L’organització d’acció sanitària-humanitària Metges Sense Fronteres (MSF) ha elaborat un informe “que posa de manifest greus problemes al model de gestió de residències i en la coordinació entre les diferents administracions”. “La situació viscuda a les residències de gent gran durant l’epidèmia de la Covid-19 a Espanya mai hauria de tornar a ocórrer. Les lliçons apreses i les vides perdudes haurien de provocar un canvi profund”, comença el text.
Gairebé el 70% de les morts registrades a l’Estat per coronavirus són d’usuaris de residències, dada que segons MSF reflecteix “un abandó a les residències de les persones més vulnerables a la Covid-19 i la desprotecció del personal que els cuidava”. A Catalunya el 49% de les morts per Covid-19 s’han donat a aquests equipaments.
A més de la falta d’EPIs a l’inici de la pandèmia, el personal sanitari ha mantingut una lluita constant perquè les empreses, sovint residències, es facin càrrec de la neteja de la roba de treball. En alguns centres això encara no s’ha aconseguit, va assegurar la fisioterapeuta Natalia Garcia a aquest mitjà. “Les residències érem les grans oblidades a l’inici de la pandèmia”, es queixava.
A la manca de previsió de les primeres setmanes cal afegir-hi altres problemes estructurals que moltes residències de gent gran pateixen des de fa anys, com ara uns espais molt reduïts, manca de dotació econòmica i sobretot falta de personal que, a més, acostuma a estar poc valorat socialment i monetària. De fet, el negoci dels centres residencials per a gent gran ha esdevingut un focus d’atracció d’inversió de capital privat, en considerar-lo un èxit gairebé garantit.
A Catalunya s’han registrat 6387 decessos a residències de gent gran, el que suposa que hagi mort gairebé el 10% dels seus usuaris
“La combinació de dèficit va fer inviable respondre a l’epidèmia. No disposar de recursos sanitaris i assistencials va tenir un impacte directe a la salut dels residents”, denuncia Ximena Di Lollo, responsable de la resposta de MSF a les residències. A banda, i com va reconèixer Garcia al Diari de la Sanitat, va ser comú el protocol de no rebre pacients de residències infectats de Covid-19 als hospitals. “Trucaves a l’hospital i et deien: ‘Ho sento, avui només podem admetre una persona de residències, escullin vostès”, relata Luisa, treballadora social d’una residència auxiliada per MSF. “Van prioritzar la resposta assistencial als hospitals, deixant enrere les persones grans a les residències, malgrat ser el col·lectiu més vulnerable i amb més mortalitat”, recorda Di Lollo.
L’informe és el colofó dels dos mesos i mig en què l’organització ha prestat el seu coneixement i gestió a les residències de l’Estat espanyol. En total, Metges Sense Fronteres ha donat suport a 486 residències. Catalunya, amb 200, encapçala la classificació, seguida de Castella i Lleó amb 114 i de la Comunitat de Madrid amb 79.
La llista negra
Metges Sense Fronteres fa un llistat dels problemes amb què es va trobar quan les seves unitats van començar a donar suport a les residències de gent gran de l’Estat. En destaquen la “manca d’anticipació i de plans de contingència agreujada per la descoordinació i multiplicitat d’interlocutors”. Això, junt amb un “reduït marge de maniobra per implementar les mesures d’aïllament, quarantena i distància a causa de la inadequació de les infraestructures i espais i l’alta ocupació”, va deixar moltes residències a tocar del col·lapse.
“No tinc temps per veure el bombardeig de correus que arriba a l’ordinador. Tinc molt de personal de baixa, els familiars truquen constantment i he d’elaborar dos o tres informes diaris amb la mateixa informació per a diferents administracions”, assegurava Alba, directora d’una residència castellana-lleonesa on MSF va col·laborar. “Em trobo amb recomanacions i protocols que es contradiuen. És una confusió total i mentrestant els residents emmalalteixen i algú els ha d’atendre”, afegeix la gestora del centre.
Precisament per les baixes de personal, MSF també destaca “falta d’organització, direcció i recursos humans” per controlar el contagi, amb un “personal restant que va haver d’assumir tasques gairebé mèdiques que no eren pròpies de la seva funció”.
La falta de tests diagnòstics, la denegació de derivacions a centres hospitalaris amb un “aïllament en detriment de la salut i les cures dignes”, així com la falta de protocols per a l’etapa final de la vida i la “carència d’atenció psicosocial a residents, personals i familiars” completen la llista de denúncies que fa Metges Sense Fronteres.
En conjunt, MSF constata que “donat el perfil de les persones que viuen a residències, mantenir-los en espais tancats i sense l’atenció mèdica i psicològica adequada va multiplicar els contagis, accelerar la mortalitat i va produir situacions indignes i humanes”. L’organització insisteix que “no es van prioritzar les derivacions hospitalàries” i que les residències, “llocs per a la convivència i les cures i no per al tractament medicalitzat, van haver de donar unes cures per a les quals no estaven preparades”.
