Opinió

Rescat o cop definitiu als serveis públics?

En primer lloc, cal qüestionar el sistema que s’utilitza per fer arribar aquests ajuts a qui els necessita. En aquestes aportacions de fons europeus, és l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) qui s’encarrega de la seva gestió. Els crèdits i suports financers que ofereix l’ICO es gestionen habitualment a través dels grans bancs espanyols. Sí, els mateixos que vam rescatar amb els diners de totes i dels que no hem recuperat els diners. El paper d’intermediaris d’aquests bancs fa que siguin els grans beneficiats de tot aquest procés. Obtenen uns grans guanys, a causa de la diferència dels tipus d’interès que els hi imposa l’ICO a ells, respecte als que ells imposen a les empreses sol·licitants de préstec. I això no és tot, si les empreses no poden tornar els diners dels préstecs, és l’Estat qui assumeix les pèrdues, no pas els bancs. Negoci rodó.

En segon lloc, es fa necessari qüestionar l’esborrany del Real Decret Llei per a gestionar els contractes finançats amb aquests fons europeus. Aquest document és un gir de rosca més cap a la privatització dels Serveis Públics. Amb ell, es consolida el model de Col·laboració Publicoprivada (CPPs). No ofereix garanties i deixa exempte d’aplicació la normativa actual a totes aquelles operacions que es considerin «Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica» (PERTE). Algunes perles d’aquest document:

“[…] es declara igualment de tramitació urgent els procediments administratius que estiguin vinculats a l’execució dels fons inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma. […] seran les comunitats autònomes i entitats locals les competents per a configurar els seus respectius procediments de tramitació de convenis, quan escaigui simplificar-los o agilitzar-los”

“Art 9. Podran ser reconeguts com […] PERTE, aquells […] per al creixement econòmic, l’ocupació i la competitivitat de l’economia espanyola, que exigeixen la col·laboració publicoprivada per la presència de riscos significatius que obstaculitzen a la iniciativa privada”

“Art 51. […] Els contractes i acords marc que es vagin a finançar amb fons procedents del Pla de Recuperació […] queden exempts del requisit de l’autorització per a contractar prevista en […] la Llei 9/2017 […] Contractes del Sector Públic

“Art. 64 […] seran reduïts a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, excepte els relatius a la presentació de sol·licituds i recursos”

“No cabrà recurs contra l’acord que declari l’aplicació de la tramitació d’urgència al procediment”

“Amb efectes des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i vigència indefinida es modifica la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic”

En definitiva, delimita ostensiblement el control públic dels diners destinats a aquestes operacions i obre de bat a bat privatitzacions en potenciar la modalitat de col·laboració públic-privada, tan lloada per diferents lobbys de pressió autòctons, com el Cercle de Salut o el Cercle d’Economia. Ells la lloen molt, però no són poques les evidències que demostren “insuficiències generalitzades”, “despeses ineficaces”, “falta de transparència”, “abusos socials, ambientals i de gènere”, “precarització de condicions laborals i salarials”, “corrupció”, “retards”, “sobrecostos” i un llarg etcètera d’aspectes negatius en aquesta modalitat de contractació. Podem concloure doncs, que aquesta suposada col·laboració, és més aviat, una parasitació que traspassa els diners públics (de tots i totes, cal recordar-ho) en mans de grans empreses privades i habitualment amb pitjors resultats econòmics i de qualitat del servei. Sembla justificat sospitar, que els grans interessos empresarials volen aprofitar el drama de la Covid-19 i les seves alarmants conseqüències per fer un pas de gegant en el seu full de ruta.

No podem permetre que, novament, no es rescati a les persones. Els diners del rescat han d’arribar a les empreses i famílies directament, sense intermediaris extractors de recursos. Cal finançar amb una agosarada reforma fiscal, una Renda Bàsica Universal, que garanteixi l’existència material digna de totes les persones. Redistribuïm la riquesa. S’ha de posar fi a la parasitació de la privada dins la pública. La sanitat i els serveis públics en general han de ser de provisió, titularitat i gestió, 100% públics.

Cal revertir totes les lleis que permeten aquestes privatitzacions de la sanitat. La llei 15/97 i l’article 90 de la LGS a escala estatal i la LOSC a Catalunya. D’acord, perfecte, i com ho fem? Hem d’aprofitar aquesta nova amenaça del repartiment dels fons europeus per denunciar les malifetes d’aquest model tan instaurat a casa nostra, però alhora desconegut per molts sectors de la població. Com diu l’amic Carles Roig, «cal crear alarma social». Potser és aquesta una nova oportunitat de determinar un objectiu comú, clar i definit per la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics (evolució de l’exitosa Plataforma aturem la llei Aragonès), en l’àmbit autonòmic. Serem capaços d’articular des d’aquesta plataforma mobilitzacions conjuntes amb totes les diferents plataformes i organitzacions que la componen? I, serà possible coordinar-nos arreu de l’estat amb altres plataformes de les diferents Comunitats? Entenc que així haurà de ser si volem tenir alguna petita possibilitat d’èxit. Posem-nos-hi.