Per la disponibilitat de tots els medicaments a les farmàcies

La falta de medicaments pot repercutir en les persones malaltes, podent derivar en el retard o abandonament del tractament, així com en la possible aparició d'efectes adversos i en que s’acabi optant per alternatives no tan eficaces

Laura Villardino
 
 

Des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès/Marea Blanca volem mostrar la nostra preocupació per un fenomen que s’està repetint cada cop més en els darrers temps: la manca de subministrament d’alguns medicaments a les farmàcies de Mollet i altres lloc.

El CISMED (Centre de la Informació Sobre el Subministrament de Medicaments) ja va assenyalar que durant l’any 2018 hi va haver 228 medicaments amb problemes de subministrament a les farmàcies. D’aquests, un 36% correspon a fàrmacs relacionats amb el sistema cardiovascular i un 24% amb el sistema nerviós, essent aquests tipus de medicaments els que més faltes acumulen a les farmàcies.

En aquest sentit, el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics considera que les principals causes d’aquest manca de subministrament són les següents:

  • Concentració de la producció de principis actius en una sola planta de fabricació.
  • Problemes en la fabricació de medicaments.
  • Manca de matèria primera.
  • Polítiques de “preus” de medicaments
  • Increment puntual de la demanda.

En molts casos es tracta de medicaments amb alternatives, però també trobem fàrmacs que no es poden substituir per d’altres, generant en aquest cas un major perjudici per la salut. En altres casos es tracta de medicaments antics i de preu baix que produeixen poc rendiment al fabricant i hi ha interès en que siguin substituïts per altres d’aparició més recent i de preu més elevat. Cal dir que el preu del medicament no està relacionat amb la seva efectivitat i que, de fet, hi ha molts medicaments barats que són millors que d’altres més cars.

Cal afegir que tots els grups terapèutics són susceptibles de patir problemes de subministrament, des del sistema respiratori als psicofàrmacs. Per exemple, en aquests dos grups terapèutics trobem que un medicament com “Atrovent 20” que serveix per tractar la Bronquitis crònica i que no és substituïble, té problemes de subministrament. O també que ”Elontril 150”, un medicament que serveix per tractar la depressió, té problemes de subministrament a 49 províncies de l’estat, encara que d’aquest últim podem trobar d’altres presentacions amb el mateix principi actiu.

Sigui com sigui, la falta de medicaments pot repercutir en les persones malaltes, podent derivar en el retard o abandonament del tractament, així com en la possible aparició d’efectes adversos i en que s’acabi optant per alternatives no tan eficaces. I això és una cosa que el conjunt de la ciutadania no es pot permetre, ja que com ben diu la dita, “la salut és el primer”. I encara molt menys quan el desproveïment és degut a una mala planificació o a l’únic interès d’augmentar els beneficis econòmics de les farmacèutiques

Aquest és tan sols un dels problemes que afecten els medicaments i el seu ús a casa nostra i a tot l’estat. Des de la investigació fins el consum, passant per la regulació i la prescripció, hi ha molts aspectes que s’haurien d’abordar amb polítiques del medicament decididament orientades a les necessitats de les persones i lliures de la influència d’interessos comercials. L’estat hauria de garantir l’accés als medicaments d’eficàcia comprovada, i una de les maneres de fer-ho seria implantar la prescripció per principi actiu, no per marca, i assegurar la disponibilitat de la versió genèrica de qualsevol fàrmac, de forma que no es depengués d’una determinada presentació.

Des de la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès ho tenim ben clar, hem d’actuar amb determinació per aturar aquest fenomen que s’està donant a moltes farmàcies.

Laura Villardino
Sobre Laura Villardino

Membre de la Plataforma en defensa de la sanitat publica del Baix Vallés Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*