Browsing: COIB

El col·lectiu mèdic, en canvi, sosté que s’han passat per alt les reivindicacions principals dels professionals de la medicina i manté la convocatòria d’aturades per als propers 14 i 15 de gener

El CCIIC ja havia demanat fa més d’un any la inclusió d’aquesta competència per als professionals sanitaris de centres residencials assistits.

Els drets sexuals i reproductius formen part del dret a la salut, a la integritat física, a la no discriminació i a decidir lliurement sobre el propi cos. Negar o dificultar l’accés a serveis de salut reproductiva, inclosa la contracepció, pot constituir una forma de violència de gènere.

La Vocalia de Salut Mental del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) impulsa un manifest per posar en evidència que Catalunya segueix sent, a dia d’avui, l’única comunitat autònoma de l’Estat que no reconeix oficialment l’especialitat d’infermeria en salut mental dins del sistema de salut.

Testimoni que mostra com la cooperació és també una manera d’entendre la professió: adaptar-se, escoltar i aprendre, sempre amb el compromís de cuidar. L’experiència a Guinea-Bissau i el seu enfrontament amb el càncer han marcat un camí vital i professional que redefineix el sentit de la professió infermera.

Arran d’un estudi citat per elDiario.es que indica més probabilitat de cesària als hospitals privats, el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona expressa la seva preocupació i demana reforçar l’atenció centrada en la dona, amb presència activa de llevadores en tots els naixements.

Vivim en una societat que comença a reconèixer la importància de cuidar la salut mental, però que continua rebutjant els problemes quan es manifesten. Parlar-ne continua essent difícil, sobretot quan qui pateix és un professional de la salut.

Les agressions als professionals sanitaris es disparen i el sector reclama accions i mesures de protecció; Salut mou fitxa.

Manifest de la Vocalia de Salut Mental del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) amb la voluntat de posar en evidència que Catalunya segueix sent, a dia d’avui, l’única comunitat autònoma de l’Estat que no reconeix oficialment l’especialitat d’infermeria en salut mental dins del sistema de salut.

Sense itineraris clars, amb condicions laborals sovint precàries i una estructura que no afavoreix el desplegament real de les competències avançades de les professionals, és lògic que moltes aspirants optin per altres territoris de l’Estat, on potser veuen més garantida una sortida professional.