però no que hagi de ser en format paper. Els aspirants sí que disposaven del document substitutiu del títol de MFiC que realitzen les Unitats Docents de MFiC per tal d’acreditar la titulació, amb el qual es permet treballar a l’ICS mentre es realitza la tramitació del títol oficial al Ministeri. A més a més, aquests aspirants exclosos a últim moment no els constarà la puntuació per oposició aprovada a la nova convocatòria i s’hauran de presentar de nou a les proves d’aptitud de català (malgrat haver-les superat anteriorment).

D’altra banda, inicialment es va dir que donada les poques places ofertes (1 plaça per cada 60 aspirant aproximadament) els opositors que aconseguissin una plaça es podrien quedar, si així ho desitjaven, al seu lloc de treball per tal de garantir la longitudinalitat i continuïtat assistencial (principis fonamentals de l’Atenció Primària). Semblava una decisió justa que premiava l’excel·lència dels únics 42 millors candidats entre 1.200 que tindrien accés a una plaça.

L’ICS va oferir un nombre de places determinat a cada gerència territorial segons el nombre de treballadors/es que aquell moment estaven treballant en cada gerència: 13 a Barcelona Ciutat, 4 places a Catalunya Central,  6 places a Metropolitana Nord,  10 places a Metropolitana Sud, 5 places a Girona, 4 a Tarragona i 2 a Terres de l’Ebre. No es va tenir en compte  que els candidats poguessin voler un trasllat de gerència per qualsevol raó, per qüestions personals o que alguns dels aspirants en aquell moment no estaven treballant a l’ICS. Aquest fet va produir que el nombre de places ofertes per l’ICS en determinades gerències fos inferior a les sol·licituds realitzades pels 42 candidats. D’aquesta manera almenys dos aspirants han estat obligats a canviar de gerència territorial i  a abandonar els seus pacients i el CAP,  on realitzaven tasques de recerca, de referents en diferents aspectes assistencials i de docència. Aquests professionals, malgrat sol·licitar una comissió de serveis, han vist denegada la seva petició al·legant que faltaven professionals a les gerències territorials on se’ls destinava. A més a més, donat que no hi ha prevista cap convocatòria de trasllat a curt ni mitjà termini, el seu trasllat “involuntari” pot allargar-se de forma indeterminada.

Així doncs, malgrat el mèrit i l’esforç que suposa obtenir una plaça en unes oposicions caracteritzades per  una oferta irrisòria de places, en un context de precarietat laboral i de retallades cronificades, hi ha 11 candidats que han estat exclosos aplicant criteris poc clars i transparents després d’haver superat totes les proves i haver pagat totes les taxes de la convocatòria. A més a més, no tots els candidats que han obtingut plaça han pogut seguir exercint les seves tasques assistencials al centre d’origen i han estat desplaçats, en contra de la seva voluntat, a altres gerències territorials amb afectacions secundàries dels seus pacients i dels seus equips, a més de la repercussió sobre els seus projectes personals.  Aquest fet impedeix de nou proporcionar una Atenció Primària de qualitat, caracteritzada pel seguiment longitudinal dels pacients i la creació de vincles  assistencials sòlids.

Davant de situacions com la que hem descrit, que no són una excepció, quan l’empresa es pregunta per la manca de professionals per treballar en l’atenció primària, potser hauria de reflexionar sobre el tracte que dóna als professionals, inclosos els més excel·lents, que, en canvi, continuen intentant oferir una assistència de qualitat malgrat la precarietat i els pals a les rodes que els posa l’Administració. El mal és irreparable.

Aquest article s’ha publicat originalment a la web del FoCAP.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*