Metges Sense Fronteres també remarca que, a bada de què els equipaments de protecció individuals van arribar tard i van ser insuficients durant setmanes, existia “falta de formació en la utilització” per part d’un “personal gens habituat a l’ús d’aquests elements”. A banda, assegura Ximena Di Lollo, “els EPI no sempre estaven adaptats a les necessitats de les residències”.
Laura, auxiliar d’infermeria d’una residència privada a què MSF va prestar suport, reconeixia: “A les residències hi ha molta gent que no sap utilitzar materials de protecció com guants o mascareta. Les cuidadores, el personal de manteniment i neteja o el de cuina estan molt despistats i al final és un caos. Uns van sobreprotegits, sense diferenciar la zona en què es troben, portant la contaminació d’un lloc a un altre”.
La gent gran, al centre de la resposta
El col·lectiu sanitari-humanitari dedica unes pàgines del seu informe a presentar unes recomanacions que dirigeix a “l’administració central, les autonòmiques, provincials i municipals” en tant que “responsables de traslladar, desenvolupar i dotar de recursos la política de prevenció i resposta a la Covid-19 per a les residències de gent gran”.
Consideren que “les persones grans han d’estar al centre de la resposta a la Covid-19 per garantir-ne el dret a rebre un tractament específic, urgent i digne, incloent-hi les derivacions hospitalàries”.
El Parlament ha aprovat una resolució que insta a augmentar la ràtio de gericultores a les residències catalanes
Per això, MSF recomana als governs l’elaboració de plans de contingència adaptables a les residències, l’establiment de “polítiques i mecanismes per a la detecció, vigilància i control efectiu en entorns com les residències”, assegurar que es poden sectoritzar -és a dir, que no es massifiquin-, disposar de “mecanismes per cuidar la salut mental i emocional de residents, personal i familiars” i “acompanyar-ho de recopilació, sistematització, publicació i anàlisi de dades per millorar la presa de decisions.
Referent a l’aïllament social, un dels punts més durs que relata l’informe, MSF exigeix que “es permetin les visites de familiars i els acomiadaments en els moments finals, sempre amb les mesures de protecció adequades”. Tot plegat perquè “no hagin de passar moments tan durs lluny dels seus” i evitar situacions com les que relata Carme, directora d’una petita residència familiar: “Una pacient va deixar de menjar i de moure’s; es passava les hores mirant per la finestra. Altres es queixaven i miraven de sortir de les habitacions. Ha estat molt dolorós haver-los de mantenir tancats”.
Una comissió al Parlament ho investiga
Lògicament, no totes les residències de l’Estat ni de Catalunya han viscut les problemàtiques que reporta MSF. Amb tot, és on l’organització ha hagut de fer més suports. No en va, ja s’han registrat més de 6.389 decessos a centres residencials catalans, el que suposa que hagin mort gairebé el 10% dels seus usuaris.
En els darrers set dies s’han confirmat per PCR 145 infeccions a residències catalanes: 119 a la demarcació de Barcelona, 11 a Tarragona i a Lleida i 4 a Girona. La xifra de les tres darreres setmanes ascendeix a 499 a tot el país. Actualment hi ha 50 pacients ingressats, un dels quals és a l’UCI.
És per això que el legislatiu català va crear el 7 de juliol una comissió d’investigació a proposta dels grups parlamentaris de C’s, PSC-Units, CatECP, CUP i PPC i amb el vistiplau de tots els partits que conformen el Parlament. El motiu de la comissió és “analitzar i investigar les formes de gestió de les residències durant la crisi presentant especial atenció a les més i menys exitoses des del punt de vista de protegir la vida i mantenir la vida digna”.
Tot seguit es va celebrar un debat plenari en què l’oposició va insistir en les errades que Metges Sense Fronteres detalla al seu estudi i l’executiu, per la seva banda, va parlar d’un “operador públic” com a forma de gestió de les residències de gent gran catalanes.
Fruit d’aquest debat, el Parlament va aprovar 58 resolucions relatives a la gestió de les residències durant la pandèmia i sobre el seu futur més pròxim. Es van validar les propostes de la CUP d’establir el salari brut de les plantilles de residències als 1200€ mensuals en 14 pagues, l’increment de ràtios de gericultores a una per cada quatre residents o l’increment del nombre d’inspectors i inspectores per garantir dues visites anuals a tots els centres.
El ple també va donar suport a “impulsar una mesa tècnica per analitzar el model actual d’atenció residencial”, a proposta de Ciutadans. Els grups que conformen l’executiu, JxC i ERC, van proposar i aprovar la creació d’una “agència que, com a operador públic, integri el vessant social i sanitari per tal de garantir una millor resposta pública a les persones” amb l’objectiu d’esdevenir “l’instrument que ens permeti planificar conjuntament en l’àmbit residencial amb una única mirada”.
